Descripció de l’activitat

Aquest segon taller respecte a la comunicació assertiva, va començar amb l’explicació dels tres estils de comunicació, d’entre els quals destaquen la comunicació passiva, agressiva i assertiva. Així, per tal d’entendre millor aquests conceptes i la seva diferenciació, tant jo com l’educadora i la psicopedagoga de l’aula SIEI vam interpretar diferents situacions en què es veiessin exemplificades les tres comunicacions.

Seguidament, es va desenvolupar un joc de rol on cada alumne i la seva família havia de posar en escena una acció que passés molts cops a casa seva i fer-ho amb els tres tipus de comunicació per tal de distingir-les bé i reflexionar sobre això.

Finalment, es va invitar a fer una reflexió sobre l’afectació dels tres tipus de comunicació dins de la convivència i vaig repartir un “Kit de frases assertives” per a cada alumne i família per tal que ho poguessin utilitzar a les seves cases.

Objectius

• OO1: Distingir diferents formes per comunicar-se
• OO2: Desenvolupar la comunicació assertiva

Reflexió personal i fonamentació teòrica

A través d’aquesta dinàmica he pogut veure la importància que té ensenyar tot tenint cura de la forma en com es comuniquen les coses, ja que la comunicació afecta tant la convivència com al desenvolupament personal i social de l’alumnat. Això es pot veure reflectit al que indica Caballo (2007) respecte a la comunicació assertiva, la qual descriu que és una habilitat que permet desenvolupar la capacitat d’expressió i de respecte.

D’altra banda, haver emprat el joc de rol em va resultar força positiu, ja que va permetre que els participants poguessin posar-se en situació i experimentar de forma vivencial els diferents estils de comunicació, el qual també va ajudar a la seva comprensió, ja que tal com argumenta Bisquerra (2009), dramatitzar situacions que es produeixen en el dia a dia permet afavorir l’aprenentatge significatiu i adquirir les competències tant emocionals com socials.

Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els diferents estils comunicatius impacten en la forma en què s’estableixen les relacions. És per això que és necessari guiar a l’alumnat i a les seves famílies perquè puguin comunicar-se de forma assertiva i així vetllar per la convivència, l’augment de l’autoestima i la resolució pacífica de conflictes.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, aquesta es va centrar en el fet que els alumnes i les seves famílies poguessin identificar i expressar els tres estils de comunicació. Així, es va poder observar com tots els participants van reconèixer i expressar aquests tipus de comunicació a través del joc de rol tot reproduint correctament les situacions escollides per ells. També cal destacar que en la graella d’observació que vaig completar es mostra com tots els participants van aprendre els continguts treballats durant la sessió amb èxit.

Observacions personals

Com a observació personal, m’agradaria esmentar que a l’inici de la dinàmica algunes famílies i alumnes confonien els estils, tot i que gràcies a l’exemplificació que vam fer de seguida es va entendre.

També vull comentar que en alguns casos eren els alumnes els qui representaven millor les situacions assertives que les seves famílies, el qual em va fer reflexionar i pensar que l’escola permet que tant els fills aprenguin dels pares com a la inversa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=
• Caballo, V. E. (2007). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Siglo XXI. https://ayudacontextos.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/04/manual-de-evaluacion-y-entrenamiento-de-las-habilidades-sociales-vicente-e-caballo.pdf

Evidències de l’activitat

Kit de frases assertives entregat als alumnes i a les seves famílies:

Graella d’observació emplenada:

Descripció de l’activitat

El 24 d’abril vaig iniciar el projecte sobre els tallers emocionals on participen els alumnes que assisteixen determinades hores a l’aula SIEI del Col·legi Teresià Tortosa i les seves famílies. Així, el primer taller anomenat “Connectem!” es va posar en marxa tot portant a terme una activitat que consistia a reconèixer diferents emocions mitjançant unes targetes visuals. Després, cada alumne va haver d’agafar la targeta amb què se sentia més identificat i explicar el perquè davant dels altres participants.

Seguidament, els alumnes i les seves famílies van formar petits grups per tal que entre ells poguessin comentar quines eren les emocions que més vivien en el seu dia a dia a les llars. A continuació, vaig repartir la fitxa del termòmetre per a cada família i alumne amb la finalitat que el poguessin emprar a casa després d’haver-ne fet ús a l’aula.

Finalment, es va demanar si voluntàriament algú volia explicar alguna cosa de la sessió o donar la seva opinió per tal de donar el taller per finalitzat.

Objectius

• OO1: Identificar i expressar emocions
• OO2: Reflexionar sobre la gestió emocional

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “L’educació emocional es proposa, entre altres aspectes, el desenvolupament de la competència emocional.” (Bisquerra, 2002, p. 16), cal destacar que el desenvolupament d’aquest taller va permetre que els alumnes i les seves famílies se sentissin segurs i còmodes a l’hora d’expressar les seves emocions i de normalitzar el fet de dir-ho en públic.

Així doncs, centrant aquesta sessió amb el que l’afirmació referent a “Les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a la salut física i mental i ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres” (Bisquerra i Pérez, 2008, p. 4), puc afirmar que les dinàmiques realitzades són necessàries per deixar que tant l’alumnat com les famílies se sentin confiades i obertes a expressar-se tot afavorint un espai de reflexió segur.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, es va tenir en compte si els alumnes i les seves famílies identificaven i expressaven la majoria de les emocions exposades. A més, en els dies posteriors també es va tenir en compte si havien utilitzat el termòmetre emocional a casa tot veient el qüestionari que van entregar les famílies. Així, a través de l’observació directa, els qüestionaris i el registre de participació, es va poder arribar a la conclusió que tots els participants havien assolit els objectius plantejats i que havien aplicat l’eina del termòmetre a casa, per tant, els resultats van estar molt positius.

Observacions personals

Una de les principals observacions va estar la poca participació de les famílies de l’alumnat SIEI, ja que en aquest primer taller només en van participar 3. Tot i això, cal dir que aquestes es van mostrar molt participatives durant el taller i al final de la sessió em van agrair poder entrar a l’aula a treballar amb els seus fills/es.

A més, considero que les activitats portades a terme van estar molt adients tenint en compte el que anava explicant de forma més teòrica, el qual va permetre que tots entenguessin la dinàmica a la perfecció i que posteriorment poguessin aplicar-ho a casa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra, R. (2002). Educació emocional: Una proposta per al desenvolupament de competències per a la vida. Revista Catalana de Pedagogia, 7, 97-106. https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/1519.001/3789
• Bisquerra, R., & Pérez, N. (2008). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència. Educació emocional i benestar. Universitat de Barcelona. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf

Evidències de l’activitat

Reconeixement d’emocions amb les targetes:

Activitat del termòmetre emocional:

Llista de registre de participació emplenada:

Qüestionari sobre l’ús del termòmetre a casa emplenat: