Bon dia companyes!!!

Això ja s’acaba. L’avaluació final de la proposta d’intervenció va consistir en una revisió profunda del desenvolupament de les cinc sessions realitzades amb l’infant, així com en l’anàlisi de les dades recollides mitjançant els instruments d’avaluació dissenyats prèviament. Aquesta valoració ha estat combinada entre l’ús de rúbriques específiques per a cada sessió, fitxes de registre amb observacions qualitatives, un qüestionari final dirigit al participant i una rúbrica global de síntesi. L’objectiu principal ha estat determinar fins a quin punt s’han assolit els objectius proposats, valorar les competències treballades i extreure conclusions sobre la proposta.

Els resultats de l’avaluació han estat molt positius. L’infant ha mostrat una actitud col·laboradora, curiosa i progressivament més implicada a mesura que avançaven les sessions. S’ha observat una evolució clara i pel que fa a l’atenció sostinguda i selectiva. L’infant ha demostrat una bona capacitat per mantenir el focus durant les activitats, especialment en les primeres rondes de joc i quan l’activitat implicava un component lúdic i visual. Tot i que en alguns moments puntuals es van detectar distraccions, aquestes van ser gestionades de manera progressivament més autònoma a mesura que s’introduïen estratègies específiques de regulació.

En relació amb el control de la impulsivitat i la capacitat d’inhibir respostes immediates, l’activitat del “Semàfor del pensament” va permetre evidenciar una millora significativa en la reflexió prèvia a l’acció. Inicialment, L.M. mostrava una tendència a actuar sense valorar les conseqüències, però al llarg de la sessió va anar incorporant la pauta “atura’t, pensa i actua”, demostrant comprensió i capacitat de transferència en contextos simulats. Aquesta habilitat va evidenciar un potencial de millora que caldria seguir reforçant en futurs suports. Pel que fa a la planificació i l’organització de tasques, la sessió centrada en la creació del “mapa del dia” va posar de manifest una bona capacitat per estructurar activitats segons una lògica funcional. L.M. va ordenar les accions de forma coherent, va argumentar les seves eleccions i va participar activament en la dinàmica, mostrant una aptitud destacable per a l’organització temporal i per anticipar accions, fet que pot afavorir la seva autonomia en l’àmbit escolar i domèstic.

La consciència emocional, treballada durant la creació del “monstre de les emocions personalitzat”, va revelar una habilitat emergent per identificar, expressar i associar emocions a experiències personals. L.M. va escollir l’emoció de la tristesa, relatant una situació viscuda i proposant una estratègia de regulació adequada com escoltar música tranquil·la. Aquesta activitat va permetre observar una capacitat incipient de reflexió emocional i una actitud receptiva cap a l’expressió d’estats interns, especialment quan es proporcionaven models visuals o ajudes concretes.

Tot i que inicialment estava previst realitzar l’anàlisi del qüestionari final amb L.M., finalment no va ser possible, ja que a la darrera sessió —coincidint amb l’activitat de l’escape room de la Sessió 5— el nen va haver de marxar abans d’hora i no ha tornat a assistir al centre des d’aleshores. No obstant això, al llarg de totes les sessions prèvies s’ha pogut observar com L.M. es mostrava motivat, implicat i amb ganes de continuar, la qual cosa indica que el procés ha tingut un impacte positiu. La seva participació activa, el gaudi expressat en activitats com “El mapa del dia” per la seva simplicitat i aplicabilitat, així com la seva predisposició a activitats amb estructures clares i suports visuals, permeten inferir avenços importants en la seva capacitat d’atenció, regulació emocional i autoreflexió. Malgrat no haver pogut recollir verbalment la seva valoració final, es fa evident que s’han assolit els objectius plantejats de forma significativa.

Pel que fa a les aptituds destacades, cal remarcar la seva facilitat per comprendre instruccions visuals, la seva predisposició a col·laborar, la capacitat per verbalitzar experiències pròpies i la seva habilitat natural per detectar lògiques i patrons en activitats d’atenció i planificació. Aquestes fortaleses poden esdevenir una base molt sòlida per a treballs futurs orientats al desenvolupament de l’autonomia, l’autoregulació i la planificació. En conclusió, la proposta d’intervenció ha tingut un impacte positiu i ha permès detectar tant millores en les competències plantejades com àrees on caldria continuar incidint. Les dades recollides, tant quantitatives com qualitatives, posen de manifest l’eficàcia del model utilitzat i la seva bona adaptació a les necessitats de l’infant!!

Moltes gràcies!! Seguim companyes!!!!

Bon dia companyes!!

Tanquem aquesta primera etapa d’intervenció psicopedagògica amb una sessió especial que integra tot el treball realitzat durant les setmanes anteriors. L’objectiu ha estat oferir una experiència significativa i engrescadora que permetés posar en pràctica les estratègies adquirides, afavorint la transferència al context escolar i del dia a dia.

Títol de l’activitat: 5. Escape de l’atenció i la calma

Objectiu principal:
Integrar les estratègies apreses per facilitar la transferència al context escolar i quotidià. 

Desenvolupament de l’activitat:
Es planteja una espècie d’escape room educatiu adaptat dins de l’aula. L’infant ha de resoldre tres reptes, que es presenten dins de sobres tancats i numerats. Cada repte es relaciona amb una habilitat treballada en les sessions anteriors:

• Sobre 1: Discriminació visual – trobar un objecte concret amagat dins una làmina plena de detalls.

• Sobre 2: Planificació seqüencial – ordenar correctament tres dibuixos representant rutines: anar a casa, berenar, fer els deures.

• Sobre 3: Regulació emocional – davant d’una situació hipotètica (“Un company et fa una burla”), l’infant ha de triar entre tres respostes visuals i justificar la seva tria.

Un cop resolts els reptes, es dona accés al “cofre final” amb un diploma simbòlic de superació, reforçant la idea de progressió i assoliment.

Material emprat:

• Làmines visuals amb elements amagats.

• Petits sobres amb instruccions impreses i imatges per ordenar.

• Targetes visuals de respostes emocionals.

• Cofre amb tanca simbòlica i diploma final.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió ha estat dissenyada com a activitat de síntesi i tancament, amb una clara orientació cap a la transferència d’aprenentatges. L’ús del format d’escape room respon a la voluntat de mantenir la motivació alta i crear un entorn cooperatiu i estimulant. Aquest tipus de propostes permeten observar la generalització d’estratègies, especialment en infants amb dificultats d’atenció i regulació emocional, que sovint mostren progressos més clars en contextos globalitzats que en tasques aïllades.

Avaluació de la sessió
Tot i que no vam poder completar l’activitat del tot (l’infant va haver de marxar abans de finalitzar el tercer repte), es va poder observar clarament com aplicava les estratègies treballades. En el primer repte va mostrar una atenció molt centrada, amb ús espontani d’auto-verbalitzacions (“Primer miro a dalt, després a baix”) per ajudar-se a concentrar. En el segon repte va ordenar correctament la seqüència i va justificar-la amb claredat, mostrant una millora en la seva capacitat de planificació temporal. La part del tercer repte (resposta emocional) no es va poder completar, però ja havia estat treballada parcialment en altres sessions. Tot plegat, es pot considerar que l’objectiu de la sessió –i del cicle d’intervenció– ha estat assolit. S’ha pogut observar una evolució positiva en l’atenció, la planificació i especialment en la implicació i motivació de l’infant davant les activitats. Tampoc vaig poder donar-li el diploma simbòlic, i m’hagués agradat molt poder-li donar.

Observacions personals
Aquest tancament m’ha permès veure com, malgrat la brevetat del procés (5 sessions), es poden generar canvis quan es treballa de manera significativa, adaptada i centrada en l’infant. La motivació i l’autoestima han anat augmentant sessió rere sessió, i això ha estat clau per a la millora de les funcions atencionals i emocionals. El format lúdic ha estat fonamental, l’ús del joc com a vehicle per aprendre, expressar-se i autoregular-se s’ha mostrat molt efectiu. M’enduc la certesa que, amb constància i disseny acurat, és possible generar espais d’aprenentatge profund fins i tot en intervencions breus. Aquesta sessió, tot i quedar inacabada, ha tancat amb un somriure, ja que crec que a ell li han agradat molt les activitats, i estic content.

Seguim!!!!

Bon dia companyes!!

Continuem amb la implementació del projecte psicopedagògic centrat en el desenvolupament de funcions executives, en aquest cas, treballant la consciència i gestió emocional. Aquesta sessió se situa dins l’eix de regulació emocional i cerca apropar l’infant al reconeixement i expressió de les emocions a través d’una activitat creativa i significativa.

Títol de l’activitat: El monstre de les emocions personalitzat

Objectiu principal:
Fomentar el reconeixement i la gestió d’emocions a partir de dinàmiques de consciència emocional. L’activitat promou la identificació d’emocions viscudes recentment, i la reflexió sobre com s’han gestionat o com es podrien gestionar millor en el futur.

Desenvolupament de l’activitat:
Aprofitant el referent emocional de la pel·lícula Inside Out (que ja havia estat visionada prèviament per l’infant), es genera un espai de conversa on es repassen les emocions bàsiques i els seus efectes. Després, es proposa crear un “monstre emocional” propi a partir d’una plantilla. L’infant escull una emoció que hagi sentit recentment, i personalitza el monstre amb colors, textures i formes que li evoquin aquella emoció. La plantilla inclou espais per escriure o dibuixar respostes a preguntes com: “Quan sento [emoció], el meu cos fa…” i “Puc fer… per sentir-me millor”. L’activitat finalitza amb una breu explicació del seu monstre i una conversa sobre estratègies de regulació.

Material emprat:

• Fragments seleccionats de la pel·lícula Inside Out.

• Plantilles de monstres (retallables).

• Materials per decorar: llana, gomets, retoladors, ulls mòbils, cartolines, tisores, cola.

• Recurs escrit amb frases incompletes per a la reflexió: “Quan sento…”, “El meu cos fa…”, “Per sentir-me millor, puc…”.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió beu de la proposta de l’educació emocional de Bisquerra i dels models de consciència emocional vinculats al reconeixement corporal i conductual de les emocions. A través del joc simbòlic i l’expressió artística, es facilita l’accés a emocions que sovint costen de verbalitzar, especialment en infants amb dificultats de regulació. En aquest cas, la connexió prèvia amb els personatges de Inside Out va actuar com a pont emocional, facilitant la verbalització i la identificació amb les emocions proposades. La creativitat va actuar com a catalitzador del procés: el fet de “donar forma” a una emoció va permetre a l’infant reconèixer-la com a pròpia però alhora externa, creant un espai de seguretat i distància emocional saludable.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar altament implicat i motivat durant tota l’activitat. Va escollir la tristesa com a emoció central, i va decorar el seu monstre amb colors blaus i formes arrodonides. En el moment de completar les frases reflexives, va necessitar una mica de modelatge inicial, però va acabar generant respostes pròpies i genuïnes (“Quan estic trist, em quedo callat i no vull parlar amb ningú… però després em sento millor si faig un dibuix o parlo amb la mare”). Aquest tipus de verbalitzacions mostren un avenç clar en la consciència emocional i en la capacitat d’identificar estratègies pròpies de regulació. L’objectiu de la sessió es pot considerar plenament assolit, i es va generar un ambient càlid i de confiança, clau per al treball emocional.

Observacions personals
Un dels aprenentatges més rellevants va ser la importància de crear espais simbòlics i creatius per abordar les emocions. Sovint, les propostes verbals directes generen resistència o dificultat de resposta; en canvi, l’ús d’elements visuals, textures i personatges facilita la connexió emocional. També vaig constatar la rellevància de no forçar la verbalització: deixar espais de silenci i donar temps va ser clau perquè l’infant pogués expressar-se amb comoditat. Aquesta sessió em reafirma en la necessitat d’incorporar activitats d’expressió artística com a eina de regulació i autoreflexió. A més, em fa pensar en futures propostes que combinin narrativa, emocions i identitat com a eixos vertebradors del treball psicopedagògic.

Bona tarda companyes!!!

Durant la segona i tercera sessió del projecte d’intervenció psicopedagògica, he implementat dues activitats centrades en el desenvolupament de funcions executives: la inhibició conductual i la planificació temporal. Aquestes dues habilitats, tot i ser diferents, es troben estretament lligades a la capacitat d’autoregulació, fonamental per a un desenvolupament personal i acadèmic saludable.

Les activitats han estat pensades des d’un enfocament lúdic i experiencial, utilitzant materials visuals i recursos simbòlics que faciliten la comprensió i implicació dels infants. L’objectiu global continua sent fomentar l’atenció, la reflexió i l’autonomia en el marc d’una intervenció ajustada a les necessitats detectades en el centre de pràctiques.

Títol de l’activitat: 2. El semàfor del pensament

Objectiu principal:

Desenvolupar estratègies per a la inhibició de respostes impulsives.

Desenvolupament de l’activitat:
L’activitat es basa en el model del semàfor (vermell = para’t, groc = pensa, verd = actua). Es presenten diverses situacions quotidianes mitjançant targetes visuals i els infants han de classificar-les sota el color que considerin adequat, raonant la seva tria. Finalment, es realitza una dramatització guiada de dues situacions per tal de posar en pràctica l’estratègia.

Material emprat:

• Semàfor gran amb els tres colors.

• Targetes visuals amb situacions quotidianes.

• Espai obert per a la dramatització.

• Fitxa de registre d’observació.

Reflexió personal i teòrica
Durant la preparació i implementació d’aquesta activitat, vaig observar com l’ús del semàfor facilitava una comprensió concreta del procés de regulació. En la pràctica, l’infant va mostrar inicialment dificultats per entendre algunes situacions com a problemàtiques, fet que em va fer replantejar la importància de contextualitzar cada targeta amb exemples concrets del seu dia a dia. La dramatització va ser clau per reforçar la comprensió i fomentar una reflexió activa.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar participatiu i motivat, especialment durant la part teatral. Va identificar correctament la majoria de les situacions i va començar a verbalitzar les seves decisions amb més autonomia. L’objectiu principal s’ha assolit, ja que tot que va entendre el mecanisme, tot i que en situacions de més càrrega emocional encara tendeix a reaccionar impulsivament. Caldrà reforçar l’estratègia amb repetició i transferència a altres contextos. La sessió va generar un entorn de confiança i va evidenciar el potencial del joc simbòlic com a motor d’aprenentatge autorregulat.

Observacions personals
Una de les dificultats principals va ser ajustar el nivell de les situacions presentades: algunes eren massa abstractes o poc rellevants per a l’infant. Vaig aprendre la importància de personalitzar els materials, incorporant escenes conegudes pel nen. El reforç verbal i visual durant la dramatització va tenir un efecte molt positiu en la seva actitud. Considero que aquesta activitat és molt potent, però ha de ser treballada de forma continuada per consolidar realment els aprenentatges.

Títol de l’activitat: 3. El mapa del dia – Organitzem la tarda

Objectiu principal: 

Promoure hàbits d’organització i planificació de tasques acadèmiques.

Descripció de l’activitat:
Es presenta una plantilla tipus “mapa del tresor”, en la qual cada illa representa una activitat de la tarda (berenar, jugar, fer deures, llegir, sopar…). L’infant ha de col·locar un vaixell en l’ordre en què vol realitzar-les, tot utilitzant adhesius amb pictogrames. Posteriorment, es fan preguntes de planificació per fomentar la reflexió: “Què faig primer?”, “Quan descanso?”, “Què faig si no em dóna temps?”.

Material emprat:

• Plantilla plastificada de “mapa del dia” amb illes.

• Adhesius amb pictogrames elaborats prèviament.

• Retoladors esborrables.

• Targetes amb preguntes de planificació.

• Fitxa d’observació.

Reflexió personal i teòrica:
Aquesta activitat situa la planificació temporal com una funció executiva clau per a la vida autònoma. En la pràctica, l’enfocament lúdic va afavorir molt la implicació. L’infant va entendre amb rapidesa la metàfora del mapa i va mostrar iniciativa per decidir l’ordre de les activitats. L’ús de pictogrames va facilitar la comprensió i la memòria de la seqüència establerta.

Avaluació de la sessió:
L’activitat va tenir una acollida molt positiva. L’infant va gaudir especialment del component creatiu i va mostrar-se reflexiu a l’hora d’escollir. Va tenir lloc una conversa molt rica sobre la necessitat de deixar temps per descansar abans de començar els deures. L’objectiu de promoure la planificació es pot considerar assolit, tot i que caldrà reforçar l’aplicació d’aquesta habilitat en situacions reals (a casa, a l’escola).

Observacions personals
Una dificultat va ser mantenir l’atenció en les preguntes posteriors a l’activitat manipulativa: un cop acabat el mapa, l’infant es va desconcentrar. Això em fa repensar l’ordre de les fases de l’activitat, potser intercalant reflexions durant la creació. També he constatat que l’ús d’un recurs narratiu com el “mapa del tresor” té un poder evocador altíssim, que cal seguir explorant. Aquesta sessió m’ha recordat que la creativitat pot ser una gran aliada en la intervenció psicopedagògica, sempre que estigui ben vinculada als objectius i necessitats detectats.

Seguim amb aquesta intervenció doncs, moltes gràcies!!!

Bon dia companyes!!

He iniciat la implementació d’un projecte psicopedagògic centrat en la millora de l’atenció sostinguda i selectiva d’un infant que presenta dificultats en aquest àmbit. El projecte neix de l’anàlisi detallada de l’informe psicopedagògic proporcionat pel centre, que ha estat el punt de partida per identificar necessitats específiques i traçar una proposta d’intervenció ajustada i contextualitzada.

L’enfocament del projecte parteix d’una mirada global i concreta, sobre les dificultats atencionals i la seva relació amb altres funcions executives, com l’organització i la regulació emocional. Per això, s’ha planificat una sèrie de sessions curtes però estructurades, amb un alt component lúdic i gamificat, per fomentar la implicació de l’infant i garantir una experiència d’aprenentatge significativa.

Títol de l’activitat: 1. Cerca l’agent infiltrat

Objectiu principal:
Millorar l’atenció sostinguda i selectiva a través d’activitats estructurades i gamificades. A través d’aquesta activitat es pretén estimular l’atenció selectiva mitjançant tasques de discriminació visual, alhora que es fomenta l’atenció sostinguda en situacions amb una demanda cognitiva progressiva. Es busca augmentar la capacitat de concentració de l’infant en activitats estructurades, tot promovent la motivació a través d’un context lúdic basat en la gamificació i el joc simbòlic.

Desenvolupament de l’activitat:
L’infant es converteix en un “agent secret” i ha de trobar un “infiltrat” dins d’una làmina plena de personatges o objectes. Aquest personatge concret es defineix amb unes característiques visuals que canvien en cada ronda (ex: samarreta vermella, gorra blava i pilota verda). A mesura que avancen les rondes, s’incrementa la dificultat amb més distraccions visuals i menys temps per observar. L’activitat té una durada d’1 hora (aproximadament) i es divideix en 10 rondes progressives.

Material emprat:

• Làmines visuals amb escenes temàtiques (ex. parc, aula, ciutat).

• Targetes amb la descripció de l’element a identificar.

• Cronòmetre per controlar el temps de resposta.

Reflexió personal i teòrica

Durant la planificació i execució d’aquesta primera sessió, he constatat la importància d’adaptar el contingut al nivell real de l’infant, partint sempre d’un coneixement profund del seu perfil atencional. El joc “Cerca l’agent infiltrat” s’inspira en dinàmiques tipus “busca i troba”, molt recomanades per a infants amb dificultats atencionals per la seva estructura repetitiva i clara. Una dificultat que vaig detectar en l’inici de l’activitat va ser el temps d’adaptació a la consigna. L’infant va necessitar dues rondes per comprendre plenament l’objectiu i el funcionament del joc. Això em va fer replantejar la importància de dedicar més temps a les explicacions inicials i incorporar exemples visuals previs.

Avaluació de la sessió

L’infant va mostrar interès i motivació creixent a mesura que avançava l’activitat. Va verbalitzar que “li agradava jugar a trobar coses difícils”, i va demanar repetir una de les làmines. L’objectiu si que s’ha assolit. Es va observar una millora en la capacitat de concentració entre les primeres i últimes rondes, tot i que en situacions de molta distracció visual, l’atenció es dispersava fàcilment.L’activitat va generar un entorn segur i motivador. La resposta de l’infant va ser positiva i participativa. Va destacar una actitud col·laboradora i certa millora en la capacitat de mantenir la concentració, sobretot quan es reforçava verbalment el seu progrés.

Observacions personals

Un dels principals reptes va ser trobar l’equilibri entre el repte i la frustració. Quan augmentava massa la dificultat, l’infant mostrava signes de desconnexió. Això em va portar a introduir pauses breus entre rondes i ajustar el temps per làmina. També vaig reflexionar sobre la importància del reforç positiu immediat: una paraula d’ànim, un gest d’aprovació, sovint tenien més impacte que l’èxit objectiu de la tasca. Em reafirma en la idea que el joc és una via d’intervenció potent, especialment quan es combina amb uns objectius ben definits. Però també m’ha fet veure la necessitat d’ajust constant, de flexibilitat i d’escolta atenta a les reaccions de l’infant!!!

Seguim amb aquesta intervenció doncs, moltes gràcies, deixo adjunt algunes imatges de l’activitat!!!

Bona tarda, companys!!!

En la fase d’implementació de la meva proposta d’intervenció, he tingut l’oportunitat de constatar que l’informe psicopedagògic no és només un document descriptiu, sinó una veritable eina d’orientació. Massa sovint, aquests informes acaben arxivats o es consulten només per formalismes burocràtics. Però en aquest projecte, el vaig utilitzar com el que hauria de ser sempre: una brúixola que permet entendre, situar i planificar una intervenció amb fonament.

El procés va començar amb una lectura crítica i detallada de l’informe, que no només recull diagnòstics, sinó també indicadors d’observació, interpretacions contextualitzades i recomanacions. Aquestes recomanacions van ser claus per definir els objectius específics de la meva proposta: des de la millora de l’atenció sostinguda fins al foment de l’autoregulació emocional. Gràcies a la claredat i concreció de l’informe, vaig poder establir una línia de base des de la qual mesurar els progressos de manera realista, tenint en compte que disposava de només dues setmanes per realitzar la intervenció.

Aquesta experiència m’ha permès entendre millor que l’avaluació no comença al final del procés, sinó que és present des del primer dia. Cada sessió està pensada no només per intervenir, sinó també per recollir evidències. En aquest sentit, l’avaluació continuada permet observar l’evolució amb dades concretes, però també amb una mirada qualitativa, atenta al més subtil.

Com a evidència, he conservat una imatge de l’informe (creat per la psicopedagoga del centre de pràctiques) amb les dificultats que té l’infant —sempre amb les dades protegides— i que recull els apartats que més han condicionat la planificació: especialment les observacions sobre l’atenció selectiva i el raonament verbal. Aquesta informació ha estat imprescindible per evitar una intervenció genèrica o basada només en la intuïció. A més, he dissenyat rúbriques d’avaluació adaptades a cada sessió, que em permeten registrar tot allò que passa durant el procés d’intervenció. Aquest es pot veure al final d’aquesta entrada.

Personalment, una de les revelacions d’aquesta etapa ha estat la importància de llegir els informes no des del diagnòstic, sinó des del potencial. Un mateix document pot servir per etiquetar o per possibilitar, segons la mirada del professional. I aquí hi ha una gran responsabilitat: la d’assumir que l’avaluació inicial no és una condemna, sinó una oportunitat per construir un camí educatiu més just i coherent. Aquesta reflexió m’ha enfortit com a futur psicopedagog i m’ha fet veure que, més enllà del disseny d’activitats, el que realment transforma és la capacitat d’escoltar allò que els informes (i els infants) ens diuen entre línies.

Moltes gràcies!!! Seguim endavant!!

Descripció de l’activitat

En aquesta última entrada deixo constància del procés de creixement professional i personal que he viscut a través del Pràcticum portat a terme durant aquests tres mesos, els quals m’han servit per poder analitzar quins són els meus punts forts i, per contra, quins són els punts que he de millorar com a futura psicopedagoga.

Objectius

1. Valorar l’adquisició de les competències psicopedagògiques durant el període de pràctiques.

2. Explorar les dificultats trobades durant el Pràcticum

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Durant el període del Pràcticum, he pogut posar en pràctica tots els coneixements estudiats al llarg de les assignatures del Màster de Psicopedagogia, d’entre les quals destaco la idea d’aplicar la psicopedagogia a les aules de forma personalitzada i adaptada a les necessitats individuals i grupals de l’alumnat.

Així, tenint en compte les paraules de Goleman (1996) sobre la intel·ligència emocional i la creació de les relacions amb els alumnes, és essencial ensenyar a l’alumnat, a les famílies i als docents a proporcionar eines i estratègies que impliquin gestionar les emocions pròpies i les dels altres, el qual en el meu projecte ha estat fonamental per tal de comprendre la importància de les dinàmiques dissenyades i poder aplicar-les en un futur en el dia a dia de l’alumnat.

Tot i això, cal destacar que tot i no haver observat gairebé cap dificultat en la part pràctica del projecte “Compartint emocions”, sí que he de dir que al principi potser amb alguna família vaig notar certa comunicació poc fluida, sigui perquè em veien jove o perquè els faltava agafar confiança amb mi i amb el meu projecte. És per això que vaig haver de mantenir una escolta activa en tot moment per veure què anaven opinant de les activitats que realitzàvem i ajudar-los a comprendre als seus fills/es i a tenir paciència.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació final de tot el projecte i d’aquesta reflexió en l’àmbit personal i professional ha estat l’evolució observada tant dels alumnes i de les famílies com de mi mateixa, ja que he hagut d’anar fent les adaptacions pertinents als tallers que havia preparat inicialment tot veient quines eren les necessitats i les característiques del grup a qui anaven dedicades. I això és el que m’ha fet reflexionar sobre la meva futura pràctica professional com a psicopedagoga, en la qual em trobaré amb algunes situacions difícils a les quals hauré d’adaptar-me i continuar aprenent.

Observacions personals

Finalment, l’única observació personal que vull acabar d’afegir és que ha estat molt gratificant tenir l’oportunitat de gestionar la diversitat de reaccions emocionals que s’han anat produint al llarg dels dies i les sessions. Així, tot i que en algun moment vaig dubtar de les meves tècniques d’intervenció, a mesura que anava veient l’evolució dels alumnes i les seves famílies em vaig anar sentint més segura de mi mateixa i de la meva pràctica com a futura psicopedagoga.

Referències bibliogràfiques:

• Goleman, D. (1996). La inteligencia emocional. Buenos Aires: J. Vergara Editor. https://archive.org/details/lainteligenciaem0000gole_d6d2

Descripció de l’entrada

En aquesta nova entrada reflexionaré sobre com la posada en pràctica del projecte “Compartint emocions” ha afavorit la relació família-escola. Així, aquest se centra en quatre tallers emocionals on tant els alumnes com les seves famílies són els principals protagonistes i tenen l’oportunitat de treballar conjuntament per tal d’adquirir noves estratègies que ajudin en l’autoregulació emocional i la gestió de conflictes. A més, aquestes eines pedagògiques permeten emprar-se tant en l’àmbit educatiu com familiar, el qual les fa aplicables tant a l’escola com a casa.

Objectiu

• Analitzar i reflexionar sobre la importància d’establir vincles entre la família i l’escola per promoure el desenvolupament integral de l’alumne i l’autoregulació emocional.

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “Els intercanvis pare-alumne-mestre són únics. En cada un s’hi troben persones amb la seva subjectivitat i la seva història, que es comuniquen tant a nivell manifest com implícit, però família i escola també són dues institucions, amb la seva cultura, la seva estructura i el seu funcionament” (Vilaregut i Sallarés, 2009, p. 168), a través dels quatre tallers portats a terme dins del projecte “Compartint emocions”, he pogut observar com el vincle i la relació entre la família, l’escola i l’alumne és clau per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se amb èxit i a establir un entorn emocionalment saludable per a ells. Tal com argumenta Thio (2014), el principal objectiu consisteixi a intentar que les famílies puguin comprendre millor als seus fills per així ajudar-los a millorar la seva relació i aprendre a utilitzar les eines i els recursos necessaris per educar segons les necessitats individuals de cada alumne. Així, aquesta reflexió l’he pogut veure reflectida en diverses dinàmiques que he portat a terme, d’entre les quals destaco la del termòmetre emocional, ja que totes les famílies que van participar en aquest taller, van confirmar posteriorment haver emprat aquest recurs a casa i afirmaven ser una eina funcional i pràctica que els estava ajudant a millorar la comunicació i la convivència familiar.

Avaluació de la intervenció

Tal com s’ha indicat en les entrades referents als tallers emocionals portats a terme, puc afirmar que les famílies han estat molt implicades i participatives en totes les dinàmiques realitzades. A més, han agraït poder fer aquestes sessions perquè en poc temps han pogut aprendre estratègies noves que els estan ajudant a gestionar la comunicació emocional en l’àmbit familiar. D’aquesta manera, l’alumnat també es va mostrar molt participatiu en les activitats i van demostrar poder-se autoregular i gestionar les seves emocions tot expressant-se de forma assertiva.

Finalment, cal destacar que totes aquestes conclusions s’han extret dels instruments d’avaluació emprats en els quatre tallers, d’entre els quals destaco els qüestionaris, la graella d’observació i el registre de participació.

Observacions personals

La posada en pràctica d’aquest projecte ha estat una gran experiència tant a nivell personal com d’aprenentatge, ja que m’ha servit per comprovar i afirmar que la relació entre la família i l’escola és essencial per vetllar per l’educació integral de l’alumnat, així com el vincle entre família i alumne també és fonamental per compartir un espai educatiu i familiar que permeti crear un vincle fort i positiu entre l’escola i la llar.

D’altra banda, cal destacar que l’actitud de les famílies durant el desenvolupament de les sessions m’ha semblat excepcional, ja que en tot moment s’han mostrat predisposades, atentes i obertes a compartir lliurement els seus problemes, les seves experiències, els seus punts de vista i opinions. A més, han rebut la meva ajuda sense posar-hi cap mena d’inconvenient pel fet de ser estudiant, i això ha ajudat a afavorir un espai emocional de profunda reflexió.

Finalment, vull expressar que aquest treball m’ha permès reafirmar-me quant a la necessitat de promoure la relació família-escola per tal d’afavorir el benestar emocional de l’alumnat.

Referències bibliogràfiques

• Thió de Pola, C. (2014). Societat, escoles i famílies: Tots canviem. El paper de la família i el paper de l’escola. Noves necessitats educatives i socials. Revista Catalana de Pedagogia, 8, 73–88. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000220/00000087.pdf
• Vilaregut Puigdesens, A., & Sallarés Viola, R. (2009). Família i escola: dos sistemes que s’han de trobar i entendre’s. Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna, (23), 163–167. https://raco.cat/index.php/Aloma/article/view/129703/179135

Descripció de l’activitat

En aquest últim taller es va tractar l’establiment dels vincles afectius entre l’alumnat i les seves famílies, és per això que es va intentar crear un clima suau i relaxat mitjançant una música de fons que convidava a entrar i observar l’espai que havia preparat.

A continuació, es va explicar com començaria la dinàmica i posteriorment es van repartir el model de cartes a tots els participants per tal que cada alumne pogués escriure una carta a la seva família expressant el que sentien cap a ells a través del treball emocional que havíem anat fent al llarg de les sessions i perquè cada família també en pogués escriure una per al seu fill/a.

Seguidament, es va donar l’oportunitat de fer pública la carta que havien escrit a través de la lectura en veu alta de forma voluntària, el qual va afavorir un moment molt emotiu on l’afecte i l’expressió eren els principals protagonistes.

Finalment, es va fer una reflexió grupal on tothom podia donar el seu punt de vista respecte a la importància de demostrar els nostres sentiments i verbalitzar-los encara que donem per fet que l’altra persona ja ho sap. A més, es va explicar que per tal que aquesta dinàmica es pogués utilitzar també a casa, es podrien aprofitar les dues cartes escrites i guardar-les en una caixa perquè es pugui llegir sempre que es necessiti i així poder reforçar el vincle entre fill/a i família en moments difícils.

Per tal de concloure amb tot el projecte portat a terme durant aquestes setmanes, es va proporcionar un full de valoració individual que havia d’omplir cada participant perquè pogués conèixer la seva visió respecte al funcionament i l’organització dels tallers, possibles suggeriments i propostes de millora, entre d’altres.

Objectius

• OO1: Comprendre la importància del vincle afectiu
• OO2: Mostrar sentiments d’afecte i valoració

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Tal com he esmentat, personalment considero que aquest taller va ser el més emotiu de tots, ja que va permetre que les famílies i els alumnes dediquessin un temps a pensar sobre el que sentien i plasmar-ho en una carta que posteriorment es va entregar als seus destinataris. Així, la meva sensació va estar molt positiva, ja que vaig poder veure com tots els participants havien pogut connectar amb ells mateixos i havien estat capaços de sincerar-se i expressar allò que sentien.

D’aquesta manera, tenint en compte que “Tots els éssers humans, per la condició pròpia del nostre gènere, necessitem tenir referents afectius en el dia a dia de les nostres vides” (Ballús, 2018, p. 32), és necessari destacar la importància de treballar aquest vincle tant a casa com a l’escola per a poder construir una relació segura entre el docent-alumne, el docent-família i l’alumne-família, el qual facilita l’aprenentatge i la convivència.

D’altra banda, tenint en compte les paraules de Bisquerra (2000) respecte a la importància de proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per ajudar-los a identificar tant les seves emocions com les dels altres, comprendre-les i expressar-les, considero que aquest taller ha estat adient per permetre canalitzar les emocions de tots els participants de forma íntima i reflexiva.

Finalment, és necessari destacar que l’establiment dels vincles com una eina pedagògica que no només treballa el reconeixement de les emocions, sinó que també ajuda a reforçar la relació entre la família-escola i l’alumne-família, el qual avui dia representa un dels principals desafiaments de l’àmbit educatiu.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme tot posant èmfasi a la participació de les famílies i els seus fills/es en un taller completament emocional a través de l’escriptura d’una carta que els donava l’oportunitat d’obrir-se sentimentalment i expressar tot el que sentien. Així, aquesta avaluació va tenir en compte la participació tant dels alumnes com de les seves famílies, la reflexió del que havien après en aquest taller de forma oral i la valoració final del projecte a través d’un qüestionari individual que invitava a suggerir propostes de millora, escriure el que havien après, etc.

Observacions personals

Considero que aquest taller ha estat el més emotiu de tots, ja que ha permès que tots els participants es poguessin obrir lliurement i expressar els seus sentiments sense cap mena de pressió. Així, em va sorprendre la capacitat dels alumnes, molts dels quals van saber expressar les seves emocions de forma profunda. A més, el resultat final (les cartes escrites) van ser realment boniques i expressives, el qual va permetre que es generés un espai segur i còmode ple de confiança.

Cal destacar també que la dinàmica portada a terme durant aquesta sessió també va permetre poder incloure el treball de l’educació emocional tant a l’escola com a casa, fet que reforça la seva relació i ajuda a caminar junts cap a un mateix objectiu. Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els vincles afectius són necessaris perquè els alumnes es desenvolupin amb èxit i les famílies se sentin partícips dels seus progressos.

Com a dificultats, puc afirmar que sorprenentment no en vaig experimentar de cap mena, tot i que abans de començar la sessió pensava que seria complicat que les famílies es poguessin obrir de forma tan emocional i volguessin llegir la seva carta sense problema.

Referències bibliogràfiques

• Ballús, E. (2017). Els vincles: alumne-mestre, mestre-alumne. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa, (66), 83–92. https://dau.url.edu/bitstream/handle/20.500.14342/2399/95915-154237-1-PB.pdf?sequence=2&isAllowed=y

• Bisquerra Alzina, R., & Chao Rebolledo, C. (2021). Educación emocional y bienestar: por una práctica científicamente fundamentada. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1(1), 9–29. https://rieeb.ibero.mx/index.php/rieeb/article/view/4/3

Evidències de l’activitat

Mare i filla llegint les seves cartes:

Exemples de cartes escrites per les famílies:

Exemples de cartes escrites pels fills/es:

Fulls de valoració completats per les famílies:

Descripció de l’activitat

Aquest taller va estar pensat amb la finalitat d’ensenyar a l’alumnat i a les seves famílies a vetllar per la seva relació dins de l’àmbit familiar a través de la resolució de conflictes de forma pacífica. Així, el taller va començar amb l’explicació de les cinc accions per resoldre els conflictes que són: 1. Escoltar, 2. Identificar emocions, 3. Expressar necessitats, 4. Cercar solucions i 5. Acord.

A continuació, es van formar petits grups entre els alumnes i les famílies perquè poguessin llegir les simulacions sobre situacions quotidianes que derivaven en conflictes i les representaven de forma teatralitzada, les quals s’havien d’acabar resolent per mitjà de les cinc accions esmentades.

Finalment, per tal d’acabar amb la sessió, entre tots es van recordar les cinc accions tot posant-hi èmfasi a la importància de poder plasmar visualment en un cartell les accions per tal de poder-les consultar quan s’hagi de resoldre un conflicte.

Objectius

• OO1: Conèixer les accions per a portar a terme la resolució de conflictes
• OO2: Interpretar les accions en una situació inventada

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Amb aquest taller s’ha pogut demostrar la importància d’adquirir un procés estructurat amb diversos passos per tal de resoldre els conflictes de forma pacífica, ja que avui dia, moltes famílies es troben amb la problemàtica d’actuar vers impulsos i de forma desordenada. Així, les cinc accions ordenades que s’han ofert en aquesta dinàmica permeten crear un clima tranquil i relaxat que invita a la conversa i a la col·laboració per part del fill/a-pare/mare i fins i tot alumne/a-professor/a.

D’aquesta manera, tenint en compte que “La resolució de conflictes és una competència clau dins de l’educació emocional, ja que implica escoltar, empatitzar, negociar i arribar a acords” (Bisquerra et al., 2018, p. 146), a través de l’activitat de simulació i interpretació de situacions quotidianes, s’ha pogut arribar a desenvolupar un paper més respectuós i calmat en la gestió de conflictes.

D’altra banda, sabent que “Els suports visuals són aquells recursos visuals que s’utilitzen amb la finalitat de millorar la comprensió de l’entorn i la comunicació de l’alumnat” (Fandos, 2022, paràgraf 4)., cal destacar també la importància d’emprar suports visuals tant a l’escola com a casa, ja que aquests ajuden als alumnes a poder recordar i aplicar l’estructura dels passos de forma correcta en situacions quotidianes.

Per tant, aquest taller ha evidenciat que cal proporcionar estratègies funcionals i visuals a l’alumnat perquè puguin gestionar la resolució de conflictes del seu dia a dia i que el fet de treballar-ho amb les famílies afavoreix la seva relació i fa que l’impacte encara sigui més profund.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme mitjançant l’observació directa de la qual posteriorment en vaig omplir la graella pertinent. Així, també es va realitzar una activitat final de síntesi on els participants van haver de recordar i exposar quines eren les cinc accions que havíem treballat prèviament de forma ordenada. D’aquesta manera, tots els alumnes i les seves famílies van demostrar haver estat molt atents a la dinàmica i haver comprés tots els continguts explicats.

Observacions personals

En general la sessió va estar molt bé, però va aparèixer una dificultat durant la realització d’aquesta, la qual té a veure amb seguir l’estructura de les accions a l’hora de representar les simulacions, ja que en algunes ocasions no se seguia l’ordre i això provocava confusions a la resta de participants. Tot i això, es va resoldre fent un recordatori indicant que les accions s’havien de seguir en ordre i es va penjar en un lloc visible de l’aula perquè ho poguessin consultar mentre feien la teatralització.

Cal destacar també que va estar molt reconfortant veure com al final del taller tant els alumnes com les famílies es sabien les cinc accions ordenades de memòria, fet que va demostrar que havien entès tot l’explicat i que havien interioritzat els coneixements apresos, fet que demostra que l’aprenentatge per mitjà de la pràctica funciona amb èxit.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=

• Fandos, M. (2022). ELS SUPORTS VISUALS – El valor de la diferència. CEE l’Horitzó. https://agora.xtec.cat/ceehoritzo/general/els-suports-visuals/

Evidències de l’activitat

Explicació de les cinc accions:

Simulació sobre una activitat quotidiana:

Graella d’observació emplenada: