Una de les primeres coses que he après durant les pràctiques al Departament d’Orientació és que la rigidesa no té gaire lloc en aquest tipus d’intervenció. A diferència del que pot passar en altres contextos, aquí no hi ha una planificació fixa ni una estructura tancada de tasques i calendaris. I precisament per això, la meva intervenció s’està construint des de la flexibilitat i l’adaptació constant. Cada dia pot ser diferent, i depèn tant dels horaris dels alumnes i dels tutors com de les necessitats específiques que sorgeixen en cada moment. És una orientació que es mou entre el que està previst i el que apareix, entre les demandes planificades i les urgències que es presenten.

En aquest sentit, la meva aportació més clara en termes de planificació ha estat preparar-me bé abans de cada orientació acadèmica. Quan sé que he d’intervenir amb un alumne, el primer que faig és revisar el seu historial educatiu, les tutories que s’han fet anteriorment i els acords establerts amb el tutor o la família. Aquesta petita preparació prèvia em permet entrar a la conversa amb una visió més global i clara del cas, optimitzant el temps i fent que la intervenció sigui realment útil.

Aquesta manera de treballar m’ha fet entendre que la planificació no sempre ha de ser rígida ni extensa, sinó que pot ser estratègica, adaptativa i centrada en les persones. En el context real d’un centre, aquesta mirada flexible és fonamental per poder respondre amb eficiència i sensibilitat.

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció durant els primers dies de pràctiques ha estat la intensitat amb què es viu el tram final de curs al Departament d’Orientació. A La Salle Palma, l’últim suposa una allau de demandes: alumnes que han de prendre decisions importants, famílies preocupades, tutories que s’intensifiquen i documents que s’han d’actualitzar abans que acabi el curs.

Aquest escenari m’ha permès detectar un problema concret: la concentració de tasques psicopedagògiques en un període curt de temps, cosa que dificulta oferir un acompanyament realment personalitzat i emocionalment significatiu a cada alumne. L’orientació es veu desbordada per la necessitat de gestionar molts processos a la vegada: PEPs, adaptacions per a la PAU, orientacions acadèmiques, plans d’estudi, entrevistes… tot això sovint amb una sola figura referent.

A partir d’aquest diagnòstic inicial, compartit amb la meva tutora de pràctiques, hem començat a esbossar una possible línia de millora: aprofitar la meva estada al centre per reforçar el suport a les tasques més urgents, entre elles:

Entre les necessitats prioritàries que hem identificat i acordat, destaquen:

• L’elaboració i revisió dels Plans Educatius Personalitzats (PEPs) dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, especialment dels que presenten DEA o altres necessitats educatives específiques.

• El desenvolupament d’orientacions acadèmiques i plans d’estudi personalitzats, amb l’objectiu de fomentar l’autonomia, la motivació i la capacitat d’organització de l’alumnat.

• La preparació dels formularis d’adaptacions per a la PAU, assegurant que els drets de l’alumnat amb dificultats estiguin garantits dins d’un marc d’equitat.

• La revisió i actualització dels documents de centre relacionats amb l’atenció a la diversitat, perquè estiguin alineats amb les normatives vigents i les necessitats detectades.

Encara no està definit, però l’objectiu és clar: millorar la capacitat de resposta del Departament d’Orientació en els moments de màxima demanda, sense perdre de vista l’atenció personalitzada que caracteritza el centre. Per mi, aquest procés està sent una oportunitat única per entendre com es planifica des del terreny, i com es pot passar de detectar un problema a començar a construir una solució realista, útil i amb sentit.