Una de les primeres coses que he après durant les pràctiques al Departament d’Orientació és que la rigidesa no té gaire lloc en aquest tipus d’intervenció. A diferència del que pot passar en altres contextos, aquí no hi ha una planificació fixa ni una estructura tancada de tasques i calendaris. I precisament per això, la meva intervenció s’està construint des de la flexibilitat i l’adaptació constant. Cada dia pot ser diferent, i depèn tant dels horaris dels alumnes i dels tutors com de les necessitats específiques que sorgeixen en cada moment. És una orientació que es mou entre el que està previst i el que apareix, entre les demandes planificades i les urgències que es presenten.

En aquest sentit, la meva aportació més clara en termes de planificació ha estat preparar-me bé abans de cada orientació acadèmica. Quan sé que he d’intervenir amb un alumne, el primer que faig és revisar el seu historial educatiu, les tutories que s’han fet anteriorment i els acords establerts amb el tutor o la família. Aquesta petita preparació prèvia em permet entrar a la conversa amb una visió més global i clara del cas, optimitzant el temps i fent que la intervenció sigui realment útil.

Aquesta manera de treballar m’ha fet entendre que la planificació no sempre ha de ser rígida ni extensa, sinó que pot ser estratègica, adaptativa i centrada en les persones. En el context real d’un centre, aquesta mirada flexible és fonamental per poder respondre amb eficiència i sensibilitat.