Bona tarda companyes!!!

Durant la segona i tercera sessió del projecte d’intervenció psicopedagògica, he implementat dues activitats centrades en el desenvolupament de funcions executives: la inhibició conductual i la planificació temporal. Aquestes dues habilitats, tot i ser diferents, es troben estretament lligades a la capacitat d’autoregulació, fonamental per a un desenvolupament personal i acadèmic saludable.

Les activitats han estat pensades des d’un enfocament lúdic i experiencial, utilitzant materials visuals i recursos simbòlics que faciliten la comprensió i implicació dels infants. L’objectiu global continua sent fomentar l’atenció, la reflexió i l’autonomia en el marc d’una intervenció ajustada a les necessitats detectades en el centre de pràctiques.

Títol de l’activitat: 2. El semàfor del pensament

Objectiu principal:

Desenvolupar estratègies per a la inhibició de respostes impulsives.

Desenvolupament de l’activitat:
L’activitat es basa en el model del semàfor (vermell = para’t, groc = pensa, verd = actua). Es presenten diverses situacions quotidianes mitjançant targetes visuals i els infants han de classificar-les sota el color que considerin adequat, raonant la seva tria. Finalment, es realitza una dramatització guiada de dues situacions per tal de posar en pràctica l’estratègia.

Material emprat:

• Semàfor gran amb els tres colors.

• Targetes visuals amb situacions quotidianes.

• Espai obert per a la dramatització.

• Fitxa de registre d’observació.

Reflexió personal i teòrica
Durant la preparació i implementació d’aquesta activitat, vaig observar com l’ús del semàfor facilitava una comprensió concreta del procés de regulació. En la pràctica, l’infant va mostrar inicialment dificultats per entendre algunes situacions com a problemàtiques, fet que em va fer replantejar la importància de contextualitzar cada targeta amb exemples concrets del seu dia a dia. La dramatització va ser clau per reforçar la comprensió i fomentar una reflexió activa.

Avaluació de la sessió
L’infant es va mostrar participatiu i motivat, especialment durant la part teatral. Va identificar correctament la majoria de les situacions i va començar a verbalitzar les seves decisions amb més autonomia. L’objectiu principal s’ha assolit, ja que tot que va entendre el mecanisme, tot i que en situacions de més càrrega emocional encara tendeix a reaccionar impulsivament. Caldrà reforçar l’estratègia amb repetició i transferència a altres contextos. La sessió va generar un entorn de confiança i va evidenciar el potencial del joc simbòlic com a motor d’aprenentatge autorregulat.

Observacions personals
Una de les dificultats principals va ser ajustar el nivell de les situacions presentades: algunes eren massa abstractes o poc rellevants per a l’infant. Vaig aprendre la importància de personalitzar els materials, incorporant escenes conegudes pel nen. El reforç verbal i visual durant la dramatització va tenir un efecte molt positiu en la seva actitud. Considero que aquesta activitat és molt potent, però ha de ser treballada de forma continuada per consolidar realment els aprenentatges.

Títol de l’activitat: 3. El mapa del dia – Organitzem la tarda

Objectiu principal: 

Promoure hàbits d’organització i planificació de tasques acadèmiques.

Descripció de l’activitat:
Es presenta una plantilla tipus “mapa del tresor”, en la qual cada illa representa una activitat de la tarda (berenar, jugar, fer deures, llegir, sopar…). L’infant ha de col·locar un vaixell en l’ordre en què vol realitzar-les, tot utilitzant adhesius amb pictogrames. Posteriorment, es fan preguntes de planificació per fomentar la reflexió: “Què faig primer?”, “Quan descanso?”, “Què faig si no em dóna temps?”.

Material emprat:

• Plantilla plastificada de “mapa del dia” amb illes.

• Adhesius amb pictogrames elaborats prèviament.

• Retoladors esborrables.

• Targetes amb preguntes de planificació.

• Fitxa d’observació.

Reflexió personal i teòrica:
Aquesta activitat situa la planificació temporal com una funció executiva clau per a la vida autònoma. En la pràctica, l’enfocament lúdic va afavorir molt la implicació. L’infant va entendre amb rapidesa la metàfora del mapa i va mostrar iniciativa per decidir l’ordre de les activitats. L’ús de pictogrames va facilitar la comprensió i la memòria de la seqüència establerta.

Avaluació de la sessió:
L’activitat va tenir una acollida molt positiva. L’infant va gaudir especialment del component creatiu i va mostrar-se reflexiu a l’hora d’escollir. Va tenir lloc una conversa molt rica sobre la necessitat de deixar temps per descansar abans de començar els deures. L’objectiu de promoure la planificació es pot considerar assolit, tot i que caldrà reforçar l’aplicació d’aquesta habilitat en situacions reals (a casa, a l’escola).

Observacions personals
Una dificultat va ser mantenir l’atenció en les preguntes posteriors a l’activitat manipulativa: un cop acabat el mapa, l’infant es va desconcentrar. Això em fa repensar l’ordre de les fases de l’activitat, potser intercalant reflexions durant la creació. També he constatat que l’ús d’un recurs narratiu com el “mapa del tresor” té un poder evocador altíssim, que cal seguir explorant. Aquesta sessió m’ha recordat que la creativitat pot ser una gran aliada en la intervenció psicopedagògica, sempre que estigui ben vinculada als objectius i necessitats detectats.

Seguim amb aquesta intervenció doncs, moltes gràcies!!!