Bon dia companyes!!!!

Amb la finalització del pràcticum al Centre Avanza, puc afirmar que he viscut una etapa formativa i transformadora. Ha estat una oportunitat privilegiada per anar avançant el coneixement teòric a la pràctica real, i per enfrontar-me a situacions diverses que han posat a prova les meves capacitats personals i professionals. El centre m’ha ofert un entorn d’acollida i aprenentatge, en què he pogut observar, participar, intervenir i reflexionar.

Des de les primeres sessions d’observació fins a l’elaboració i aplicació de la proposta d’intervenció (Repte 3). Aquest recorregut ha quedat recollit al blog, on he mantingut una reflexió sistemàtica sobre les meves pràctiques, decisions, emocions i aprenentatges, connectant-los amb els continguts treballats al màster i amb el marc legislatiu i deontològic vigent.

Una de les competències que més he desenvolupat ha estat la capacitat d’aplicar coneixements en contextos nous o poc coneguts, especialment en casos que requerien rapidesa d’anàlisi i adaptació. Aquest repte em va obligar a actuar amb iniciativa, responsabilitat i criteri professional, tot combinant teoria, intuïció i escolta activa. Igualment, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques a partir de metodologies diverses (observació, evaluacions psicopedagógiques, informes, etc.) tenint en compte les singularitats del context familiar, educatiu i social. Aquesta tasca m’ha ajudat a entendre que el diagnòstic no és un objectiu en si mateix, sinó una eina per a la comprensió profunda de la realitat i per orientar la intervenció.

El treball en equip i la col·laboració en xarxa han estat una constant al llarg de tota l’estada. M’he integrat en un equip multidisciplinari amb psicòlogues, pedagogues i logopedes  i he après a comunicar-me amb claredat, a escoltar activament, a gestionar discrepàncies i a prendre decisions compartides. Aquesta experiència m’ha fet entendre el valor del treball cooperatiu i la necessitat d’una mirada conjunta i coordinada per oferir respostes integrals als infants i les seves famílies. També he desenvolupat la competència d’assessorar i orientar altres professionals, aportant propostes i recursos relacionats amb l’atenció a la diversitat i la gestió emocional. Aquest rol d’assessorament, encara incipient, m’ha fet més conscient de la responsabilitat que comporta orientar des del respecte, l’evidència i el compromís ètic.

Vull destacar la competència d’exercir la intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada. Cada cas ha estat una realitat complexa que m’ha exigit tenir en compte múltiples dimensions: emocionals, cognitives, familiars i socials. Aquesta mirada global m’ha ajudat a fugir d’intervencions fragmentades i a apostar per actuacions coherents, ajustades i contextualitzades. Això connecta directament amb la perspectiva inclusiva de la LOMLOE (2020), que reconeix el dret de tot infant a una educació personalitzada i de qualitat.

Pel que fa a les meves expectatives inicials, aquestes s’han complert. M’esperava una experiència pràctica enriquidora, i he pogut veure la complexitat de la tasca psicopedagògica, els seus límits i potencialitats, i la necessitat d’una actitud reflexiva constant. He après a escoltar, a observar i a intervenir amb prudència i a revisar les meves pròpies creences com a futur professional. En quant a les meves aportacions, considero que he contribuït amb una mirada fresca, una actitud oberta a l’aprenentatge i capacitat d’anàlisi crítica. En més d’una ocasió he proposat recursos metodològics i han estat ben acollides per l’equip. Això m’ha ajudat a reforçar la meva autoestima professional i a consolidar el meu sentit de pertinença al projecte educatiu. He estat molt content i bé i m’haguès agradat començar les pràctiques abans i poder gaudir més temps.

En relació amb els aspectes a millorar, identifico la necessitat de gestionar millor el temps en moments de molta càrrega, així com de continuar treballant la meva seguretat davant de situacions amb alts nivells de complexitat emocional. Tot i això, aquestes dificultats m’han permès créixer, reforçar la meva autonomia i establir prioritats més clares en la intervenció. Aquest pràcticum no només ha estat una etapa que es tanca, sinó un punt de partida cap a una pràctica professional crítica, ètica i compromesa. Em sento preparat per continuar formant-me i contribuint, des de la psicopedagogia, a la transformació educativa i al benestar de les persones.

Moltes gràcies a tots per llegir-me, així com a en Xavier per donar-me suport durant aquestes pràctiques!!!

Bon dia companyes!!!

Això ja s’acaba. L’avaluació final de la proposta d’intervenció va consistir en una revisió profunda del desenvolupament de les cinc sessions realitzades amb l’infant, així com en l’anàlisi de les dades recollides mitjançant els instruments d’avaluació dissenyats prèviament. Aquesta valoració ha estat combinada entre l’ús de rúbriques específiques per a cada sessió, fitxes de registre amb observacions qualitatives, un qüestionari final dirigit al participant i una rúbrica global de síntesi. L’objectiu principal ha estat determinar fins a quin punt s’han assolit els objectius proposats, valorar les competències treballades i extreure conclusions sobre la proposta.

Els resultats de l’avaluació han estat molt positius. L’infant ha mostrat una actitud col·laboradora, curiosa i progressivament més implicada a mesura que avançaven les sessions. S’ha observat una evolució clara i pel que fa a l’atenció sostinguda i selectiva. L’infant ha demostrat una bona capacitat per mantenir el focus durant les activitats, especialment en les primeres rondes de joc i quan l’activitat implicava un component lúdic i visual. Tot i que en alguns moments puntuals es van detectar distraccions, aquestes van ser gestionades de manera progressivament més autònoma a mesura que s’introduïen estratègies específiques de regulació.

En relació amb el control de la impulsivitat i la capacitat d’inhibir respostes immediates, l’activitat del “Semàfor del pensament” va permetre evidenciar una millora significativa en la reflexió prèvia a l’acció. Inicialment, L.M. mostrava una tendència a actuar sense valorar les conseqüències, però al llarg de la sessió va anar incorporant la pauta “atura’t, pensa i actua”, demostrant comprensió i capacitat de transferència en contextos simulats. Aquesta habilitat va evidenciar un potencial de millora que caldria seguir reforçant en futurs suports. Pel que fa a la planificació i l’organització de tasques, la sessió centrada en la creació del “mapa del dia” va posar de manifest una bona capacitat per estructurar activitats segons una lògica funcional. L.M. va ordenar les accions de forma coherent, va argumentar les seves eleccions i va participar activament en la dinàmica, mostrant una aptitud destacable per a l’organització temporal i per anticipar accions, fet que pot afavorir la seva autonomia en l’àmbit escolar i domèstic.

La consciència emocional, treballada durant la creació del “monstre de les emocions personalitzat”, va revelar una habilitat emergent per identificar, expressar i associar emocions a experiències personals. L.M. va escollir l’emoció de la tristesa, relatant una situació viscuda i proposant una estratègia de regulació adequada com escoltar música tranquil·la. Aquesta activitat va permetre observar una capacitat incipient de reflexió emocional i una actitud receptiva cap a l’expressió d’estats interns, especialment quan es proporcionaven models visuals o ajudes concretes.

Tot i que inicialment estava previst realitzar l’anàlisi del qüestionari final amb L.M., finalment no va ser possible, ja que a la darrera sessió —coincidint amb l’activitat de l’escape room de la Sessió 5— el nen va haver de marxar abans d’hora i no ha tornat a assistir al centre des d’aleshores. No obstant això, al llarg de totes les sessions prèvies s’ha pogut observar com L.M. es mostrava motivat, implicat i amb ganes de continuar, la qual cosa indica que el procés ha tingut un impacte positiu. La seva participació activa, el gaudi expressat en activitats com “El mapa del dia” per la seva simplicitat i aplicabilitat, així com la seva predisposició a activitats amb estructures clares i suports visuals, permeten inferir avenços importants en la seva capacitat d’atenció, regulació emocional i autoreflexió. Malgrat no haver pogut recollir verbalment la seva valoració final, es fa evident que s’han assolit els objectius plantejats de forma significativa.

Pel que fa a les aptituds destacades, cal remarcar la seva facilitat per comprendre instruccions visuals, la seva predisposició a col·laborar, la capacitat per verbalitzar experiències pròpies i la seva habilitat natural per detectar lògiques i patrons en activitats d’atenció i planificació. Aquestes fortaleses poden esdevenir una base molt sòlida per a treballs futurs orientats al desenvolupament de l’autonomia, l’autoregulació i la planificació. En conclusió, la proposta d’intervenció ha tingut un impacte positiu i ha permès detectar tant millores en les competències plantejades com àrees on caldria continuar incidint. Les dades recollides, tant quantitatives com qualitatives, posen de manifest l’eficàcia del model utilitzat i la seva bona adaptació a les necessitats de l’infant!!

Moltes gràcies!! Seguim companyes!!!!

Bon dia companyes!!

Tanquem aquesta primera etapa d’intervenció psicopedagògica amb una sessió especial que integra tot el treball realitzat durant les setmanes anteriors. L’objectiu ha estat oferir una experiència significativa i engrescadora que permetés posar en pràctica les estratègies adquirides, afavorint la transferència al context escolar i del dia a dia.

Títol de l’activitat: 5. Escape de l’atenció i la calma

Objectiu principal:
Integrar les estratègies apreses per facilitar la transferència al context escolar i quotidià. 

Desenvolupament de l’activitat:
Es planteja una espècie d’escape room educatiu adaptat dins de l’aula. L’infant ha de resoldre tres reptes, que es presenten dins de sobres tancats i numerats. Cada repte es relaciona amb una habilitat treballada en les sessions anteriors:

• Sobre 1: Discriminació visual – trobar un objecte concret amagat dins una làmina plena de detalls.

• Sobre 2: Planificació seqüencial – ordenar correctament tres dibuixos representant rutines: anar a casa, berenar, fer els deures.

• Sobre 3: Regulació emocional – davant d’una situació hipotètica (“Un company et fa una burla”), l’infant ha de triar entre tres respostes visuals i justificar la seva tria.

Un cop resolts els reptes, es dona accés al “cofre final” amb un diploma simbòlic de superació, reforçant la idea de progressió i assoliment.

Material emprat:

• Làmines visuals amb elements amagats.

• Petits sobres amb instruccions impreses i imatges per ordenar.

• Targetes visuals de respostes emocionals.

• Cofre amb tanca simbòlica i diploma final.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió ha estat dissenyada com a activitat de síntesi i tancament, amb una clara orientació cap a la transferència d’aprenentatges. L’ús del format d’escape room respon a la voluntat de mantenir la motivació alta i crear un entorn cooperatiu i estimulant. Aquest tipus de propostes permeten observar la generalització d’estratègies, especialment en infants amb dificultats d’atenció i regulació emocional, que sovint mostren progressos més clars en contextos globalitzats que en tasques aïllades.

Avaluació de la sessió
Tot i que no vam poder completar l’activitat del tot (l’infant va haver de marxar abans de finalitzar el tercer repte), es va poder observar clarament com aplicava les estratègies treballades. En el primer repte va mostrar una atenció molt centrada, amb ús espontani d’auto-verbalitzacions (“Primer miro a dalt, després a baix”) per ajudar-se a concentrar. En el segon repte va ordenar correctament la seqüència i va justificar-la amb claredat, mostrant una millora en la seva capacitat de planificació temporal. La part del tercer repte (resposta emocional) no es va poder completar, però ja havia estat treballada parcialment en altres sessions. Tot plegat, es pot considerar que l’objectiu de la sessió –i del cicle d’intervenció– ha estat assolit. S’ha pogut observar una evolució positiva en l’atenció, la planificació i especialment en la implicació i motivació de l’infant davant les activitats. Tampoc vaig poder donar-li el diploma simbòlic, i m’hagués agradat molt poder-li donar.

Observacions personals
Aquest tancament m’ha permès veure com, malgrat la brevetat del procés (5 sessions), es poden generar canvis quan es treballa de manera significativa, adaptada i centrada en l’infant. La motivació i l’autoestima han anat augmentant sessió rere sessió, i això ha estat clau per a la millora de les funcions atencionals i emocionals. El format lúdic ha estat fonamental, l’ús del joc com a vehicle per aprendre, expressar-se i autoregular-se s’ha mostrat molt efectiu. M’enduc la certesa que, amb constància i disseny acurat, és possible generar espais d’aprenentatge profund fins i tot en intervencions breus. Aquesta sessió, tot i quedar inacabada, ha tancat amb un somriure, ja que crec que a ell li han agradat molt les activitats, i estic content.

Seguim!!!!

Bon dia companyes!!

Continuem amb la implementació del projecte psicopedagògic centrat en el desenvolupament de funcions executives, en aquest cas, treballant la consciència i gestió emocional. Aquesta sessió se situa dins l’eix de regulació emocional i cerca apropar l’infant al reconeixement i expressió de les emocions a través d’una activitat creativa i significativa.

Títol de l’activitat: El monstre de les emocions personalitzat

Objectiu principal:
Fomentar el reconeixement i la gestió d’emocions a partir de dinàmiques de consciència emocional. L’activitat promou la identificació d’emocions viscudes recentment, i la reflexió sobre com s’han gestionat o com es podrien gestionar millor en el futur.

Desenvolupament de l’activitat:
Aprofitant el referent emocional de la pel·lícula Inside Out (que ja havia estat visionada prèviament per l’infant), es genera un espai de conversa on es repassen les emocions bàsiques i els seus efectes. Després, es proposa crear un “monstre emocional” propi a partir d’una plantilla. L’infant escull una emoció que hagi sentit recentment, i personalitza el monstre amb colors, textures i formes que li evoquin aquella emoció. La plantilla inclou espais per escriure o dibuixar respostes a preguntes com: “Quan sento [emoció], el meu cos fa…” i “Puc fer… per sentir-me millor”. L’activitat finalitza amb una breu explicació del seu monstre i una conversa sobre estratègies de regulació.

Material emprat:

• Fragments seleccionats de la pel·lícula Inside Out.

• Plantilles de monstres (retallables).

• Materials per decorar: llana, gomets, retoladors, ulls mòbils, cartolines, tisores, cola.

• Recurs escrit amb frases incompletes per a la reflexió: “Quan sento…”, “El meu cos fa…”, “Per sentir-me millor, puc…”.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió beu de la proposta de l’educació emocional de Bisquerra i dels models de consciència emocional vinculats al reconeixement corporal i conductual de les emocions. A través del joc simbòlic i l’expressió artística, es facilita l’accés a emocions que sovint costen de verbalitzar, especialment en infants amb dificultats de regulació. En aquest cas, la connexió prèvia amb els personatges de Inside Out va actuar com a pont emocional, facilitant la verbalització i la identificació amb les emocions proposades. La creativitat va actuar com a catalitzador del procés: el fet de “donar forma” a una emoció va permetre a l’infant reconèixer-la com a pròpia però alhora externa, creant un espai de seguretat i distància emocional saludable.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar altament implicat i motivat durant tota l’activitat. Va escollir la tristesa com a emoció central, i va decorar el seu monstre amb colors blaus i formes arrodonides. En el moment de completar les frases reflexives, va necessitar una mica de modelatge inicial, però va acabar generant respostes pròpies i genuïnes (“Quan estic trist, em quedo callat i no vull parlar amb ningú… però després em sento millor si faig un dibuix o parlo amb la mare”). Aquest tipus de verbalitzacions mostren un avenç clar en la consciència emocional i en la capacitat d’identificar estratègies pròpies de regulació. L’objectiu de la sessió es pot considerar plenament assolit, i es va generar un ambient càlid i de confiança, clau per al treball emocional.

Observacions personals
Un dels aprenentatges més rellevants va ser la importància de crear espais simbòlics i creatius per abordar les emocions. Sovint, les propostes verbals directes generen resistència o dificultat de resposta; en canvi, l’ús d’elements visuals, textures i personatges facilita la connexió emocional. També vaig constatar la rellevància de no forçar la verbalització: deixar espais de silenci i donar temps va ser clau perquè l’infant pogués expressar-se amb comoditat. Aquesta sessió em reafirma en la necessitat d’incorporar activitats d’expressió artística com a eina de regulació i autoreflexió. A més, em fa pensar en futures propostes que combinin narrativa, emocions i identitat com a eixos vertebradors del treball psicopedagògic.

Bona tarda companyes!!!

Durant la segona i tercera sessió del projecte d’intervenció psicopedagògica, he implementat dues activitats centrades en el desenvolupament de funcions executives: la inhibició conductual i la planificació temporal. Aquestes dues habilitats, tot i ser diferents, es troben estretament lligades a la capacitat d’autoregulació, fonamental per a un desenvolupament personal i acadèmic saludable.

Les activitats han estat pensades des d’un enfocament lúdic i experiencial, utilitzant materials visuals i recursos simbòlics que faciliten la comprensió i implicació dels infants. L’objectiu global continua sent fomentar l’atenció, la reflexió i l’autonomia en el marc d’una intervenció ajustada a les necessitats detectades en el centre de pràctiques.

Títol de l’activitat: 2. El semàfor del pensament

Objectiu principal:

Desenvolupar estratègies per a la inhibició de respostes impulsives.

Desenvolupament de l’activitat:
L’activitat es basa en el model del semàfor (vermell = para’t, groc = pensa, verd = actua). Es presenten diverses situacions quotidianes mitjançant targetes visuals i els infants han de classificar-les sota el color que considerin adequat, raonant la seva tria. Finalment, es realitza una dramatització guiada de dues situacions per tal de posar en pràctica l’estratègia.

Material emprat:

• Semàfor gran amb els tres colors.

• Targetes visuals amb situacions quotidianes.

• Espai obert per a la dramatització.

• Fitxa de registre d’observació.

Reflexió personal i teòrica
Durant la preparació i implementació d’aquesta activitat, vaig observar com l’ús del semàfor facilitava una comprensió concreta del procés de regulació. En la pràctica, l’infant va mostrar inicialment dificultats per entendre algunes situacions com a problemàtiques, fet que em va fer replantejar la importància de contextualitzar cada targeta amb exemples concrets del seu dia a dia. La dramatització va ser clau per reforçar la comprensió i fomentar una reflexió activa.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar participatiu i motivat, especialment durant la part teatral. Va identificar correctament la majoria de les situacions i va començar a verbalitzar les seves decisions amb més autonomia. L’objectiu principal s’ha assolit, ja que tot que va entendre el mecanisme, tot i que en situacions de més càrrega emocional encara tendeix a reaccionar impulsivament. Caldrà reforçar l’estratègia amb repetició i transferència a altres contextos. La sessió va generar un entorn de confiança i va evidenciar el potencial del joc simbòlic com a motor d’aprenentatge autorregulat.

Observacions personals
Una de les dificultats principals va ser ajustar el nivell de les situacions presentades: algunes eren massa abstractes o poc rellevants per a l’infant. Vaig aprendre la importància de personalitzar els materials, incorporant escenes conegudes pel nen. El reforç verbal i visual durant la dramatització va tenir un efecte molt positiu en la seva actitud. Considero que aquesta activitat és molt potent, però ha de ser treballada de forma continuada per consolidar realment els aprenentatges.

Títol de l’activitat: 3. El mapa del dia – Organitzem la tarda

Objectiu principal: 

Promoure hàbits d’organització i planificació de tasques acadèmiques.

Descripció de l’activitat:
Es presenta una plantilla tipus “mapa del tresor”, en la qual cada illa representa una activitat de la tarda (berenar, jugar, fer deures, llegir, sopar…). L’infant ha de col·locar un vaixell en l’ordre en què vol realitzar-les, tot utilitzant adhesius amb pictogrames. Posteriorment, es fan preguntes de planificació per fomentar la reflexió: “Què faig primer?”, “Quan descanso?”, “Què faig si no em dóna temps?”.

Material emprat:

• Plantilla plastificada de “mapa del dia” amb illes.

• Adhesius amb pictogrames elaborats prèviament.

• Retoladors esborrables.

• Targetes amb preguntes de planificació.

• Fitxa d’observació.

Reflexió personal i teòrica:
Aquesta activitat situa la planificació temporal com una funció executiva clau per a la vida autònoma. En la pràctica, l’enfocament lúdic va afavorir molt la implicació. L’infant va entendre amb rapidesa la metàfora del mapa i va mostrar iniciativa per decidir l’ordre de les activitats. L’ús de pictogrames va facilitar la comprensió i la memòria de la seqüència establerta.

Avaluació de la sessió:
L’activitat va tenir una acollida molt positiva. L’infant va gaudir especialment del component creatiu i va mostrar-se reflexiu a l’hora d’escollir. Va tenir lloc una conversa molt rica sobre la necessitat de deixar temps per descansar abans de començar els deures. L’objectiu de promoure la planificació es pot considerar assolit, tot i que caldrà reforçar l’aplicació d’aquesta habilitat en situacions reals (a casa, a l’escola).

Observacions personals
Una dificultat va ser mantenir l’atenció en les preguntes posteriors a l’activitat manipulativa: un cop acabat el mapa, l’infant es va desconcentrar. Això em fa repensar l’ordre de les fases de l’activitat, potser intercalant reflexions durant la creació. També he constatat que l’ús d’un recurs narratiu com el “mapa del tresor” té un poder evocador altíssim, que cal seguir explorant. Aquesta sessió m’ha recordat que la creativitat pot ser una gran aliada en la intervenció psicopedagògica, sempre que estigui ben vinculada als objectius i necessitats detectats.

Seguim amb aquesta intervenció doncs, moltes gràcies!!!

Bon dia companyes!!

He iniciat la implementació d’un projecte psicopedagògic centrat en la millora de l’atenció sostinguda i selectiva d’un infant que presenta dificultats en aquest àmbit. El projecte neix de l’anàlisi detallada de l’informe psicopedagògic proporcionat pel centre, que ha estat el punt de partida per identificar necessitats específiques i traçar una proposta d’intervenció ajustada i contextualitzada.

L’enfocament del projecte parteix d’una mirada global i concreta, sobre les dificultats atencionals i la seva relació amb altres funcions executives, com l’organització i la regulació emocional. Per això, s’ha planificat una sèrie de sessions curtes però estructurades, amb un alt component lúdic i gamificat, per fomentar la implicació de l’infant i garantir una experiència d’aprenentatge significativa.

Títol de l’activitat: 1. Cerca l’agent infiltrat

Objectiu principal:
Millorar l’atenció sostinguda i selectiva a través d’activitats estructurades i gamificades. A través d’aquesta activitat es pretén estimular l’atenció selectiva mitjançant tasques de discriminació visual, alhora que es fomenta l’atenció sostinguda en situacions amb una demanda cognitiva progressiva. Es busca augmentar la capacitat de concentració de l’infant en activitats estructurades, tot promovent la motivació a través d’un context lúdic basat en la gamificació i el joc simbòlic.

Desenvolupament de l’activitat:
L’infant es converteix en un “agent secret” i ha de trobar un “infiltrat” dins d’una làmina plena de personatges o objectes. Aquest personatge concret es defineix amb unes característiques visuals que canvien en cada ronda (ex: samarreta vermella, gorra blava i pilota verda). A mesura que avancen les rondes, s’incrementa la dificultat amb més distraccions visuals i menys temps per observar. L’activitat té una durada d’1 hora (aproximadament) i es divideix en 10 rondes progressives.

Material emprat:

• Làmines visuals amb escenes temàtiques (ex. parc, aula, ciutat).

• Targetes amb la descripció de l’element a identificar.

• Cronòmetre per controlar el temps de resposta.

Reflexió personal i teòrica

Durant la planificació i execució d’aquesta primera sessió, he constatat la importància d’adaptar el contingut al nivell real de l’infant, partint sempre d’un coneixement profund del seu perfil atencional. El joc “Cerca l’agent infiltrat” s’inspira en dinàmiques tipus “busca i troba”, molt recomanades per a infants amb dificultats atencionals per la seva estructura repetitiva i clara. Una dificultat que vaig detectar en l’inici de l’activitat va ser el temps d’adaptació a la consigna. L’infant va necessitar dues rondes per comprendre plenament l’objectiu i el funcionament del joc. Això em va fer replantejar la importància de dedicar més temps a les explicacions inicials i incorporar exemples visuals previs.

Avaluació de la sessió

L’infant va mostrar interès i motivació creixent a mesura que avançava l’activitat. Va verbalitzar que “li agradava jugar a trobar coses difícils”, i va demanar repetir una de les làmines. L’objectiu si que s’ha assolit. Es va observar una millora en la capacitat de concentració entre les primeres i últimes rondes, tot i que en situacions de molta distracció visual, l’atenció es dispersava fàcilment.L’activitat va generar un entorn segur i motivador. La resposta de l’infant va ser positiva i participativa. Va destacar una actitud col·laboradora i certa millora en la capacitat de mantenir la concentració, sobretot quan es reforçava verbalment el seu progrés.

Observacions personals

Un dels principals reptes va ser trobar l’equilibri entre el repte i la frustració. Quan augmentava massa la dificultat, l’infant mostrava signes de desconnexió. Això em va portar a introduir pauses breus entre rondes i ajustar el temps per làmina. També vaig reflexionar sobre la importància del reforç positiu immediat: una paraula d’ànim, un gest d’aprovació, sovint tenien més impacte que l’èxit objectiu de la tasca. Em reafirma en la idea que el joc és una via d’intervenció potent, especialment quan es combina amb uns objectius ben definits. Però també m’ha fet veure la necessitat d’ajust constant, de flexibilitat i d’escolta atenta a les reaccions de l’infant!!!

Seguim amb aquesta intervenció doncs, moltes gràcies, deixo adjunt algunes imatges de l’activitat!!!

Bona tarda, companys!!!

En la fase d’implementació de la meva proposta d’intervenció, he tingut l’oportunitat de constatar que l’informe psicopedagògic no és només un document descriptiu, sinó una veritable eina d’orientació. Massa sovint, aquests informes acaben arxivats o es consulten només per formalismes burocràtics. Però en aquest projecte, el vaig utilitzar com el que hauria de ser sempre: una brúixola que permet entendre, situar i planificar una intervenció amb fonament.

El procés va començar amb una lectura crítica i detallada de l’informe, que no només recull diagnòstics, sinó també indicadors d’observació, interpretacions contextualitzades i recomanacions. Aquestes recomanacions van ser claus per definir els objectius específics de la meva proposta: des de la millora de l’atenció sostinguda fins al foment de l’autoregulació emocional. Gràcies a la claredat i concreció de l’informe, vaig poder establir una línia de base des de la qual mesurar els progressos de manera realista, tenint en compte que disposava de només dues setmanes per realitzar la intervenció.

Aquesta experiència m’ha permès entendre millor que l’avaluació no comença al final del procés, sinó que és present des del primer dia. Cada sessió està pensada no només per intervenir, sinó també per recollir evidències. En aquest sentit, l’avaluació continuada permet observar l’evolució amb dades concretes, però també amb una mirada qualitativa, atenta al més subtil.

Com a evidència, he conservat una imatge de l’informe (creat per la psicopedagoga del centre de pràctiques) amb les dificultats que té l’infant —sempre amb les dades protegides— i que recull els apartats que més han condicionat la planificació: especialment les observacions sobre l’atenció selectiva i el raonament verbal. Aquesta informació ha estat imprescindible per evitar una intervenció genèrica o basada només en la intuïció. A més, he dissenyat rúbriques d’avaluació adaptades a cada sessió, que em permeten registrar tot allò que passa durant el procés d’intervenció. Aquest es pot veure al final d’aquesta entrada.

Personalment, una de les revelacions d’aquesta etapa ha estat la importància de llegir els informes no des del diagnòstic, sinó des del potencial. Un mateix document pot servir per etiquetar o per possibilitar, segons la mirada del professional. I aquí hi ha una gran responsabilitat: la d’assumir que l’avaluació inicial no és una condemna, sinó una oportunitat per construir un camí educatiu més just i coherent. Aquesta reflexió m’ha enfortit com a futur psicopedagog i m’ha fet veure que, més enllà del disseny d’activitats, el que realment transforma és la capacitat d’escoltar allò que els informes (i els infants) ens diuen entre línies.

Moltes gràcies!!! Seguim endavant!!

Durant aquesta etapa del Pràcticum he tingut l’oportunitat d’estar a un centre educatiu, concretament a l’aula SIEI i poder aplicar i contrastar els coneixements teòrics que he anat cursant al llarg de les assignatures del Màster, fet que m’ha permès comprovar que és essencial poder adquirir una part teòrica per a poder arribar a detectar i donar resposta a les necessitats individuals que presenten alguns alumnes, tot apostant per portar a terme una mirada global i integradora que permet comprendre cada situació i context per mitjà de la inclusió.

Així doncs, els dies que he assistit al centre a realitzar les pràctiques, he pogut aprendre com es fa un acurat diagnòstic respecte a les necessitats que es presenten, tot adaptant-les a la metodologia i les estratègies més adients tenint en compte el context social, familiar i educatiu. A més, he valorat la importància de fomentar l’equitat i el respecte per la diversitat en tot moment, ja que això és el que m’ha ajudat a poder observar i identificar els meus punts forts i febles com a futura psicopedagoga per a poder millorar dia a dia en la meva pràctica.

D’altra banda, pel que fa a la posada en pràctica del programa que he dissenyat anomenat “Compartint emocions”, puc afirmar que ha estat un gran repte tant a nivell personal com professional. Aquesta experiència és la que m’ha mostrat que cal tenir molta cura en la planificació de les sessions, tot posant èmfasi a l’adaptació que cal anar fent al llarg del seu desenvolupament segons les necessitats que van sorgint. A més, he après molt sobre la importància de cercar instruments i eines efectives a l’hora d’avaluar el procés seguit i així poder ajustar les meves accions com a psicopedagoga i garantir l’eficàcia de les sessions.

Pel que fa al treball en equip, la meva experiència ha estat molt profitosa en aquest aspecte, ja que he pogut analitzar els punts de vista de diferents professionals i això m’ha permès anar absorbint tot el que anaven proposant per tal d’adaptar les meves intervencions i procurar que fossin més enriquidores. I aquesta forma més pràctica d’aprendre és la que m’ha donat l’oportunitat de poder relacionar les competències del pràcticum junt amb els continguts de les assignatures realitzades durant l’execució del Màster, principalment les relacionades amb el marc normatiu, la intervenció psicopedagògica i l’atenció a la diversitat a l’aula.

Per últim, vull destacar que aquesta experiència ha estat clau per poder portar a terme les meves actuacions amb criteri i respecte, tot desenvolupant l’habilitat d’adaptació a situacions diverses. A més, he après a veure quins punts em falten reforçar respecte a les funcions del psicopedagog tot fent una autocrítica constructiva que m’ajudés a ajustar les meves actuacions. És per això que puc afirmar que aquest pràcticum m’ha permès formar-me com a professional i anar construint la meva figura com a psicopedagoga de forma global, crítica i transformadora.

Finament, vull aprofitar l’última entrada del meu Folio per desitjar a tots els qui esteu llegint això que tingueu molts encerts en el vostre futur com a psicopedagogs i que no deixeu mai de creure en la inclusió i la diversitat tant a les aules com al vostre dia a dia.

Bon dia companys!!!

En aquesta segona entrada, vull centrar-me en la justificació de la intervenció des del punt de vista de la realitat de l’infant amb qui s’ha desenvolupat. Es tracta d’un alumne de 5è de primària amb diagnòstic de TDAH i dislèxia, que presenta dificultats importants en l’àmbit de la lectoescriptura i les funcions executives. La seva realitat m’ha interpel·lat profundament i ha estat el motor per dissenyar una proposta que anés més enllà de l’activitat puntual i es convertís en una eina real de canvi.

Aquest infant manifesta dificultats evidents per mantenir l’atenció sostinguda, controlar els impulsos i organitzar-se en tasques escolars. A més, les dificultats associades a la dislèxia —errors ortogràfics, problemes de comprensió lectora i un vocabulari limitat— afecten encara més la seva autoestima i el seu rendiment acadèmic. L’informe psicopedagògic del centre ja assenyalava un dèficit en l’atenció selectiva i una baixa capacitat d’inhibició, així com afectacions en el raonament verbal i matemàtic.

Durant l’observació inicial dels primers dies, he anat comprovant com la seva inseguretat i la tendència a la distracció interferien constantment en el seu procés d’aprenentatge. Més enllà dels resultats acadèmics. Per això, intervenir en aquest cas té tot el sentit. No es tracta només de fer “activitats”, sinó d’oferir estratègies que puguin ser transferibles al seu dia a dia. Cal dotar aquest infant d’eines per conèixer-se millor, gestionar les seves emocions i actuar amb més autonomia. I això només és possible si l’atenció és individualitzada, sistemàtica i centrada en les seves necessitats reals.

Reflexionant sobre aquesta experiència, he après que una intervenció psicopedagògica no es justifica per la seva estructura, sinó pel seu impacte. La motivació principal ha estat, en tot moment, contribuir a trencar el cercle de dificultats que condicionen el seu present i poden limitar el seu futur. És una responsabilitat i, alhora, una oportunitat com a futur psicopedagog. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que cada infant mereix ser escoltat i atès des de la comprensió profunda de la seva realitat i que, malgrat la brevetat de la intervenció, qualsevol acció amb sentit pot sembrar canvis que val la pena impulsar!!!

Moltes gràcies nois!!

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia companys!!!!

Durant el desenvolupament del segon repte del pràcticum, he tingut l’oportunitat de dissenyar un pla d’intervenció psicopedagògica individualitzada en el context del Centre Avanza. Aquesta proposta neix de l’observació directa de la realitat del centre i de la detecció d’una necessitat clara: donar resposta a infants amb TDAH, una condició que apareix amb força freqüència en la seva pràctica diària.

Un dels aspectes més estimulants —i alhora complexos— d’aquest repte ha estat el procés de disseny. El temps limitat d’intervenció (dues setmanes) em va empènyer a concebre una proposta estructurada, intensiva però funcional, que tingués un impacte real i observable en un curt període. Així doncs, vaig optar per centrar el pla en dues àrees clau: el desenvolupament de les funcions executives i l’autoregulació emocional. Aquestes dimensions són fonamentals per millorar l’autonomia, la capacitat d’organització i el rendiment acadèmic dels infants amb TDAH, i poden marcar la diferència tant dins com fora de l’àmbit escolar.

El pla s’articula en cinc sessions d’una hora, cadascuna enfocada a un objectiu específic: millorar l’atenció sostinguda, inhibir la resposta impulsiva, fomentar l’organització, treballar la consciència emocional i integrar les estratègies apreses. Aquesta estructura permet focalitzar els esforços i garantir una intervenció centrada, coherent i viable. A més, vaig intentar que cada activitat fos activa, significativa i adaptada al perfil maduratiu de l’infant.

A nivell metodològic, he optat per una combinació de tècniques cognitivoconductuals i enfocaments ecològics, considerant sempre l’entorn immediat de l’infant, la seva realitat emocional i el seu context familiar i escolar. Això ha suposat un aprenentatge profund sobre la importància d’una mirada globalitzadora en la pràctica psicopedagògica, on cada decisió metodològica ha d’estar lligada a una intencionalitat clara i realista.

Personalment, aquest repte m’ha servit per entendre la complexitat de planificar una intervenció que no només sigui teòricament correcta, sinó realment aplicable. A vegades, des de la teoria, podem caure en propostes idealitzades. En canvi, quan es dissenya pensant en un infant concret, en unes condicions concretes i amb uns límits reals, l’exercici esdevé molt més significatiu!!!!

Seguim sumant moments!!!!

Marc Rebollo