Bon dia companys!!!

En aquesta segona entrada, vull centrar-me en la justificació de la intervenció des del punt de vista de la realitat de l’infant amb qui s’ha desenvolupat. Es tracta d’un alumne de 5è de primària amb diagnòstic de TDAH i dislèxia, que presenta dificultats importants en l’àmbit de la lectoescriptura i les funcions executives. La seva realitat m’ha interpel·lat profundament i ha estat el motor per dissenyar una proposta que anés més enllà de l’activitat puntual i es convertís en una eina real de canvi.

Aquest infant manifesta dificultats evidents per mantenir l’atenció sostinguda, controlar els impulsos i organitzar-se en tasques escolars. A més, les dificultats associades a la dislèxia —errors ortogràfics, problemes de comprensió lectora i un vocabulari limitat— afecten encara més la seva autoestima i el seu rendiment acadèmic. L’informe psicopedagògic del centre ja assenyalava un dèficit en l’atenció selectiva i una baixa capacitat d’inhibició, així com afectacions en el raonament verbal i matemàtic.

Durant l’observació inicial dels primers dies, he anat comprovant com la seva inseguretat i la tendència a la distracció interferien constantment en el seu procés d’aprenentatge. Més enllà dels resultats acadèmics. Per això, intervenir en aquest cas té tot el sentit. No es tracta només de fer “activitats”, sinó d’oferir estratègies que puguin ser transferibles al seu dia a dia. Cal dotar aquest infant d’eines per conèixer-se millor, gestionar les seves emocions i actuar amb més autonomia. I això només és possible si l’atenció és individualitzada, sistemàtica i centrada en les seves necessitats reals.

Reflexionant sobre aquesta experiència, he après que una intervenció psicopedagògica no es justifica per la seva estructura, sinó pel seu impacte. La motivació principal ha estat, en tot moment, contribuir a trencar el cercle de dificultats que condicionen el seu present i poden limitar el seu futur. És una responsabilitat i, alhora, una oportunitat com a futur psicopedagog. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que cada infant mereix ser escoltat i atès des de la comprensió profunda de la seva realitat i que, malgrat la brevetat de la intervenció, qualsevol acció amb sentit pot sembrar canvis que val la pena impulsar!!!

Moltes gràcies nois!!

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia companys!!!!

Durant el desenvolupament del segon repte del pràcticum, he tingut l’oportunitat de dissenyar un pla d’intervenció psicopedagògica individualitzada en el context del Centre Avanza. Aquesta proposta neix de l’observació directa de la realitat del centre i de la detecció d’una necessitat clara: donar resposta a infants amb TDAH, una condició que apareix amb força freqüència en la seva pràctica diària.

Un dels aspectes més estimulants —i alhora complexos— d’aquest repte ha estat el procés de disseny. El temps limitat d’intervenció (dues setmanes) em va empènyer a concebre una proposta estructurada, intensiva però funcional, que tingués un impacte real i observable en un curt període. Així doncs, vaig optar per centrar el pla en dues àrees clau: el desenvolupament de les funcions executives i l’autoregulació emocional. Aquestes dimensions són fonamentals per millorar l’autonomia, la capacitat d’organització i el rendiment acadèmic dels infants amb TDAH, i poden marcar la diferència tant dins com fora de l’àmbit escolar.

El pla s’articula en cinc sessions d’una hora, cadascuna enfocada a un objectiu específic: millorar l’atenció sostinguda, inhibir la resposta impulsiva, fomentar l’organització, treballar la consciència emocional i integrar les estratègies apreses. Aquesta estructura permet focalitzar els esforços i garantir una intervenció centrada, coherent i viable. A més, vaig intentar que cada activitat fos activa, significativa i adaptada al perfil maduratiu de l’infant.

A nivell metodològic, he optat per una combinació de tècniques cognitivoconductuals i enfocaments ecològics, considerant sempre l’entorn immediat de l’infant, la seva realitat emocional i el seu context familiar i escolar. Això ha suposat un aprenentatge profund sobre la importància d’una mirada globalitzadora en la pràctica psicopedagògica, on cada decisió metodològica ha d’estar lligada a una intencionalitat clara i realista.

Personalment, aquest repte m’ha servit per entendre la complexitat de planificar una intervenció que no només sigui teòricament correcta, sinó realment aplicable. A vegades, des de la teoria, podem caure en propostes idealitzades. En canvi, quan es dissenya pensant en un infant concret, en unes condicions concretes i amb uns límits reals, l’exercici esdevé molt més significatiu!!!!

Seguim sumant moments!!!!

Marc Rebollo