Durant aquesta etapa del Pràcticum he tingut l’oportunitat d’estar a un centre educatiu, concretament a l’aula SIEI i poder aplicar i contrastar els coneixements teòrics que he anat cursant al llarg de les assignatures del Màster, fet que m’ha permès comprovar que és essencial poder adquirir una part teòrica per a poder arribar a detectar i donar resposta a les necessitats individuals que presenten alguns alumnes, tot apostant per portar a terme una mirada global i integradora que permet comprendre cada situació i context per mitjà de la inclusió.

Així doncs, els dies que he assistit al centre a realitzar les pràctiques, he pogut aprendre com es fa un acurat diagnòstic respecte a les necessitats que es presenten, tot adaptant-les a la metodologia i les estratègies més adients tenint en compte el context social, familiar i educatiu. A més, he valorat la importància de fomentar l’equitat i el respecte per la diversitat en tot moment, ja que això és el que m’ha ajudat a poder observar i identificar els meus punts forts i febles com a futura psicopedagoga per a poder millorar dia a dia en la meva pràctica.

D’altra banda, pel que fa a la posada en pràctica del programa que he dissenyat anomenat “Compartint emocions”, puc afirmar que ha estat un gran repte tant a nivell personal com professional. Aquesta experiència és la que m’ha mostrat que cal tenir molta cura en la planificació de les sessions, tot posant èmfasi a l’adaptació que cal anar fent al llarg del seu desenvolupament segons les necessitats que van sorgint. A més, he après molt sobre la importància de cercar instruments i eines efectives a l’hora d’avaluar el procés seguit i així poder ajustar les meves accions com a psicopedagoga i garantir l’eficàcia de les sessions.

Pel que fa al treball en equip, la meva experiència ha estat molt profitosa en aquest aspecte, ja que he pogut analitzar els punts de vista de diferents professionals i això m’ha permès anar absorbint tot el que anaven proposant per tal d’adaptar les meves intervencions i procurar que fossin més enriquidores. I aquesta forma més pràctica d’aprendre és la que m’ha donat l’oportunitat de poder relacionar les competències del pràcticum junt amb els continguts de les assignatures realitzades durant l’execució del Màster, principalment les relacionades amb el marc normatiu, la intervenció psicopedagògica i l’atenció a la diversitat a l’aula.

Per últim, vull destacar que aquesta experiència ha estat clau per poder portar a terme les meves actuacions amb criteri i respecte, tot desenvolupant l’habilitat d’adaptació a situacions diverses. A més, he après a veure quins punts em falten reforçar respecte a les funcions del psicopedagog tot fent una autocrítica constructiva que m’ajudés a ajustar les meves actuacions. És per això que puc afirmar que aquest pràcticum m’ha permès formar-me com a professional i anar construint la meva figura com a psicopedagoga de forma global, crítica i transformadora.

Finament, vull aprofitar l’última entrada del meu Folio per desitjar a tots els qui esteu llegint això que tingueu molts encerts en el vostre futur com a psicopedagogs i que no deixeu mai de creure en la inclusió i la diversitat tant a les aules com al vostre dia a dia.

Bon dia companys!!!

En aquesta segona entrada, vull centrar-me en la justificació de la intervenció des del punt de vista de la realitat de l’infant amb qui s’ha desenvolupat. Es tracta d’un alumne de 5è de primària amb diagnòstic de TDAH i dislèxia, que presenta dificultats importants en l’àmbit de la lectoescriptura i les funcions executives. La seva realitat m’ha interpel·lat profundament i ha estat el motor per dissenyar una proposta que anés més enllà de l’activitat puntual i es convertís en una eina real de canvi.

Aquest infant manifesta dificultats evidents per mantenir l’atenció sostinguda, controlar els impulsos i organitzar-se en tasques escolars. A més, les dificultats associades a la dislèxia —errors ortogràfics, problemes de comprensió lectora i un vocabulari limitat— afecten encara més la seva autoestima i el seu rendiment acadèmic. L’informe psicopedagògic del centre ja assenyalava un dèficit en l’atenció selectiva i una baixa capacitat d’inhibició, així com afectacions en el raonament verbal i matemàtic.

Durant l’observació inicial dels primers dies, he anat comprovant com la seva inseguretat i la tendència a la distracció interferien constantment en el seu procés d’aprenentatge. Més enllà dels resultats acadèmics. Per això, intervenir en aquest cas té tot el sentit. No es tracta només de fer “activitats”, sinó d’oferir estratègies que puguin ser transferibles al seu dia a dia. Cal dotar aquest infant d’eines per conèixer-se millor, gestionar les seves emocions i actuar amb més autonomia. I això només és possible si l’atenció és individualitzada, sistemàtica i centrada en les seves necessitats reals.

Reflexionant sobre aquesta experiència, he après que una intervenció psicopedagògica no es justifica per la seva estructura, sinó pel seu impacte. La motivació principal ha estat, en tot moment, contribuir a trencar el cercle de dificultats que condicionen el seu present i poden limitar el seu futur. És una responsabilitat i, alhora, una oportunitat com a futur psicopedagog. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que cada infant mereix ser escoltat i atès des de la comprensió profunda de la seva realitat i que, malgrat la brevetat de la intervenció, qualsevol acció amb sentit pot sembrar canvis que val la pena impulsar!!!

Moltes gràcies nois!!

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia companys!!!!

Durant el desenvolupament del segon repte del pràcticum, he tingut l’oportunitat de dissenyar un pla d’intervenció psicopedagògica individualitzada en el context del Centre Avanza. Aquesta proposta neix de l’observació directa de la realitat del centre i de la detecció d’una necessitat clara: donar resposta a infants amb TDAH, una condició que apareix amb força freqüència en la seva pràctica diària.

Un dels aspectes més estimulants —i alhora complexos— d’aquest repte ha estat el procés de disseny. El temps limitat d’intervenció (dues setmanes) em va empènyer a concebre una proposta estructurada, intensiva però funcional, que tingués un impacte real i observable en un curt període. Així doncs, vaig optar per centrar el pla en dues àrees clau: el desenvolupament de les funcions executives i l’autoregulació emocional. Aquestes dimensions són fonamentals per millorar l’autonomia, la capacitat d’organització i el rendiment acadèmic dels infants amb TDAH, i poden marcar la diferència tant dins com fora de l’àmbit escolar.

El pla s’articula en cinc sessions d’una hora, cadascuna enfocada a un objectiu específic: millorar l’atenció sostinguda, inhibir la resposta impulsiva, fomentar l’organització, treballar la consciència emocional i integrar les estratègies apreses. Aquesta estructura permet focalitzar els esforços i garantir una intervenció centrada, coherent i viable. A més, vaig intentar que cada activitat fos activa, significativa i adaptada al perfil maduratiu de l’infant.

A nivell metodològic, he optat per una combinació de tècniques cognitivoconductuals i enfocaments ecològics, considerant sempre l’entorn immediat de l’infant, la seva realitat emocional i el seu context familiar i escolar. Això ha suposat un aprenentatge profund sobre la importància d’una mirada globalitzadora en la pràctica psicopedagògica, on cada decisió metodològica ha d’estar lligada a una intencionalitat clara i realista.

Personalment, aquest repte m’ha servit per entendre la complexitat de planificar una intervenció que no només sigui teòricament correcta, sinó realment aplicable. A vegades, des de la teoria, podem caure en propostes idealitzades. En canvi, quan es dissenya pensant en un infant concret, en unes condicions concretes i amb uns límits reals, l’exercici esdevé molt més significatiu!!!!

Seguim sumant moments!!!!

Marc Rebollo

Descripció de l’activitat

En aquesta última entrada deixo constància del procés de creixement professional i personal que he viscut a través del Pràcticum portat a terme durant aquests tres mesos, els quals m’han servit per poder analitzar quins són els meus punts forts i, per contra, quins són els punts que he de millorar com a futura psicopedagoga.

Objectius

1. Valorar l’adquisició de les competències psicopedagògiques durant el període de pràctiques.

2. Explorar les dificultats trobades durant el Pràcticum

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Durant el període del Pràcticum, he pogut posar en pràctica tots els coneixements estudiats al llarg de les assignatures del Màster de Psicopedagogia, d’entre les quals destaco la idea d’aplicar la psicopedagogia a les aules de forma personalitzada i adaptada a les necessitats individuals i grupals de l’alumnat.

Així, tenint en compte les paraules de Goleman (1996) sobre la intel·ligència emocional i la creació de les relacions amb els alumnes, és essencial ensenyar a l’alumnat, a les famílies i als docents a proporcionar eines i estratègies que impliquin gestionar les emocions pròpies i les dels altres, el qual en el meu projecte ha estat fonamental per tal de comprendre la importància de les dinàmiques dissenyades i poder aplicar-les en un futur en el dia a dia de l’alumnat.

Tot i això, cal destacar que tot i no haver observat gairebé cap dificultat en la part pràctica del projecte “Compartint emocions”, sí que he de dir que al principi potser amb alguna família vaig notar certa comunicació poc fluida, sigui perquè em veien jove o perquè els faltava agafar confiança amb mi i amb el meu projecte. És per això que vaig haver de mantenir una escolta activa en tot moment per veure què anaven opinant de les activitats que realitzàvem i ajudar-los a comprendre als seus fills/es i a tenir paciència.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació final de tot el projecte i d’aquesta reflexió en l’àmbit personal i professional ha estat l’evolució observada tant dels alumnes i de les famílies com de mi mateixa, ja que he hagut d’anar fent les adaptacions pertinents als tallers que havia preparat inicialment tot veient quines eren les necessitats i les característiques del grup a qui anaven dedicades. I això és el que m’ha fet reflexionar sobre la meva futura pràctica professional com a psicopedagoga, en la qual em trobaré amb algunes situacions difícils a les quals hauré d’adaptar-me i continuar aprenent.

Observacions personals

Finalment, l’única observació personal que vull acabar d’afegir és que ha estat molt gratificant tenir l’oportunitat de gestionar la diversitat de reaccions emocionals que s’han anat produint al llarg dels dies i les sessions. Així, tot i que en algun moment vaig dubtar de les meves tècniques d’intervenció, a mesura que anava veient l’evolució dels alumnes i les seves famílies em vaig anar sentint més segura de mi mateixa i de la meva pràctica com a futura psicopedagoga.

Referències bibliogràfiques:

• Goleman, D. (1996). La inteligencia emocional. Buenos Aires: J. Vergara Editor. https://archive.org/details/lainteligenciaem0000gole_d6d2

Descripció de l’entrada

En aquesta nova entrada reflexionaré sobre com la posada en pràctica del projecte “Compartint emocions” ha afavorit la relació família-escola. Així, aquest se centra en quatre tallers emocionals on tant els alumnes com les seves famílies són els principals protagonistes i tenen l’oportunitat de treballar conjuntament per tal d’adquirir noves estratègies que ajudin en l’autoregulació emocional i la gestió de conflictes. A més, aquestes eines pedagògiques permeten emprar-se tant en l’àmbit educatiu com familiar, el qual les fa aplicables tant a l’escola com a casa.

Objectiu

• Analitzar i reflexionar sobre la importància d’establir vincles entre la família i l’escola per promoure el desenvolupament integral de l’alumne i l’autoregulació emocional.

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “Els intercanvis pare-alumne-mestre són únics. En cada un s’hi troben persones amb la seva subjectivitat i la seva història, que es comuniquen tant a nivell manifest com implícit, però família i escola també són dues institucions, amb la seva cultura, la seva estructura i el seu funcionament” (Vilaregut i Sallarés, 2009, p. 168), a través dels quatre tallers portats a terme dins del projecte “Compartint emocions”, he pogut observar com el vincle i la relació entre la família, l’escola i l’alumne és clau per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se amb èxit i a establir un entorn emocionalment saludable per a ells. Tal com argumenta Thio (2014), el principal objectiu consisteixi a intentar que les famílies puguin comprendre millor als seus fills per així ajudar-los a millorar la seva relació i aprendre a utilitzar les eines i els recursos necessaris per educar segons les necessitats individuals de cada alumne. Així, aquesta reflexió l’he pogut veure reflectida en diverses dinàmiques que he portat a terme, d’entre les quals destaco la del termòmetre emocional, ja que totes les famílies que van participar en aquest taller, van confirmar posteriorment haver emprat aquest recurs a casa i afirmaven ser una eina funcional i pràctica que els estava ajudant a millorar la comunicació i la convivència familiar.

Avaluació de la intervenció

Tal com s’ha indicat en les entrades referents als tallers emocionals portats a terme, puc afirmar que les famílies han estat molt implicades i participatives en totes les dinàmiques realitzades. A més, han agraït poder fer aquestes sessions perquè en poc temps han pogut aprendre estratègies noves que els estan ajudant a gestionar la comunicació emocional en l’àmbit familiar. D’aquesta manera, l’alumnat també es va mostrar molt participatiu en les activitats i van demostrar poder-se autoregular i gestionar les seves emocions tot expressant-se de forma assertiva.

Finalment, cal destacar que totes aquestes conclusions s’han extret dels instruments d’avaluació emprats en els quatre tallers, d’entre els quals destaco els qüestionaris, la graella d’observació i el registre de participació.

Observacions personals

La posada en pràctica d’aquest projecte ha estat una gran experiència tant a nivell personal com d’aprenentatge, ja que m’ha servit per comprovar i afirmar que la relació entre la família i l’escola és essencial per vetllar per l’educació integral de l’alumnat, així com el vincle entre família i alumne també és fonamental per compartir un espai educatiu i familiar que permeti crear un vincle fort i positiu entre l’escola i la llar.

D’altra banda, cal destacar que l’actitud de les famílies durant el desenvolupament de les sessions m’ha semblat excepcional, ja que en tot moment s’han mostrat predisposades, atentes i obertes a compartir lliurement els seus problemes, les seves experiències, els seus punts de vista i opinions. A més, han rebut la meva ajuda sense posar-hi cap mena d’inconvenient pel fet de ser estudiant, i això ha ajudat a afavorir un espai emocional de profunda reflexió.

Finalment, vull expressar que aquest treball m’ha permès reafirmar-me quant a la necessitat de promoure la relació família-escola per tal d’afavorir el benestar emocional de l’alumnat.

Referències bibliogràfiques

• Thió de Pola, C. (2014). Societat, escoles i famílies: Tots canviem. El paper de la família i el paper de l’escola. Noves necessitats educatives i socials. Revista Catalana de Pedagogia, 8, 73–88. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000220/00000087.pdf
• Vilaregut Puigdesens, A., & Sallarés Viola, R. (2009). Família i escola: dos sistemes que s’han de trobar i entendre’s. Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna, (23), 163–167. https://raco.cat/index.php/Aloma/article/view/129703/179135