Una de les primeres coses que he après durant les pràctiques al Departament d’Orientació és que la rigidesa no té gaire lloc en aquest tipus d’intervenció. A diferència del que pot passar en altres contextos, aquí no hi ha una planificació fixa ni una estructura tancada de tasques i calendaris. I precisament per això, la meva intervenció s’està construint des de la flexibilitat i l’adaptació constant. Cada dia pot ser diferent, i depèn tant dels horaris dels alumnes i dels tutors com de les necessitats específiques que sorgeixen en cada moment. És una orientació que es mou entre el que està previst i el que apareix, entre les demandes planificades i les urgències que es presenten.

En aquest sentit, la meva aportació més clara en termes de planificació ha estat preparar-me bé abans de cada orientació acadèmica. Quan sé que he d’intervenir amb un alumne, el primer que faig és revisar el seu historial educatiu, les tutories que s’han fet anteriorment i els acords establerts amb el tutor o la família. Aquesta petita preparació prèvia em permet entrar a la conversa amb una visió més global i clara del cas, optimitzant el temps i fent que la intervenció sigui realment útil.

Aquesta manera de treballar m’ha fet entendre que la planificació no sempre ha de ser rígida ni extensa, sinó que pot ser estratègica, adaptativa i centrada en les persones. En el context real d’un centre, aquesta mirada flexible és fonamental per poder respondre amb eficiència i sensibilitat.

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció durant els primers dies de pràctiques ha estat la intensitat amb què es viu el tram final de curs al Departament d’Orientació. A La Salle Palma, l’últim suposa una allau de demandes: alumnes que han de prendre decisions importants, famílies preocupades, tutories que s’intensifiquen i documents que s’han d’actualitzar abans que acabi el curs.

Aquest escenari m’ha permès detectar un problema concret: la concentració de tasques psicopedagògiques en un període curt de temps, cosa que dificulta oferir un acompanyament realment personalitzat i emocionalment significatiu a cada alumne. L’orientació es veu desbordada per la necessitat de gestionar molts processos a la vegada: PEPs, adaptacions per a la PAU, orientacions acadèmiques, plans d’estudi, entrevistes… tot això sovint amb una sola figura referent.

A partir d’aquest diagnòstic inicial, compartit amb la meva tutora de pràctiques, hem començat a esbossar una possible línia de millora: aprofitar la meva estada al centre per reforçar el suport a les tasques més urgents, entre elles:

Entre les necessitats prioritàries que hem identificat i acordat, destaquen:

• L’elaboració i revisió dels Plans Educatius Personalitzats (PEPs) dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, especialment dels que presenten DEA o altres necessitats educatives específiques.

• El desenvolupament d’orientacions acadèmiques i plans d’estudi personalitzats, amb l’objectiu de fomentar l’autonomia, la motivació i la capacitat d’organització de l’alumnat.

• La preparació dels formularis d’adaptacions per a la PAU, assegurant que els drets de l’alumnat amb dificultats estiguin garantits dins d’un marc d’equitat.

• La revisió i actualització dels documents de centre relacionats amb l’atenció a la diversitat, perquè estiguin alineats amb les normatives vigents i les necessitats detectades.

Encara no està definit, però l’objectiu és clar: millorar la capacitat de resposta del Departament d’Orientació en els moments de màxima demanda, sense perdre de vista l’atenció personalitzada que caracteritza el centre. Per mi, aquest procés està sent una oportunitat única per entendre com es planifica des del terreny, i com es pot passar de detectar un problema a començar a construir una solució realista, útil i amb sentit.

Ahir vam fer les avaluacions del 2n trimestre. El funcionament per donar les notes va ser anar cridant individualment a cada alumne i comentar-li com ha sigut el progrés respecte el trimestre passat. A part de les activitats dutes a terme, també s’ha comentat l’actitud i la participació a classe.

Alguns temes que s’han repetit en les diferents avaluacions, han sigut l’idioma, ja que alguns d’ells parlen en àrab i llavors no se’ls pot entendre. Això, els baixa la nota perquè dificulta que els docents sàpiguin de què estan parlant, a part que s’avisa molt sovint sobre aquest tema. Relacionat amb això, només és “obligatori” parlar en català durant l’hora de català. Se’ls diu que intentin parlar català durant tot el dia, però és bastant difícil aconseguir-ho. A més, molts d’ells el parlen bastant bé, però no l’utilitzen suficient.

A l’hora de matemàtiques es fa bastant evident la diferència de nivells a l’aula i estaria bé poder donar més atenció a aquells que més els hi costa i poder avançar temari per les persones que ja han adquirit més coneixements. És a dir, no només hi ha desnivell dins l’aula ordinària respecte l’aula oberta, sinó que a l’aula oberta també hi ha bastantes diferències.

Durant l’última hora d’ahir, vaig poder estar en dos assessoraments de nois de 4rt d’ESO, ja que ara estan començant les preinscripcions de batxillerat i formació professional. L’acompanyament. Durant l’assessorament cal tenir molts aspectes en compte: la nota mitjana de 1r a 3r d’ESO, els interessos que tenen per poder orientar-los cap als itineraris concrets, les matèries pendents que tenen d’altres cursos o de l’actual i el consell orientador que fa l’equip docent sobre el que creuen que li aniria bé.

Els mateixos alumnes són qui, a partir dels recursos facilitats pels docents, fan la recerca de centres i estudis que els interessarien per seguir estudiant. Després, però, ho comenten amb l’orientadora del centre. A vegades el que passa és que si un estudiant ha arribat fa un curs o dos, només li conta la nota d’aquests cursos, el qual li perjudica a l’hora de triar centre. Amb els alumnes que han abandonat, és difícil orientar-los.

El dia 2 d’Abril va ser el primer dia que vaig poder sortir al pati dels dies que havia anat a pràctiques fins ara. Una curiositat del pati és que fa un temps van treure les porteries de jugar a futbol, perquè hi havien conflictes i comportaments molt violents. Van decidir treure-les per evitar aquest tipus de conflictes i ara poden jugar a bàsquet, per exemple.

El meu tutor em va comentar que molts alumnes passen de curs amb moltes assignatures pendents de cursos anteriors i se’ls van acomulant, tot i que quan passen de curs, si aproven l’assignatura següent se’ls aproven totes les anteriors. No es vol que repeteixin de curs per no crear mals indicadors.

Una altra observació, és sobre el fet que hi hagi orientadors que fan algunes classes de matemàtiques o català als alumnes de l’aula oberta. A vegades, per molt bàsic que sigui el nivell d’aquestes aules, un orientador potser no pot ensenyar igual que una persona titulada amb aquesta matèria.

Bon vespre a tothom,

A continuació us adjunto la presentació amb la corresponent anàlisi de necessitats del centre de pràctiques Institut Escola Joan Sallarès i Pla. Espero que la pugueu gaudir. https://prezi.com/view/Y9N61oYMu8XKEmtjsjLd/