Una de les primeres coses que he après durant les pràctiques al Departament d’Orientació és que la rigidesa no té gaire lloc en aquest tipus d’intervenció. A diferència del que pot passar en altres contextos, aquí no hi ha una planificació fixa ni una estructura tancada de tasques i calendaris. I precisament per això, la meva intervenció s’està construint des de la flexibilitat i l’adaptació constant. Cada dia pot ser diferent, i depèn tant dels horaris dels alumnes i dels tutors com de les necessitats específiques que sorgeixen en cada moment. És una orientació que es mou entre el que està previst i el que apareix, entre les demandes planificades i les urgències que es presenten.

En aquest sentit, la meva aportació més clara en termes de planificació ha estat preparar-me bé abans de cada orientació acadèmica. Quan sé que he d’intervenir amb un alumne, el primer que faig és revisar el seu historial educatiu, les tutories que s’han fet anteriorment i els acords establerts amb el tutor o la família. Aquesta petita preparació prèvia em permet entrar a la conversa amb una visió més global i clara del cas, optimitzant el temps i fent que la intervenció sigui realment útil.

Aquesta manera de treballar m’ha fet entendre que la planificació no sempre ha de ser rígida ni extensa, sinó que pot ser estratègica, adaptativa i centrada en les persones. En el context real d’un centre, aquesta mirada flexible és fonamental per poder respondre amb eficiència i sensibilitat.

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció durant els primers dies de pràctiques ha estat la intensitat amb què es viu el tram final de curs al Departament d’Orientació. A La Salle Palma, l’últim suposa una allau de demandes: alumnes que han de prendre decisions importants, famílies preocupades, tutories que s’intensifiquen i documents que s’han d’actualitzar abans que acabi el curs.

Aquest escenari m’ha permès detectar un problema concret: la concentració de tasques psicopedagògiques en un període curt de temps, cosa que dificulta oferir un acompanyament realment personalitzat i emocionalment significatiu a cada alumne. L’orientació es veu desbordada per la necessitat de gestionar molts processos a la vegada: PEPs, adaptacions per a la PAU, orientacions acadèmiques, plans d’estudi, entrevistes… tot això sovint amb una sola figura referent.

A partir d’aquest diagnòstic inicial, compartit amb la meva tutora de pràctiques, hem començat a esbossar una possible línia de millora: aprofitar la meva estada al centre per reforçar el suport a les tasques més urgents, entre elles:

Entre les necessitats prioritàries que hem identificat i acordat, destaquen:

• L’elaboració i revisió dels Plans Educatius Personalitzats (PEPs) dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, especialment dels que presenten DEA o altres necessitats educatives específiques.

• El desenvolupament d’orientacions acadèmiques i plans d’estudi personalitzats, amb l’objectiu de fomentar l’autonomia, la motivació i la capacitat d’organització de l’alumnat.

• La preparació dels formularis d’adaptacions per a la PAU, assegurant que els drets de l’alumnat amb dificultats estiguin garantits dins d’un marc d’equitat.

• La revisió i actualització dels documents de centre relacionats amb l’atenció a la diversitat, perquè estiguin alineats amb les normatives vigents i les necessitats detectades.

Encara no està definit, però l’objectiu és clar: millorar la capacitat de resposta del Departament d’Orientació en els moments de màxima demanda, sense perdre de vista l’atenció personalitzada que caracteritza el centre. Per mi, aquest procés està sent una oportunitat única per entendre com es planifica des del terreny, i com es pot passar de detectar un problema a començar a construir una solució realista, útil i amb sentit.

HOLA!

Deix per aquí l’enllaç del PPT del repte 2!

https://docs.google.com/presentation/d/1TmAby5syeCb4A26UqtoWXQRmVgL1VcDEgd-oUnAPreg/edit?usp=sharing

Els primers dies de pràctiques han anat molt millor del que m’hauria pogut imaginar. Tot ha anat fascinant. Des del moment que vaig posar un peu al centre, em vaig sentir ben rebut i acollit. La veritat és que ja no partia des de zero: aquest és el centre on vaig cursar des de 3r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, així que per a molts docents la meva cara no era nova. Ha estat una sorpresa molt agradable veure com alguns professors i tutors encara s’enrecordaven de mi, fins i tot per detalls concrets o anècdotes del meu pas com a alumne. Això ha fet que la meva integració fos molt més ràpida, natural i fluida.

Aquesta connexió prèvia m’ha permès establir un vincle de confiança des del principi, cosa que és clau quan comences unes pràctiques. No només m’he sentit benvingut, sinó també valorat, com si formàs part de l’equip des de feia temps. Això m’ha donat una seguretat extra per fer preguntes, participar i implicar-me de debò en tot allò que passa al dia a dia del centre.

Des del primer moment se’m va explicar amb claredat quines serien les meves tasques i responsabilitats com a estudiant en pràctiques. He pogut començar a col·laborar activament en diverses accions vinculades a l’orientació psicopedagògica. La major part del temps, m’he centrat en:

• L’anàlisi i revisió dels documents d’adaptació per a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge (DEA), especialment pensant en la seva aplicació a les proves de la PAU (Selectivitat). Aquest procés m’està ajudant a entendre la importància de garantir l’equitat en l’avaluació i com s’articulen aquestes mesures des del centre.

• L’observació del desenvolupament del Pep (Pla educatiu personalitzat) a 2n de Batxillerat, un procés que em sembla molt útil per entendre com s’acompanya l’alumnat amb DEA en la recta final del seu pas pel centre.

• L’acompanyament en orientacions acadèmiques a l’alumnat, on estic aprenent com es duen a terme les entrevistes individuals, quins criteris es tenen en compte per orientar de manera personalitzada, i com es comunica amb les famílies i l’equip docent.

Tot això està essent molt enriquidor. Tenc la sensació que estic aprenent exactament allò que esperava quan vaig començar aquest màster: com funciona l’orientació des de dins, com es treballa de manera coordinada, i com es pot tenir un impacte real en el benestar i el futur de l’alumnat. A més, fer-ho en un entorn conegut, però amb una mirada completament nova —des de l’altra banda de la relació educativa—, és molt especial.

Estic molt agraït per aquesta rebuda i per tot el que estic vivint. Si els primers dies han estat així, no puc fer altra cosa que tenir moltes ganes de veure com evoluciona aquesta etapa. Em sent preparat per continuar observant, participant i aprenent.

Començar aquest Pràcticum suposa, per a mi, molt més que una simple assignatura dins del màster. És el moment de posar en pràctica tot allò que he anat aprenent, però sobretot, és una oportunitat per créixer professionalment i personalment.

Des del primer dia del màster he tingut clar que vull enfocar-me en l’acompanyament emocional i psicopedagògic de l’alumnat, especialment en etapes com el Batxillerat o els Cicles Formatius, on la pressió acadèmica i vital es fa notar. Així doncs, espero que aquest Pràcticum em permeti:

• Conèixer millor la realitat del rol psicopedagògic dins dels centres educatius: entendre com s’articula, quines demandes rep, com es treballa en equip i quines són les estratègies d’intervenció que es duen a terme.

• Desenvolupar eines i recursos reals per intervenir en situacions relacionades amb la gestió emocional, el benestar, la motivació i la convivència.

• Aprendre observant i participant, amb actitud oberta i reflexiva, per poder connectar teoria i pràctica des d’una mirada crítica però constructiva.

• Estar en un ambient agradable, on em pugui sentir còmode per aprendre, fer preguntes i implicar-me en el dia a dia del centre.

• Tenir una bona acollida per part de l’equip docent i del professional que m’acompanyi, que m’ajudi a entendre el funcionament del centre i m’ofereixi orientacions clares.

• Conèixer tot allò necessari per exercir com a orientador: des de la part més tècnica (protocols, informes, reunions, coordinacions amb serveis externs…) fins a la part més humana i relacional, que per a mi és clau en aquesta professió.

Tinc moltes ganes de formar part d’un context real on poder veure com es construeix una intervenció psicopedagògica significativa, especialment des del respecte a la diversitat, la inclusió i el benestar de tot l’alumnat. Espero que aquest període em serveixi per consolidar el meu projecte professional i, per què no, per descobrir camins que encara no havia contemplat.

Comença el camí. I ho faig amb il·lusió, ganes d’aprendre i moltes preguntes que, segur, aniré transformant en aprenentatges.