Bon dia companys!!!

En aquesta segona entrada, vull centrar-me en la justificació de la intervenció des del punt de vista de la realitat de l’infant amb qui s’ha desenvolupat. Es tracta d’un alumne de 5è de primària amb diagnòstic de TDAH i dislèxia, que presenta dificultats importants en l’àmbit de la lectoescriptura i les funcions executives. La seva realitat m’ha interpel·lat profundament i ha estat el motor per dissenyar una proposta que anés més enllà de l’activitat puntual i es convertís en una eina real de canvi.

Aquest infant manifesta dificultats evidents per mantenir l’atenció sostinguda, controlar els impulsos i organitzar-se en tasques escolars. A més, les dificultats associades a la dislèxia —errors ortogràfics, problemes de comprensió lectora i un vocabulari limitat— afecten encara més la seva autoestima i el seu rendiment acadèmic. L’informe psicopedagògic del centre ja assenyalava un dèficit en l’atenció selectiva i una baixa capacitat d’inhibició, així com afectacions en el raonament verbal i matemàtic.

Durant l’observació inicial dels primers dies, he anat comprovant com la seva inseguretat i la tendència a la distracció interferien constantment en el seu procés d’aprenentatge. Més enllà dels resultats acadèmics. Per això, intervenir en aquest cas té tot el sentit. No es tracta només de fer “activitats”, sinó d’oferir estratègies que puguin ser transferibles al seu dia a dia. Cal dotar aquest infant d’eines per conèixer-se millor, gestionar les seves emocions i actuar amb més autonomia. I això només és possible si l’atenció és individualitzada, sistemàtica i centrada en les seves necessitats reals.

Reflexionant sobre aquesta experiència, he après que una intervenció psicopedagògica no es justifica per la seva estructura, sinó pel seu impacte. La motivació principal ha estat, en tot moment, contribuir a trencar el cercle de dificultats que condicionen el seu present i poden limitar el seu futur. És una responsabilitat i, alhora, una oportunitat com a futur psicopedagog. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que cada infant mereix ser escoltat i atès des de la comprensió profunda de la seva realitat i que, malgrat la brevetat de la intervenció, qualsevol acció amb sentit pot sembrar canvis que val la pena impulsar!!!

Moltes gràcies nois!!

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia companys!!!!

Durant el desenvolupament del segon repte del pràcticum, he tingut l’oportunitat de dissenyar un pla d’intervenció psicopedagògica individualitzada en el context del Centre Avanza. Aquesta proposta neix de l’observació directa de la realitat del centre i de la detecció d’una necessitat clara: donar resposta a infants amb TDAH, una condició que apareix amb força freqüència en la seva pràctica diària.

Un dels aspectes més estimulants —i alhora complexos— d’aquest repte ha estat el procés de disseny. El temps limitat d’intervenció (dues setmanes) em va empènyer a concebre una proposta estructurada, intensiva però funcional, que tingués un impacte real i observable en un curt període. Així doncs, vaig optar per centrar el pla en dues àrees clau: el desenvolupament de les funcions executives i l’autoregulació emocional. Aquestes dimensions són fonamentals per millorar l’autonomia, la capacitat d’organització i el rendiment acadèmic dels infants amb TDAH, i poden marcar la diferència tant dins com fora de l’àmbit escolar.

El pla s’articula en cinc sessions d’una hora, cadascuna enfocada a un objectiu específic: millorar l’atenció sostinguda, inhibir la resposta impulsiva, fomentar l’organització, treballar la consciència emocional i integrar les estratègies apreses. Aquesta estructura permet focalitzar els esforços i garantir una intervenció centrada, coherent i viable. A més, vaig intentar que cada activitat fos activa, significativa i adaptada al perfil maduratiu de l’infant.

A nivell metodològic, he optat per una combinació de tècniques cognitivoconductuals i enfocaments ecològics, considerant sempre l’entorn immediat de l’infant, la seva realitat emocional i el seu context familiar i escolar. Això ha suposat un aprenentatge profund sobre la importància d’una mirada globalitzadora en la pràctica psicopedagògica, on cada decisió metodològica ha d’estar lligada a una intencionalitat clara i realista.

Personalment, aquest repte m’ha servit per entendre la complexitat de planificar una intervenció que no només sigui teòricament correcta, sinó realment aplicable. A vegades, des de la teoria, podem caure en propostes idealitzades. En canvi, quan es dissenya pensant en un infant concret, en unes condicions concretes i amb uns límits reals, l’exercici esdevé molt més significatiu!!!!

Seguim sumant moments!!!!

Marc Rebollo

A continuació us comparteixo una infografia que resumeix la intervenció i mostra alguns dels instruments d’avaluació que s’utilitzaran al llarg del procés amb els corresponents indicadors de continuitat i resultat:

https://www.canva.com/design/DAGkvMn97YM/0MydLGpb4Qlp0O8TeHkGvQ/edit?utm_content=DAGkvMn97YM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Després de l’anàlisi de dades de l’últim repte, he centrat la intervenció en fomentar una orientació al centre més preventiva, perquè a 3r d’ESO han d’escollir les optatives de 4t d’ESO però no fan treball d’autoconeixement per facilitar aquesta tria. És per això, que la meva intervenció tracta de 3 accions que han de permetre conèixer els propis interessos, conèixer les optatives del següent curs i relacionar-ho amb el coneixement d’un mateix.

Els objectius proposats són els següents:

Objectiu general: Començar el procés d’orientació acadèmica i personal de l’alumnat de l’aula oberta de 3r d’ESO, promovent l’autoconeixement dels interessos personals.

Objectius específics:

• Donar a conèixer les optatives que s’ofereixen a 4t d’ESO durant el tercer trimestre de 3r d’ESO
• Establir relacions entre els interessos personals i les optatives de 4t d’ESO
• Valorar la importància de la presa de decisions conscient i progressiva respecte al propi itinerari educatiu

A partir de la intervenció “Orienta3” es pretén iniciar aquest acompanyament a l’autoconeixement i tria d’itineraris abans, perquè els alumnes de l’aula oberta puguin prendre una decisió informada.

Bona dia a tots i a totes,

Continuant amb el Repte 3 referent al disseny del projecte d’intervenció, a continuació us adjunto la infografia (en format imatge i en enllaç) que he dissenyat sobre el meu projecte: Compartint emocions.

Ens anem veient per l’Àgora dels Folios!

Enllaç a https://www.canva.com/design/DAGkJGU1nJo/N59TSHF1LVY9ADShWmTIdA/edit?utm_content=DAGkJGU1nJo&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Bona tarda, companys i companyes,

avui dedicaré aquesta entrada a presentar la necessitat que he detectat al centre educatiu on estic realitzant les pràctiques i a explicar la proposta de millora que he dissenyat.

Així doncs, a través de les entrevistes que vaig realitzar a la mestra i psicopedagoga de l’aula SIEI, al cap d’estudis del centre, a la tutora de segon de Primària i a una família que està vinculada a l’aula SIEI durant les hores que hi passa el seu fill al llarg de la setmana, he pogut detectar una falta d’implicació de les famílies, a la vegada que una insuficiència d’eines tant a l’aula com a casa pel que fa a la gestió de les emocions de l’alumnat, els quals mostren dificultats d’expressió d’emocions i d’autoregulació. És important destacar també que la família entrevistada, la qual s’implica i participa sovint en les activitats proposades pel centre, va posar èmfasi a la necessitat d’organitzar més activitats dins de l’aula SIEI per afavorir els espais de comunicació entre els docents i les famílies i així veure com treballen, la qual cosa considera que els permetrà poder-ho aplicar a casa i anar tots junts en una mateixa línia cap a l’educació dels alumnes.

D’aquesta manera va ser com vaig decidir crear el projecte “Compartim emocions”, el qual consta de quatre tallers emocionals i vivencials que tenen l’objectiu de:

• Afavorir un espai de trobada emocional entre família i escola
• Conèixer i desenvolupar la comunicació assertiva
• Promoure estratègies i tècniques per resoldre conflictes (lligats a les emocions)
• Enfortir diferents vincles: escola-alumne, família-alumne, família-escola

Com podeu veure, aquest projecte no només està centrat en l’alumnat, sinó també en capacitar a les famílies i als docents de noves estratègies i recursos funcionals i aplicables tant a l’aula com a casa.