Bon dia companyes!!

Continuem amb la implementació del projecte psicopedagògic centrat en el desenvolupament de funcions executives, en aquest cas, treballant la consciència i gestió emocional. Aquesta sessió se situa dins l’eix de regulació emocional i cerca apropar l’infant al reconeixement i expressió de les emocions a través d’una activitat creativa i significativa.

Títol de l’activitat: El monstre de les emocions personalitzat

Objectiu principal:
Fomentar el reconeixement i la gestió d’emocions a partir de dinàmiques de consciència emocional. L’activitat promou la identificació d’emocions viscudes recentment, i la reflexió sobre com s’han gestionat o com es podrien gestionar millor en el futur.

Desenvolupament de l’activitat:
Aprofitant el referent emocional de la pel·lícula Inside Out (que ja havia estat visionada prèviament per l’infant), es genera un espai de conversa on es repassen les emocions bàsiques i els seus efectes. Després, es proposa crear un “monstre emocional” propi a partir d’una plantilla. L’infant escull una emoció que hagi sentit recentment, i personalitza el monstre amb colors, textures i formes que li evoquin aquella emoció. La plantilla inclou espais per escriure o dibuixar respostes a preguntes com: “Quan sento [emoció], el meu cos fa…” i “Puc fer… per sentir-me millor”. L’activitat finalitza amb una breu explicació del seu monstre i una conversa sobre estratègies de regulació.

Material emprat:

• Fragments seleccionats de la pel·lícula Inside Out.

• Plantilles de monstres (retallables).

• Materials per decorar: llana, gomets, retoladors, ulls mòbils, cartolines, tisores, cola.

• Recurs escrit amb frases incompletes per a la reflexió: “Quan sento…”, “El meu cos fa…”, “Per sentir-me millor, puc…”.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió beu de la proposta de l’educació emocional de Bisquerra i dels models de consciència emocional vinculats al reconeixement corporal i conductual de les emocions. A través del joc simbòlic i l’expressió artística, es facilita l’accés a emocions que sovint costen de verbalitzar, especialment en infants amb dificultats de regulació. En aquest cas, la connexió prèvia amb els personatges de Inside Out va actuar com a pont emocional, facilitant la verbalització i la identificació amb les emocions proposades. La creativitat va actuar com a catalitzador del procés: el fet de “donar forma” a una emoció va permetre a l’infant reconèixer-la com a pròpia però alhora externa, creant un espai de seguretat i distància emocional saludable.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar altament implicat i motivat durant tota l’activitat. Va escollir la tristesa com a emoció central, i va decorar el seu monstre amb colors blaus i formes arrodonides. En el moment de completar les frases reflexives, va necessitar una mica de modelatge inicial, però va acabar generant respostes pròpies i genuïnes (“Quan estic trist, em quedo callat i no vull parlar amb ningú… però després em sento millor si faig un dibuix o parlo amb la mare”). Aquest tipus de verbalitzacions mostren un avenç clar en la consciència emocional i en la capacitat d’identificar estratègies pròpies de regulació. L’objectiu de la sessió es pot considerar plenament assolit, i es va generar un ambient càlid i de confiança, clau per al treball emocional.

Observacions personals
Un dels aprenentatges més rellevants va ser la importància de crear espais simbòlics i creatius per abordar les emocions. Sovint, les propostes verbals directes generen resistència o dificultat de resposta; en canvi, l’ús d’elements visuals, textures i personatges facilita la connexió emocional. També vaig constatar la rellevància de no forçar la verbalització: deixar espais de silenci i donar temps va ser clau perquè l’infant pogués expressar-se amb comoditat. Aquesta sessió em reafirma en la necessitat d’incorporar activitats d’expressió artística com a eina de regulació i autoreflexió. A més, em fa pensar en futures propostes que combinin narrativa, emocions i identitat com a eixos vertebradors del treball psicopedagògic.