Bon dia companyes!!

Tanquem aquesta primera etapa d’intervenció psicopedagògica amb una sessió especial que integra tot el treball realitzat durant les setmanes anteriors. L’objectiu ha estat oferir una experiència significativa i engrescadora que permetés posar en pràctica les estratègies adquirides, afavorint la transferència al context escolar i del dia a dia.

Títol de l’activitat: 5. Escape de l’atenció i la calma

Objectiu principal:
Integrar les estratègies apreses per facilitar la transferència al context escolar i quotidià. 

Desenvolupament de l’activitat:
Es planteja una espècie d’escape room educatiu adaptat dins de l’aula. L’infant ha de resoldre tres reptes, que es presenten dins de sobres tancats i numerats. Cada repte es relaciona amb una habilitat treballada en les sessions anteriors:

• Sobre 1: Discriminació visual – trobar un objecte concret amagat dins una làmina plena de detalls.

• Sobre 2: Planificació seqüencial – ordenar correctament tres dibuixos representant rutines: anar a casa, berenar, fer els deures.

• Sobre 3: Regulació emocional – davant d’una situació hipotètica (“Un company et fa una burla”), l’infant ha de triar entre tres respostes visuals i justificar la seva tria.

Un cop resolts els reptes, es dona accés al “cofre final” amb un diploma simbòlic de superació, reforçant la idea de progressió i assoliment.

Material emprat:

• Làmines visuals amb elements amagats.

• Petits sobres amb instruccions impreses i imatges per ordenar.

• Targetes visuals de respostes emocionals.

• Cofre amb tanca simbòlica i diploma final.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió ha estat dissenyada com a activitat de síntesi i tancament, amb una clara orientació cap a la transferència d’aprenentatges. L’ús del format d’escape room respon a la voluntat de mantenir la motivació alta i crear un entorn cooperatiu i estimulant. Aquest tipus de propostes permeten observar la generalització d’estratègies, especialment en infants amb dificultats d’atenció i regulació emocional, que sovint mostren progressos més clars en contextos globalitzats que en tasques aïllades.

Avaluació de la sessió
Tot i que no vam poder completar l’activitat del tot (l’infant va haver de marxar abans de finalitzar el tercer repte), es va poder observar clarament com aplicava les estratègies treballades. En el primer repte va mostrar una atenció molt centrada, amb ús espontani d’auto-verbalitzacions (“Primer miro a dalt, després a baix”) per ajudar-se a concentrar. En el segon repte va ordenar correctament la seqüència i va justificar-la amb claredat, mostrant una millora en la seva capacitat de planificació temporal. La part del tercer repte (resposta emocional) no es va poder completar, però ja havia estat treballada parcialment en altres sessions. Tot plegat, es pot considerar que l’objectiu de la sessió –i del cicle d’intervenció– ha estat assolit. S’ha pogut observar una evolució positiva en l’atenció, la planificació i especialment en la implicació i motivació de l’infant davant les activitats. Tampoc vaig poder donar-li el diploma simbòlic, i m’hagués agradat molt poder-li donar.

Observacions personals
Aquest tancament m’ha permès veure com, malgrat la brevetat del procés (5 sessions), es poden generar canvis quan es treballa de manera significativa, adaptada i centrada en l’infant. La motivació i l’autoestima han anat augmentant sessió rere sessió, i això ha estat clau per a la millora de les funcions atencionals i emocionals. El format lúdic ha estat fonamental, l’ús del joc com a vehicle per aprendre, expressar-se i autoregular-se s’ha mostrat molt efectiu. M’enduc la certesa que, amb constància i disseny acurat, és possible generar espais d’aprenentatge profund fins i tot en intervencions breus. Aquesta sessió, tot i quedar inacabada, ha tancat amb un somriure, ja que crec que a ell li han agradat molt les activitats, i estic content.

Seguim!!!!

Bon dia companyes!!

Continuem amb la implementació del projecte psicopedagògic centrat en el desenvolupament de funcions executives, en aquest cas, treballant la consciència i gestió emocional. Aquesta sessió se situa dins l’eix de regulació emocional i cerca apropar l’infant al reconeixement i expressió de les emocions a través d’una activitat creativa i significativa.

Títol de l’activitat: El monstre de les emocions personalitzat

Objectiu principal:
Fomentar el reconeixement i la gestió d’emocions a partir de dinàmiques de consciència emocional. L’activitat promou la identificació d’emocions viscudes recentment, i la reflexió sobre com s’han gestionat o com es podrien gestionar millor en el futur.

Desenvolupament de l’activitat:
Aprofitant el referent emocional de la pel·lícula Inside Out (que ja havia estat visionada prèviament per l’infant), es genera un espai de conversa on es repassen les emocions bàsiques i els seus efectes. Després, es proposa crear un “monstre emocional” propi a partir d’una plantilla. L’infant escull una emoció que hagi sentit recentment, i personalitza el monstre amb colors, textures i formes que li evoquin aquella emoció. La plantilla inclou espais per escriure o dibuixar respostes a preguntes com: “Quan sento [emoció], el meu cos fa…” i “Puc fer… per sentir-me millor”. L’activitat finalitza amb una breu explicació del seu monstre i una conversa sobre estratègies de regulació.

Material emprat:

• Fragments seleccionats de la pel·lícula Inside Out.

• Plantilles de monstres (retallables).

• Materials per decorar: llana, gomets, retoladors, ulls mòbils, cartolines, tisores, cola.

• Recurs escrit amb frases incompletes per a la reflexió: “Quan sento…”, “El meu cos fa…”, “Per sentir-me millor, puc…”.

Reflexió personal i teòrica
Aquesta sessió beu de la proposta de l’educació emocional de Bisquerra i dels models de consciència emocional vinculats al reconeixement corporal i conductual de les emocions. A través del joc simbòlic i l’expressió artística, es facilita l’accés a emocions que sovint costen de verbalitzar, especialment en infants amb dificultats de regulació. En aquest cas, la connexió prèvia amb els personatges de Inside Out va actuar com a pont emocional, facilitant la verbalització i la identificació amb les emocions proposades. La creativitat va actuar com a catalitzador del procés: el fet de “donar forma” a una emoció va permetre a l’infant reconèixer-la com a pròpia però alhora externa, creant un espai de seguretat i distància emocional saludable.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar altament implicat i motivat durant tota l’activitat. Va escollir la tristesa com a emoció central, i va decorar el seu monstre amb colors blaus i formes arrodonides. En el moment de completar les frases reflexives, va necessitar una mica de modelatge inicial, però va acabar generant respostes pròpies i genuïnes (“Quan estic trist, em quedo callat i no vull parlar amb ningú… però després em sento millor si faig un dibuix o parlo amb la mare”). Aquest tipus de verbalitzacions mostren un avenç clar en la consciència emocional i en la capacitat d’identificar estratègies pròpies de regulació. L’objectiu de la sessió es pot considerar plenament assolit, i es va generar un ambient càlid i de confiança, clau per al treball emocional.

Observacions personals
Un dels aprenentatges més rellevants va ser la importància de crear espais simbòlics i creatius per abordar les emocions. Sovint, les propostes verbals directes generen resistència o dificultat de resposta; en canvi, l’ús d’elements visuals, textures i personatges facilita la connexió emocional. També vaig constatar la rellevància de no forçar la verbalització: deixar espais de silenci i donar temps va ser clau perquè l’infant pogués expressar-se amb comoditat. Aquesta sessió em reafirma en la necessitat d’incorporar activitats d’expressió artística com a eina de regulació i autoreflexió. A més, em fa pensar en futures propostes que combinin narrativa, emocions i identitat com a eixos vertebradors del treball psicopedagògic.