Durant aquesta etapa del Pràcticum he tingut l’oportunitat d’estar a un centre educatiu, concretament a l’aula SIEI i poder aplicar i contrastar els coneixements teòrics que he anat cursant al llarg de les assignatures del Màster, fet que m’ha permès comprovar que és essencial poder adquirir una part teòrica per a poder arribar a detectar i donar resposta a les necessitats individuals que presenten alguns alumnes, tot apostant per portar a terme una mirada global i integradora que permet comprendre cada situació i context per mitjà de la inclusió.

Així doncs, els dies que he assistit al centre a realitzar les pràctiques, he pogut aprendre com es fa un acurat diagnòstic respecte a les necessitats que es presenten, tot adaptant-les a la metodologia i les estratègies més adients tenint en compte el context social, familiar i educatiu. A més, he valorat la importància de fomentar l’equitat i el respecte per la diversitat en tot moment, ja que això és el que m’ha ajudat a poder observar i identificar els meus punts forts i febles com a futura psicopedagoga per a poder millorar dia a dia en la meva pràctica.

D’altra banda, pel que fa a la posada en pràctica del programa que he dissenyat anomenat “Compartint emocions”, puc afirmar que ha estat un gran repte tant a nivell personal com professional. Aquesta experiència és la que m’ha mostrat que cal tenir molta cura en la planificació de les sessions, tot posant èmfasi a l’adaptació que cal anar fent al llarg del seu desenvolupament segons les necessitats que van sorgint. A més, he après molt sobre la importància de cercar instruments i eines efectives a l’hora d’avaluar el procés seguit i així poder ajustar les meves accions com a psicopedagoga i garantir l’eficàcia de les sessions.

Pel que fa al treball en equip, la meva experiència ha estat molt profitosa en aquest aspecte, ja que he pogut analitzar els punts de vista de diferents professionals i això m’ha permès anar absorbint tot el que anaven proposant per tal d’adaptar les meves intervencions i procurar que fossin més enriquidores. I aquesta forma més pràctica d’aprendre és la que m’ha donat l’oportunitat de poder relacionar les competències del pràcticum junt amb els continguts de les assignatures realitzades durant l’execució del Màster, principalment les relacionades amb el marc normatiu, la intervenció psicopedagògica i l’atenció a la diversitat a l’aula.

Per últim, vull destacar que aquesta experiència ha estat clau per poder portar a terme les meves actuacions amb criteri i respecte, tot desenvolupant l’habilitat d’adaptació a situacions diverses. A més, he après a veure quins punts em falten reforçar respecte a les funcions del psicopedagog tot fent una autocrítica constructiva que m’ajudés a ajustar les meves actuacions. És per això que puc afirmar que aquest pràcticum m’ha permès formar-me com a professional i anar construint la meva figura com a psicopedagoga de forma global, crítica i transformadora.

Finament, vull aprofitar l’última entrada del meu Folio per desitjar a tots els qui esteu llegint això que tingueu molts encerts en el vostre futur com a psicopedagogs i que no deixeu mai de creure en la inclusió i la diversitat tant a les aules com al vostre dia a dia.

Descripció de l’activitat

En aquesta última entrada deixo constància del procés de creixement professional i personal que he viscut a través del Pràcticum portat a terme durant aquests tres mesos, els quals m’han servit per poder analitzar quins són els meus punts forts i, per contra, quins són els punts que he de millorar com a futura psicopedagoga.

Objectius

1. Valorar l’adquisició de les competències psicopedagògiques durant el període de pràctiques.

2. Explorar les dificultats trobades durant el Pràcticum

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Durant el període del Pràcticum, he pogut posar en pràctica tots els coneixements estudiats al llarg de les assignatures del Màster de Psicopedagogia, d’entre les quals destaco la idea d’aplicar la psicopedagogia a les aules de forma personalitzada i adaptada a les necessitats individuals i grupals de l’alumnat.

Així, tenint en compte les paraules de Goleman (1996) sobre la intel·ligència emocional i la creació de les relacions amb els alumnes, és essencial ensenyar a l’alumnat, a les famílies i als docents a proporcionar eines i estratègies que impliquin gestionar les emocions pròpies i les dels altres, el qual en el meu projecte ha estat fonamental per tal de comprendre la importància de les dinàmiques dissenyades i poder aplicar-les en un futur en el dia a dia de l’alumnat.

Tot i això, cal destacar que tot i no haver observat gairebé cap dificultat en la part pràctica del projecte “Compartint emocions”, sí que he de dir que al principi potser amb alguna família vaig notar certa comunicació poc fluida, sigui perquè em veien jove o perquè els faltava agafar confiança amb mi i amb el meu projecte. És per això que vaig haver de mantenir una escolta activa en tot moment per veure què anaven opinant de les activitats que realitzàvem i ajudar-los a comprendre als seus fills/es i a tenir paciència.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació final de tot el projecte i d’aquesta reflexió en l’àmbit personal i professional ha estat l’evolució observada tant dels alumnes i de les famílies com de mi mateixa, ja que he hagut d’anar fent les adaptacions pertinents als tallers que havia preparat inicialment tot veient quines eren les necessitats i les característiques del grup a qui anaven dedicades. I això és el que m’ha fet reflexionar sobre la meva futura pràctica professional com a psicopedagoga, en la qual em trobaré amb algunes situacions difícils a les quals hauré d’adaptar-me i continuar aprenent.

Observacions personals

Finalment, l’única observació personal que vull acabar d’afegir és que ha estat molt gratificant tenir l’oportunitat de gestionar la diversitat de reaccions emocionals que s’han anat produint al llarg dels dies i les sessions. Així, tot i que en algun moment vaig dubtar de les meves tècniques d’intervenció, a mesura que anava veient l’evolució dels alumnes i les seves famílies em vaig anar sentint més segura de mi mateixa i de la meva pràctica com a futura psicopedagoga.

Referències bibliogràfiques:

• Goleman, D. (1996). La inteligencia emocional. Buenos Aires: J. Vergara Editor. https://archive.org/details/lainteligenciaem0000gole_d6d2

Descripció de l’entrada

En aquesta nova entrada reflexionaré sobre com la posada en pràctica del projecte “Compartint emocions” ha afavorit la relació família-escola. Així, aquest se centra en quatre tallers emocionals on tant els alumnes com les seves famílies són els principals protagonistes i tenen l’oportunitat de treballar conjuntament per tal d’adquirir noves estratègies que ajudin en l’autoregulació emocional i la gestió de conflictes. A més, aquestes eines pedagògiques permeten emprar-se tant en l’àmbit educatiu com familiar, el qual les fa aplicables tant a l’escola com a casa.

Objectiu

• Analitzar i reflexionar sobre la importància d’establir vincles entre la família i l’escola per promoure el desenvolupament integral de l’alumne i l’autoregulació emocional.

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “Els intercanvis pare-alumne-mestre són únics. En cada un s’hi troben persones amb la seva subjectivitat i la seva història, que es comuniquen tant a nivell manifest com implícit, però família i escola també són dues institucions, amb la seva cultura, la seva estructura i el seu funcionament” (Vilaregut i Sallarés, 2009, p. 168), a través dels quatre tallers portats a terme dins del projecte “Compartint emocions”, he pogut observar com el vincle i la relació entre la família, l’escola i l’alumne és clau per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se amb èxit i a establir un entorn emocionalment saludable per a ells. Tal com argumenta Thio (2014), el principal objectiu consisteixi a intentar que les famílies puguin comprendre millor als seus fills per així ajudar-los a millorar la seva relació i aprendre a utilitzar les eines i els recursos necessaris per educar segons les necessitats individuals de cada alumne. Així, aquesta reflexió l’he pogut veure reflectida en diverses dinàmiques que he portat a terme, d’entre les quals destaco la del termòmetre emocional, ja que totes les famílies que van participar en aquest taller, van confirmar posteriorment haver emprat aquest recurs a casa i afirmaven ser una eina funcional i pràctica que els estava ajudant a millorar la comunicació i la convivència familiar.

Avaluació de la intervenció

Tal com s’ha indicat en les entrades referents als tallers emocionals portats a terme, puc afirmar que les famílies han estat molt implicades i participatives en totes les dinàmiques realitzades. A més, han agraït poder fer aquestes sessions perquè en poc temps han pogut aprendre estratègies noves que els estan ajudant a gestionar la comunicació emocional en l’àmbit familiar. D’aquesta manera, l’alumnat també es va mostrar molt participatiu en les activitats i van demostrar poder-se autoregular i gestionar les seves emocions tot expressant-se de forma assertiva.

Finalment, cal destacar que totes aquestes conclusions s’han extret dels instruments d’avaluació emprats en els quatre tallers, d’entre els quals destaco els qüestionaris, la graella d’observació i el registre de participació.

Observacions personals

La posada en pràctica d’aquest projecte ha estat una gran experiència tant a nivell personal com d’aprenentatge, ja que m’ha servit per comprovar i afirmar que la relació entre la família i l’escola és essencial per vetllar per l’educació integral de l’alumnat, així com el vincle entre família i alumne també és fonamental per compartir un espai educatiu i familiar que permeti crear un vincle fort i positiu entre l’escola i la llar.

D’altra banda, cal destacar que l’actitud de les famílies durant el desenvolupament de les sessions m’ha semblat excepcional, ja que en tot moment s’han mostrat predisposades, atentes i obertes a compartir lliurement els seus problemes, les seves experiències, els seus punts de vista i opinions. A més, han rebut la meva ajuda sense posar-hi cap mena d’inconvenient pel fet de ser estudiant, i això ha ajudat a afavorir un espai emocional de profunda reflexió.

Finalment, vull expressar que aquest treball m’ha permès reafirmar-me quant a la necessitat de promoure la relació família-escola per tal d’afavorir el benestar emocional de l’alumnat.

Referències bibliogràfiques

• Thió de Pola, C. (2014). Societat, escoles i famílies: Tots canviem. El paper de la família i el paper de l’escola. Noves necessitats educatives i socials. Revista Catalana de Pedagogia, 8, 73–88. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000220/00000087.pdf
• Vilaregut Puigdesens, A., & Sallarés Viola, R. (2009). Família i escola: dos sistemes que s’han de trobar i entendre’s. Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna, (23), 163–167. https://raco.cat/index.php/Aloma/article/view/129703/179135

Descripció de l’activitat

En aquest últim taller es va tractar l’establiment dels vincles afectius entre l’alumnat i les seves famílies, és per això que es va intentar crear un clima suau i relaxat mitjançant una música de fons que convidava a entrar i observar l’espai que havia preparat.

A continuació, es va explicar com començaria la dinàmica i posteriorment es van repartir el model de cartes a tots els participants per tal que cada alumne pogués escriure una carta a la seva família expressant el que sentien cap a ells a través del treball emocional que havíem anat fent al llarg de les sessions i perquè cada família també en pogués escriure una per al seu fill/a.

Seguidament, es va donar l’oportunitat de fer pública la carta que havien escrit a través de la lectura en veu alta de forma voluntària, el qual va afavorir un moment molt emotiu on l’afecte i l’expressió eren els principals protagonistes.

Finalment, es va fer una reflexió grupal on tothom podia donar el seu punt de vista respecte a la importància de demostrar els nostres sentiments i verbalitzar-los encara que donem per fet que l’altra persona ja ho sap. A més, es va explicar que per tal que aquesta dinàmica es pogués utilitzar també a casa, es podrien aprofitar les dues cartes escrites i guardar-les en una caixa perquè es pugui llegir sempre que es necessiti i així poder reforçar el vincle entre fill/a i família en moments difícils.

Per tal de concloure amb tot el projecte portat a terme durant aquestes setmanes, es va proporcionar un full de valoració individual que havia d’omplir cada participant perquè pogués conèixer la seva visió respecte al funcionament i l’organització dels tallers, possibles suggeriments i propostes de millora, entre d’altres.

Objectius

• OO1: Comprendre la importància del vincle afectiu
• OO2: Mostrar sentiments d’afecte i valoració

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Tal com he esmentat, personalment considero que aquest taller va ser el més emotiu de tots, ja que va permetre que les famílies i els alumnes dediquessin un temps a pensar sobre el que sentien i plasmar-ho en una carta que posteriorment es va entregar als seus destinataris. Així, la meva sensació va estar molt positiva, ja que vaig poder veure com tots els participants havien pogut connectar amb ells mateixos i havien estat capaços de sincerar-se i expressar allò que sentien.

D’aquesta manera, tenint en compte que “Tots els éssers humans, per la condició pròpia del nostre gènere, necessitem tenir referents afectius en el dia a dia de les nostres vides” (Ballús, 2018, p. 32), és necessari destacar la importància de treballar aquest vincle tant a casa com a l’escola per a poder construir una relació segura entre el docent-alumne, el docent-família i l’alumne-família, el qual facilita l’aprenentatge i la convivència.

D’altra banda, tenint en compte les paraules de Bisquerra (2000) respecte a la importància de proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per ajudar-los a identificar tant les seves emocions com les dels altres, comprendre-les i expressar-les, considero que aquest taller ha estat adient per permetre canalitzar les emocions de tots els participants de forma íntima i reflexiva.

Finalment, és necessari destacar que l’establiment dels vincles com una eina pedagògica que no només treballa el reconeixement de les emocions, sinó que també ajuda a reforçar la relació entre la família-escola i l’alumne-família, el qual avui dia representa un dels principals desafiaments de l’àmbit educatiu.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme tot posant èmfasi a la participació de les famílies i els seus fills/es en un taller completament emocional a través de l’escriptura d’una carta que els donava l’oportunitat d’obrir-se sentimentalment i expressar tot el que sentien. Així, aquesta avaluació va tenir en compte la participació tant dels alumnes com de les seves famílies, la reflexió del que havien après en aquest taller de forma oral i la valoració final del projecte a través d’un qüestionari individual que invitava a suggerir propostes de millora, escriure el que havien après, etc.

Observacions personals

Considero que aquest taller ha estat el més emotiu de tots, ja que ha permès que tots els participants es poguessin obrir lliurement i expressar els seus sentiments sense cap mena de pressió. Així, em va sorprendre la capacitat dels alumnes, molts dels quals van saber expressar les seves emocions de forma profunda. A més, el resultat final (les cartes escrites) van ser realment boniques i expressives, el qual va permetre que es generés un espai segur i còmode ple de confiança.

Cal destacar també que la dinàmica portada a terme durant aquesta sessió també va permetre poder incloure el treball de l’educació emocional tant a l’escola com a casa, fet que reforça la seva relació i ajuda a caminar junts cap a un mateix objectiu. Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els vincles afectius són necessaris perquè els alumnes es desenvolupin amb èxit i les famílies se sentin partícips dels seus progressos.

Com a dificultats, puc afirmar que sorprenentment no en vaig experimentar de cap mena, tot i que abans de començar la sessió pensava que seria complicat que les famílies es poguessin obrir de forma tan emocional i volguessin llegir la seva carta sense problema.

Referències bibliogràfiques

• Ballús, E. (2017). Els vincles: alumne-mestre, mestre-alumne. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa, (66), 83–92. https://dau.url.edu/bitstream/handle/20.500.14342/2399/95915-154237-1-PB.pdf?sequence=2&isAllowed=y

• Bisquerra Alzina, R., & Chao Rebolledo, C. (2021). Educación emocional y bienestar: por una práctica científicamente fundamentada. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1(1), 9–29. https://rieeb.ibero.mx/index.php/rieeb/article/view/4/3

Evidències de l’activitat

Mare i filla llegint les seves cartes:

Exemples de cartes escrites per les famílies:

Exemples de cartes escrites pels fills/es:

Fulls de valoració completats per les famílies:

Descripció de l’activitat

Aquest taller va estar pensat amb la finalitat d’ensenyar a l’alumnat i a les seves famílies a vetllar per la seva relació dins de l’àmbit familiar a través de la resolució de conflictes de forma pacífica. Així, el taller va començar amb l’explicació de les cinc accions per resoldre els conflictes que són: 1. Escoltar, 2. Identificar emocions, 3. Expressar necessitats, 4. Cercar solucions i 5. Acord.

A continuació, es van formar petits grups entre els alumnes i les famílies perquè poguessin llegir les simulacions sobre situacions quotidianes que derivaven en conflictes i les representaven de forma teatralitzada, les quals s’havien d’acabar resolent per mitjà de les cinc accions esmentades.

Finalment, per tal d’acabar amb la sessió, entre tots es van recordar les cinc accions tot posant-hi èmfasi a la importància de poder plasmar visualment en un cartell les accions per tal de poder-les consultar quan s’hagi de resoldre un conflicte.

Objectius

• OO1: Conèixer les accions per a portar a terme la resolució de conflictes
• OO2: Interpretar les accions en una situació inventada

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Amb aquest taller s’ha pogut demostrar la importància d’adquirir un procés estructurat amb diversos passos per tal de resoldre els conflictes de forma pacífica, ja que avui dia, moltes famílies es troben amb la problemàtica d’actuar vers impulsos i de forma desordenada. Així, les cinc accions ordenades que s’han ofert en aquesta dinàmica permeten crear un clima tranquil i relaxat que invita a la conversa i a la col·laboració per part del fill/a-pare/mare i fins i tot alumne/a-professor/a.

D’aquesta manera, tenint en compte que “La resolució de conflictes és una competència clau dins de l’educació emocional, ja que implica escoltar, empatitzar, negociar i arribar a acords” (Bisquerra et al., 2018, p. 146), a través de l’activitat de simulació i interpretació de situacions quotidianes, s’ha pogut arribar a desenvolupar un paper més respectuós i calmat en la gestió de conflictes.

D’altra banda, sabent que “Els suports visuals són aquells recursos visuals que s’utilitzen amb la finalitat de millorar la comprensió de l’entorn i la comunicació de l’alumnat” (Fandos, 2022, paràgraf 4)., cal destacar també la importància d’emprar suports visuals tant a l’escola com a casa, ja que aquests ajuden als alumnes a poder recordar i aplicar l’estructura dels passos de forma correcta en situacions quotidianes.

Per tant, aquest taller ha evidenciat que cal proporcionar estratègies funcionals i visuals a l’alumnat perquè puguin gestionar la resolució de conflictes del seu dia a dia i que el fet de treballar-ho amb les famílies afavoreix la seva relació i fa que l’impacte encara sigui més profund.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme mitjançant l’observació directa de la qual posteriorment en vaig omplir la graella pertinent. Així, també es va realitzar una activitat final de síntesi on els participants van haver de recordar i exposar quines eren les cinc accions que havíem treballat prèviament de forma ordenada. D’aquesta manera, tots els alumnes i les seves famílies van demostrar haver estat molt atents a la dinàmica i haver comprés tots els continguts explicats.

Observacions personals

En general la sessió va estar molt bé, però va aparèixer una dificultat durant la realització d’aquesta, la qual té a veure amb seguir l’estructura de les accions a l’hora de representar les simulacions, ja que en algunes ocasions no se seguia l’ordre i això provocava confusions a la resta de participants. Tot i això, es va resoldre fent un recordatori indicant que les accions s’havien de seguir en ordre i es va penjar en un lloc visible de l’aula perquè ho poguessin consultar mentre feien la teatralització.

Cal destacar també que va estar molt reconfortant veure com al final del taller tant els alumnes com les famílies es sabien les cinc accions ordenades de memòria, fet que va demostrar que havien entès tot l’explicat i que havien interioritzat els coneixements apresos, fet que demostra que l’aprenentatge per mitjà de la pràctica funciona amb èxit.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=

• Fandos, M. (2022). ELS SUPORTS VISUALS – El valor de la diferència. CEE l’Horitzó. https://agora.xtec.cat/ceehoritzo/general/els-suports-visuals/

Evidències de l’activitat

Explicació de les cinc accions:

Simulació sobre una activitat quotidiana:

Graella d’observació emplenada:

Descripció de l’activitat

Aquest segon taller respecte a la comunicació assertiva, va començar amb l’explicació dels tres estils de comunicació, d’entre els quals destaquen la comunicació passiva, agressiva i assertiva. Així, per tal d’entendre millor aquests conceptes i la seva diferenciació, tant jo com l’educadora i la psicopedagoga de l’aula SIEI vam interpretar diferents situacions en què es veiessin exemplificades les tres comunicacions.

Seguidament, es va desenvolupar un joc de rol on cada alumne i la seva família havia de posar en escena una acció que passés molts cops a casa seva i fer-ho amb els tres tipus de comunicació per tal de distingir-les bé i reflexionar sobre això.

Finalment, es va invitar a fer una reflexió sobre l’afectació dels tres tipus de comunicació dins de la convivència i vaig repartir un “Kit de frases assertives” per a cada alumne i família per tal que ho poguessin utilitzar a les seves cases.

Objectius

• OO1: Distingir diferents formes per comunicar-se
• OO2: Desenvolupar la comunicació assertiva

Reflexió personal i fonamentació teòrica

A través d’aquesta dinàmica he pogut veure la importància que té ensenyar tot tenint cura de la forma en com es comuniquen les coses, ja que la comunicació afecta tant la convivència com al desenvolupament personal i social de l’alumnat. Això es pot veure reflectit al que indica Caballo (2007) respecte a la comunicació assertiva, la qual descriu que és una habilitat que permet desenvolupar la capacitat d’expressió i de respecte.

D’altra banda, haver emprat el joc de rol em va resultar força positiu, ja que va permetre que els participants poguessin posar-se en situació i experimentar de forma vivencial els diferents estils de comunicació, el qual també va ajudar a la seva comprensió, ja que tal com argumenta Bisquerra (2009), dramatitzar situacions que es produeixen en el dia a dia permet afavorir l’aprenentatge significatiu i adquirir les competències tant emocionals com socials.

Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els diferents estils comunicatius impacten en la forma en què s’estableixen les relacions. És per això que és necessari guiar a l’alumnat i a les seves famílies perquè puguin comunicar-se de forma assertiva i així vetllar per la convivència, l’augment de l’autoestima i la resolució pacífica de conflictes.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, aquesta es va centrar en el fet que els alumnes i les seves famílies poguessin identificar i expressar els tres estils de comunicació. Així, es va poder observar com tots els participants van reconèixer i expressar aquests tipus de comunicació a través del joc de rol tot reproduint correctament les situacions escollides per ells. També cal destacar que en la graella d’observació que vaig completar es mostra com tots els participants van aprendre els continguts treballats durant la sessió amb èxit.

Observacions personals

Com a observació personal, m’agradaria esmentar que a l’inici de la dinàmica algunes famílies i alumnes confonien els estils, tot i que gràcies a l’exemplificació que vam fer de seguida es va entendre.

També vull comentar que en alguns casos eren els alumnes els qui representaven millor les situacions assertives que les seves famílies, el qual em va fer reflexionar i pensar que l’escola permet que tant els fills aprenguin dels pares com a la inversa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=
• Caballo, V. E. (2007). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Siglo XXI. https://ayudacontextos.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/04/manual-de-evaluacion-y-entrenamiento-de-las-habilidades-sociales-vicente-e-caballo.pdf

Evidències de l’activitat

Kit de frases assertives entregat als alumnes i a les seves famílies:

Graella d’observació emplenada:

Descripció de l’activitat

El 24 d’abril vaig iniciar el projecte sobre els tallers emocionals on participen els alumnes que assisteixen determinades hores a l’aula SIEI del Col·legi Teresià Tortosa i les seves famílies. Així, el primer taller anomenat “Connectem!” es va posar en marxa tot portant a terme una activitat que consistia a reconèixer diferents emocions mitjançant unes targetes visuals. Després, cada alumne va haver d’agafar la targeta amb què se sentia més identificat i explicar el perquè davant dels altres participants.

Seguidament, els alumnes i les seves famílies van formar petits grups per tal que entre ells poguessin comentar quines eren les emocions que més vivien en el seu dia a dia a les llars. A continuació, vaig repartir la fitxa del termòmetre per a cada família i alumne amb la finalitat que el poguessin emprar a casa després d’haver-ne fet ús a l’aula.

Finalment, es va demanar si voluntàriament algú volia explicar alguna cosa de la sessió o donar la seva opinió per tal de donar el taller per finalitzat.

Objectius

• OO1: Identificar i expressar emocions
• OO2: Reflexionar sobre la gestió emocional

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “L’educació emocional es proposa, entre altres aspectes, el desenvolupament de la competència emocional.” (Bisquerra, 2002, p. 16), cal destacar que el desenvolupament d’aquest taller va permetre que els alumnes i les seves famílies se sentissin segurs i còmodes a l’hora d’expressar les seves emocions i de normalitzar el fet de dir-ho en públic.

Així doncs, centrant aquesta sessió amb el que l’afirmació referent a “Les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a la salut física i mental i ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres” (Bisquerra i Pérez, 2008, p. 4), puc afirmar que les dinàmiques realitzades són necessàries per deixar que tant l’alumnat com les famílies se sentin confiades i obertes a expressar-se tot afavorint un espai de reflexió segur.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, es va tenir en compte si els alumnes i les seves famílies identificaven i expressaven la majoria de les emocions exposades. A més, en els dies posteriors també es va tenir en compte si havien utilitzat el termòmetre emocional a casa tot veient el qüestionari que van entregar les famílies. Així, a través de l’observació directa, els qüestionaris i el registre de participació, es va poder arribar a la conclusió que tots els participants havien assolit els objectius plantejats i que havien aplicat l’eina del termòmetre a casa, per tant, els resultats van estar molt positius.

Observacions personals

Una de les principals observacions va estar la poca participació de les famílies de l’alumnat SIEI, ja que en aquest primer taller només en van participar 3. Tot i això, cal dir que aquestes es van mostrar molt participatives durant el taller i al final de la sessió em van agrair poder entrar a l’aula a treballar amb els seus fills/es.

A més, considero que les activitats portades a terme van estar molt adients tenint en compte el que anava explicant de forma més teòrica, el qual va permetre que tots entenguessin la dinàmica a la perfecció i que posteriorment poguessin aplicar-ho a casa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra, R. (2002). Educació emocional: Una proposta per al desenvolupament de competències per a la vida. Revista Catalana de Pedagogia, 7, 97-106. https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/1519.001/3789
• Bisquerra, R., & Pérez, N. (2008). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència. Educació emocional i benestar. Universitat de Barcelona. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf

Evidències de l’activitat

Reconeixement d’emocions amb les targetes:

Activitat del termòmetre emocional:

Llista de registre de participació emplenada:

Qüestionari sobre l’ús del termòmetre a casa emplenat:

Bona dia a tots i a totes,

Continuant amb el Repte 3 referent al disseny del projecte d’intervenció, a continuació us adjunto la infografia (en format imatge i en enllaç) que he dissenyat sobre el meu projecte: Compartint emocions.

Ens anem veient per l’Àgora dels Folios!

Enllaç a https://www.canva.com/design/DAGkJGU1nJo/N59TSHF1LVY9ADShWmTIdA/edit?utm_content=DAGkJGU1nJo&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Bona tarda, companys i companyes,

avui dedicaré aquesta entrada a presentar la necessitat que he detectat al centre educatiu on estic realitzant les pràctiques i a explicar la proposta de millora que he dissenyat.

Així doncs, a través de les entrevistes que vaig realitzar a la mestra i psicopedagoga de l’aula SIEI, al cap d’estudis del centre, a la tutora de segon de Primària i a una família que està vinculada a l’aula SIEI durant les hores que hi passa el seu fill al llarg de la setmana, he pogut detectar una falta d’implicació de les famílies, a la vegada que una insuficiència d’eines tant a l’aula com a casa pel que fa a la gestió de les emocions de l’alumnat, els quals mostren dificultats d’expressió d’emocions i d’autoregulació. És important destacar també que la família entrevistada, la qual s’implica i participa sovint en les activitats proposades pel centre, va posar èmfasi a la necessitat d’organitzar més activitats dins de l’aula SIEI per afavorir els espais de comunicació entre els docents i les famílies i així veure com treballen, la qual cosa considera que els permetrà poder-ho aplicar a casa i anar tots junts en una mateixa línia cap a l’educació dels alumnes.

D’aquesta manera va ser com vaig decidir crear el projecte “Compartim emocions”, el qual consta de quatre tallers emocionals i vivencials que tenen l’objectiu de:

• Afavorir un espai de trobada emocional entre família i escola
• Conèixer i desenvolupar la comunicació assertiva
• Promoure estratègies i tècniques per resoldre conflictes (lligats a les emocions)
• Enfortir diferents vincles: escola-alumne, família-alumne, família-escola

Com podeu veure, aquest projecte no només està centrat en l’alumnat, sinó també en capacitar a les famílies i als docents de noves estratègies i recursos funcionals i aplicables tant a l’aula com a casa.

Bona tarda, companys,

a continuació adjunto l’enllaç de la presentació del Prezi relacionada amb el Repte 2:

https://prezi.com/view/VanRe7RyzLOgRYqs2ggt/

Com podreu observar, he emprat l’entrevista per tal de detectar i analitzar les necessitats del Col·legi Teresià de Tortosa, el centre on estic portant a terme les pràctiques. Així doncs, he entrevistat a la psicopedagoga de l’aula SIEI, al cap d’estudis, a una mestra d’Educació Primària (tutora de 2n de Primària) i a una família implicada en el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu fill, el qual és un dels alumnes de l’aula SIEI.

Ens anem llegint per l’Àgora dels folios,

Nerea.