Descripció de l’activitat

En aquest últim taller es va tractar l’establiment dels vincles afectius entre l’alumnat i les seves famílies, és per això que es va intentar crear un clima suau i relaxat mitjançant una música de fons que convidava a entrar i observar l’espai que havia preparat.

A continuació, es va explicar com començaria la dinàmica i posteriorment es van repartir el model de cartes a tots els participants per tal que cada alumne pogués escriure una carta a la seva família expressant el que sentien cap a ells a través del treball emocional que havíem anat fent al llarg de les sessions i perquè cada família també en pogués escriure una per al seu fill/a.

Seguidament, es va donar l’oportunitat de fer pública la carta que havien escrit a través de la lectura en veu alta de forma voluntària, el qual va afavorir un moment molt emotiu on l’afecte i l’expressió eren els principals protagonistes.

Finalment, es va fer una reflexió grupal on tothom podia donar el seu punt de vista respecte a la importància de demostrar els nostres sentiments i verbalitzar-los encara que donem per fet que l’altra persona ja ho sap. A més, es va explicar que per tal que aquesta dinàmica es pogués utilitzar també a casa, es podrien aprofitar les dues cartes escrites i guardar-les en una caixa perquè es pugui llegir sempre que es necessiti i així poder reforçar el vincle entre fill/a i família en moments difícils.

Per tal de concloure amb tot el projecte portat a terme durant aquestes setmanes, es va proporcionar un full de valoració individual que havia d’omplir cada participant perquè pogués conèixer la seva visió respecte al funcionament i l’organització dels tallers, possibles suggeriments i propostes de millora, entre d’altres.

Objectius

• OO1: Comprendre la importància del vincle afectiu
• OO2: Mostrar sentiments d’afecte i valoració

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Tal com he esmentat, personalment considero que aquest taller va ser el més emotiu de tots, ja que va permetre que les famílies i els alumnes dediquessin un temps a pensar sobre el que sentien i plasmar-ho en una carta que posteriorment es va entregar als seus destinataris. Així, la meva sensació va estar molt positiva, ja que vaig poder veure com tots els participants havien pogut connectar amb ells mateixos i havien estat capaços de sincerar-se i expressar allò que sentien.

D’aquesta manera, tenint en compte que “Tots els éssers humans, per la condició pròpia del nostre gènere, necessitem tenir referents afectius en el dia a dia de les nostres vides” (Ballús, 2018, p. 32), és necessari destacar la importància de treballar aquest vincle tant a casa com a l’escola per a poder construir una relació segura entre el docent-alumne, el docent-família i l’alumne-família, el qual facilita l’aprenentatge i la convivència.

D’altra banda, tenint en compte les paraules de Bisquerra (2000) respecte a la importància de proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per ajudar-los a identificar tant les seves emocions com les dels altres, comprendre-les i expressar-les, considero que aquest taller ha estat adient per permetre canalitzar les emocions de tots els participants de forma íntima i reflexiva.

Finalment, és necessari destacar que l’establiment dels vincles com una eina pedagògica que no només treballa el reconeixement de les emocions, sinó que també ajuda a reforçar la relació entre la família-escola i l’alumne-família, el qual avui dia representa un dels principals desafiaments de l’àmbit educatiu.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme tot posant èmfasi a la participació de les famílies i els seus fills/es en un taller completament emocional a través de l’escriptura d’una carta que els donava l’oportunitat d’obrir-se sentimentalment i expressar tot el que sentien. Així, aquesta avaluació va tenir en compte la participació tant dels alumnes com de les seves famílies, la reflexió del que havien après en aquest taller de forma oral i la valoració final del projecte a través d’un qüestionari individual que invitava a suggerir propostes de millora, escriure el que havien après, etc.

Observacions personals

Considero que aquest taller ha estat el més emotiu de tots, ja que ha permès que tots els participants es poguessin obrir lliurement i expressar els seus sentiments sense cap mena de pressió. Així, em va sorprendre la capacitat dels alumnes, molts dels quals van saber expressar les seves emocions de forma profunda. A més, el resultat final (les cartes escrites) van ser realment boniques i expressives, el qual va permetre que es generés un espai segur i còmode ple de confiança.

Cal destacar també que la dinàmica portada a terme durant aquesta sessió també va permetre poder incloure el treball de l’educació emocional tant a l’escola com a casa, fet que reforça la seva relació i ajuda a caminar junts cap a un mateix objectiu. Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els vincles afectius són necessaris perquè els alumnes es desenvolupin amb èxit i les famílies se sentin partícips dels seus progressos.

Com a dificultats, puc afirmar que sorprenentment no en vaig experimentar de cap mena, tot i que abans de començar la sessió pensava que seria complicat que les famílies es poguessin obrir de forma tan emocional i volguessin llegir la seva carta sense problema.

Referències bibliogràfiques

• Ballús, E. (2017). Els vincles: alumne-mestre, mestre-alumne. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa, (66), 83–92. https://dau.url.edu/bitstream/handle/20.500.14342/2399/95915-154237-1-PB.pdf?sequence=2&isAllowed=y

• Bisquerra Alzina, R., & Chao Rebolledo, C. (2021). Educación emocional y bienestar: por una práctica científicamente fundamentada. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1(1), 9–29. https://rieeb.ibero.mx/index.php/rieeb/article/view/4/3

Evidències de l’activitat

Mare i filla llegint les seves cartes:

Exemples de cartes escrites per les famílies:

Exemples de cartes escrites pels fills/es:

Fulls de valoració completats per les famílies:

Bon dia companys!! Aquesta entrada es per explicar com han anat els primer dies al centre.

Des del primer dia de pràctiques al centre Avanza, m’he sentit molt ben acollit tant per l’equip professional com per la meva tutora, l’Andrea, psicopedagoga amb una àmplia experiència i una gran vocació. M’ha transmès seguretat, confiança i una actitud oberta per compartir coneixements, la qual cosa m’ha fet sentir molt còmode i motivat a implicar-me en les tasques psicopedagògiques que es desenvolupen al centre. Des del primer moment he notat que aquestes pràctiques seran una experiència molt enriquidora a nivell professional i personal.

La primera jornada va començar amb una visita guiada per les instal·lacions, cosa que em va permetre conèixer els diferents espais i entendre el funcionament del centre. Hi ha sales específiques per a les valoracions psicopedagògiques, per a l’atenció logopèdica individual i una sala gran compartimentada, on es duen a terme sessions simultànies amb infants que presenten diferents necessitats educatives. Aquesta organització permet una atenció personalitzada però també flexible, adaptant-se a les característiques i ritmes de cada alumne.

Durant aquests primers dies, he pogut participar en diverses intervencions amb infants i adolescents amb necessitats molt diverses, com la dislèxia, el TDAH, el retard cognitiu o les dificultats d’orientació acadèmica. He observat de primera mà com s’apliquen estratègies adaptades per a cada cas, i he pogut col·laborar activament en les sessions.

Per exemple, amb la Zue, una nena amb dislèxia, hem treballat la discriminació de lletres similars com la “b” i la “p”, una dificultat típica en aquests casos. Aquestes activitats no només ajuden a millorar l’ortografia, sinó que també fomenten la consciència fonològica i la reflexió sobre el llenguatge. El dictat, acompanyat de la justificació oral de les paraules escrites, ha estat clau per potenciar la metacognició i millorar l’autocorrecció.

Amb l’Hugo, un adolescent en procés d’orientació acadèmica, hem abordat qüestions sobre el seu futur formatiu, analitzant opcions i motivacions. Aquest tipus d’intervenció és fonamental per reduir la incertesa i afavorir una presa de decisions realista i informada, especialment en joves que poden sentir-se desorientats o pressionats pel seu entorn.

També he treballat amb l’Anissa i la Sabrina, dues alumnes amb TDAH i altres dificultats associades. Les activitats de funcions executives i atenció sostinguda, com jocs de memòria visual o l’activitat tipus “Pasapalabra”, no només tenen un component lúdic, sinó que també entrenen habilitats cognitives bàsiques que impacten directament en el rendiment acadèmic. A més, el treball de continguts curriculars com l’accentuació o el sistema sexagesimal ha estat adaptat al seu ritme i necessitat, aplicant suports visuals, instruccions clares i reforç positiu per fomentar l’autonomia i reduir la frustració.

En aquests primers dies, he après molt sobre la importància d’individualitzar les intervencions, tenir en compte les emocions dels infants i saber escoltar-los. Sentir-me part activa de les sessions, podent proposar, adaptar i reflexionar sobre les activitats, m’ha fet adonar de com d’important és el rol psicopedagògic en el dia a dia de l’atenció educativa. Estic molt satisfet amb l’acollida rebuda i amb les primeres experiències viscudes. Em sento motivat, aprenent constantment i, sobretot, valorant encara més la tasca psicopedagògica com a eina per transformar l’aprenentatge i el benestar dels infants!!!!!

Seguim,

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia, companyes i companys!!!!

Com a part del Repte 2 del Pràcticum, hem hagut de realitzar una presentació en format Prezi sobre el centre on estem fent les pràctiques. Aquesta activitat ens permet compartir amb la resta de l’aula una visió general del tipus de centre, l’àmbit d’intervenció, el col·lectiu atès i, sobretot, les necessitats detectades durant la nostra estada.

A partir d’aquesta proposta, he creat el següent Prezi, on intento reflectir les principals característiques del Centre Avanza, així com algunes de les necessitats psicopedagògiques observades. La presentació té com a objectiu facilitar un intercanvi enriquidor entre nosaltres, i alhora donar a conèixer la diversitat de contextos en què estem treballant.

Enllaç a la presentació: https://prezi.com/view/os1ygsjKO8sUznXY5ZLc/

Espero que us resulti interessant i estic obert a qualsevol comentari o aportació!!!!

Marc Rebollo

Descripció de l’activitat

Aquest taller va estar pensat amb la finalitat d’ensenyar a l’alumnat i a les seves famílies a vetllar per la seva relació dins de l’àmbit familiar a través de la resolució de conflictes de forma pacífica. Així, el taller va començar amb l’explicació de les cinc accions per resoldre els conflictes que són: 1. Escoltar, 2. Identificar emocions, 3. Expressar necessitats, 4. Cercar solucions i 5. Acord.

A continuació, es van formar petits grups entre els alumnes i les famílies perquè poguessin llegir les simulacions sobre situacions quotidianes que derivaven en conflictes i les representaven de forma teatralitzada, les quals s’havien d’acabar resolent per mitjà de les cinc accions esmentades.

Finalment, per tal d’acabar amb la sessió, entre tots es van recordar les cinc accions tot posant-hi èmfasi a la importància de poder plasmar visualment en un cartell les accions per tal de poder-les consultar quan s’hagi de resoldre un conflicte.

Objectius

• OO1: Conèixer les accions per a portar a terme la resolució de conflictes
• OO2: Interpretar les accions en una situació inventada

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Amb aquest taller s’ha pogut demostrar la importància d’adquirir un procés estructurat amb diversos passos per tal de resoldre els conflictes de forma pacífica, ja que avui dia, moltes famílies es troben amb la problemàtica d’actuar vers impulsos i de forma desordenada. Així, les cinc accions ordenades que s’han ofert en aquesta dinàmica permeten crear un clima tranquil i relaxat que invita a la conversa i a la col·laboració per part del fill/a-pare/mare i fins i tot alumne/a-professor/a.

D’aquesta manera, tenint en compte que “La resolució de conflictes és una competència clau dins de l’educació emocional, ja que implica escoltar, empatitzar, negociar i arribar a acords” (Bisquerra et al., 2018, p. 146), a través de l’activitat de simulació i interpretació de situacions quotidianes, s’ha pogut arribar a desenvolupar un paper més respectuós i calmat en la gestió de conflictes.

D’altra banda, sabent que “Els suports visuals són aquells recursos visuals que s’utilitzen amb la finalitat de millorar la comprensió de l’entorn i la comunicació de l’alumnat” (Fandos, 2022, paràgraf 4)., cal destacar també la importància d’emprar suports visuals tant a l’escola com a casa, ja que aquests ajuden als alumnes a poder recordar i aplicar l’estructura dels passos de forma correcta en situacions quotidianes.

Per tant, aquest taller ha evidenciat que cal proporcionar estratègies funcionals i visuals a l’alumnat perquè puguin gestionar la resolució de conflictes del seu dia a dia i que el fet de treballar-ho amb les famílies afavoreix la seva relació i fa que l’impacte encara sigui més profund.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme mitjançant l’observació directa de la qual posteriorment en vaig omplir la graella pertinent. Així, també es va realitzar una activitat final de síntesi on els participants van haver de recordar i exposar quines eren les cinc accions que havíem treballat prèviament de forma ordenada. D’aquesta manera, tots els alumnes i les seves famílies van demostrar haver estat molt atents a la dinàmica i haver comprés tots els continguts explicats.

Observacions personals

En general la sessió va estar molt bé, però va aparèixer una dificultat durant la realització d’aquesta, la qual té a veure amb seguir l’estructura de les accions a l’hora de representar les simulacions, ja que en algunes ocasions no se seguia l’ordre i això provocava confusions a la resta de participants. Tot i això, es va resoldre fent un recordatori indicant que les accions s’havien de seguir en ordre i es va penjar en un lloc visible de l’aula perquè ho poguessin consultar mentre feien la teatralització.

Cal destacar també que va estar molt reconfortant veure com al final del taller tant els alumnes com les famílies es sabien les cinc accions ordenades de memòria, fet que va demostrar que havien entès tot l’explicat i que havien interioritzat els coneixements apresos, fet que demostra que l’aprenentatge per mitjà de la pràctica funciona amb èxit.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=

• Fandos, M. (2022). ELS SUPORTS VISUALS – El valor de la diferència. CEE l’Horitzó. https://agora.xtec.cat/ceehoritzo/general/els-suports-visuals/

Evidències de l’activitat

Explicació de les cinc accions:

Simulació sobre una activitat quotidiana:

Graella d’observació emplenada:

Descripció de l’activitat

Aquest segon taller respecte a la comunicació assertiva, va començar amb l’explicació dels tres estils de comunicació, d’entre els quals destaquen la comunicació passiva, agressiva i assertiva. Així, per tal d’entendre millor aquests conceptes i la seva diferenciació, tant jo com l’educadora i la psicopedagoga de l’aula SIEI vam interpretar diferents situacions en què es veiessin exemplificades les tres comunicacions.

Seguidament, es va desenvolupar un joc de rol on cada alumne i la seva família havia de posar en escena una acció que passés molts cops a casa seva i fer-ho amb els tres tipus de comunicació per tal de distingir-les bé i reflexionar sobre això.

Finalment, es va invitar a fer una reflexió sobre l’afectació dels tres tipus de comunicació dins de la convivència i vaig repartir un “Kit de frases assertives” per a cada alumne i família per tal que ho poguessin utilitzar a les seves cases.

Objectius

• OO1: Distingir diferents formes per comunicar-se
• OO2: Desenvolupar la comunicació assertiva

Reflexió personal i fonamentació teòrica

A través d’aquesta dinàmica he pogut veure la importància que té ensenyar tot tenint cura de la forma en com es comuniquen les coses, ja que la comunicació afecta tant la convivència com al desenvolupament personal i social de l’alumnat. Això es pot veure reflectit al que indica Caballo (2007) respecte a la comunicació assertiva, la qual descriu que és una habilitat que permet desenvolupar la capacitat d’expressió i de respecte.

D’altra banda, haver emprat el joc de rol em va resultar força positiu, ja que va permetre que els participants poguessin posar-se en situació i experimentar de forma vivencial els diferents estils de comunicació, el qual també va ajudar a la seva comprensió, ja que tal com argumenta Bisquerra (2009), dramatitzar situacions que es produeixen en el dia a dia permet afavorir l’aprenentatge significatiu i adquirir les competències tant emocionals com socials.

Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els diferents estils comunicatius impacten en la forma en què s’estableixen les relacions. És per això que és necessari guiar a l’alumnat i a les seves famílies perquè puguin comunicar-se de forma assertiva i així vetllar per la convivència, l’augment de l’autoestima i la resolució pacífica de conflictes.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, aquesta es va centrar en el fet que els alumnes i les seves famílies poguessin identificar i expressar els tres estils de comunicació. Així, es va poder observar com tots els participants van reconèixer i expressar aquests tipus de comunicació a través del joc de rol tot reproduint correctament les situacions escollides per ells. També cal destacar que en la graella d’observació que vaig completar es mostra com tots els participants van aprendre els continguts treballats durant la sessió amb èxit.

Observacions personals

Com a observació personal, m’agradaria esmentar que a l’inici de la dinàmica algunes famílies i alumnes confonien els estils, tot i que gràcies a l’exemplificació que vam fer de seguida es va entendre.

També vull comentar que en alguns casos eren els alumnes els qui representaven millor les situacions assertives que les seves famílies, el qual em va fer reflexionar i pensar que l’escola permet que tant els fills aprenguin dels pares com a la inversa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra Alzina, R. (2018). Educació emocional i benestar. Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/140566/6/Educacio%20emocional%20i%20benestar.pdf?utm_source=
• Caballo, V. E. (2007). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Siglo XXI. https://ayudacontextos.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/04/manual-de-evaluacion-y-entrenamiento-de-las-habilidades-sociales-vicente-e-caballo.pdf

Evidències de l’activitat

Kit de frases assertives entregat als alumnes i a les seves famílies:

Graella d’observació emplenada:

Descripció de l’activitat

El 24 d’abril vaig iniciar el projecte sobre els tallers emocionals on participen els alumnes que assisteixen determinades hores a l’aula SIEI del Col·legi Teresià Tortosa i les seves famílies. Així, el primer taller anomenat “Connectem!” es va posar en marxa tot portant a terme una activitat que consistia a reconèixer diferents emocions mitjançant unes targetes visuals. Després, cada alumne va haver d’agafar la targeta amb què se sentia més identificat i explicar el perquè davant dels altres participants.

Seguidament, els alumnes i les seves famílies van formar petits grups per tal que entre ells poguessin comentar quines eren les emocions que més vivien en el seu dia a dia a les llars. A continuació, vaig repartir la fitxa del termòmetre per a cada família i alumne amb la finalitat que el poguessin emprar a casa després d’haver-ne fet ús a l’aula.

Finalment, es va demanar si voluntàriament algú volia explicar alguna cosa de la sessió o donar la seva opinió per tal de donar el taller per finalitzat.

Objectius

• OO1: Identificar i expressar emocions
• OO2: Reflexionar sobre la gestió emocional

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “L’educació emocional es proposa, entre altres aspectes, el desenvolupament de la competència emocional.” (Bisquerra, 2002, p. 16), cal destacar que el desenvolupament d’aquest taller va permetre que els alumnes i les seves famílies se sentissin segurs i còmodes a l’hora d’expressar les seves emocions i de normalitzar el fet de dir-ho en públic.

Així doncs, centrant aquesta sessió amb el que l’afirmació referent a “Les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a la salut física i mental i ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres” (Bisquerra i Pérez, 2008, p. 4), puc afirmar que les dinàmiques realitzades són necessàries per deixar que tant l’alumnat com les famílies se sentin confiades i obertes a expressar-se tot afavorint un espai de reflexió segur.

Avaluació de la intervenció

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, es va tenir en compte si els alumnes i les seves famílies identificaven i expressaven la majoria de les emocions exposades. A més, en els dies posteriors també es va tenir en compte si havien utilitzat el termòmetre emocional a casa tot veient el qüestionari que van entregar les famílies. Així, a través de l’observació directa, els qüestionaris i el registre de participació, es va poder arribar a la conclusió que tots els participants havien assolit els objectius plantejats i que havien aplicat l’eina del termòmetre a casa, per tant, els resultats van estar molt positius.

Observacions personals

Una de les principals observacions va estar la poca participació de les famílies de l’alumnat SIEI, ja que en aquest primer taller només en van participar 3. Tot i això, cal dir que aquestes es van mostrar molt participatives durant el taller i al final de la sessió em van agrair poder entrar a l’aula a treballar amb els seus fills/es.

A més, considero que les activitats portades a terme van estar molt adients tenint en compte el que anava explicant de forma més teòrica, el qual va permetre que tots entenguessin la dinàmica a la perfecció i que posteriorment poguessin aplicar-ho a casa.

Referències bibliogràfiques

• Bisquerra, R. (2002). Educació emocional: Una proposta per al desenvolupament de competències per a la vida. Revista Catalana de Pedagogia, 7, 97-106. https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/1519.001/3789
• Bisquerra, R., & Pérez, N. (2008). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència. Educació emocional i benestar. Universitat de Barcelona. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf

Evidències de l’activitat

Reconeixement d’emocions amb les targetes:

Activitat del termòmetre emocional:

Llista de registre de participació emplenada:

Qüestionari sobre l’ús del termòmetre a casa emplenat:

A continuació us comparteixo una infografia que resumeix la intervenció i mostra alguns dels instruments d’avaluació que s’utilitzaran al llarg del procés amb els corresponents indicadors de continuitat i resultat:

https://www.canva.com/design/DAGkvMn97YM/0MydLGpb4Qlp0O8TeHkGvQ/edit?utm_content=DAGkvMn97YM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Després de l’anàlisi de dades de l’últim repte, he centrat la intervenció en fomentar una orientació al centre més preventiva, perquè a 3r d’ESO han d’escollir les optatives de 4t d’ESO però no fan treball d’autoconeixement per facilitar aquesta tria. És per això, que la meva intervenció tracta de 3 accions que han de permetre conèixer els propis interessos, conèixer les optatives del següent curs i relacionar-ho amb el coneixement d’un mateix.

Els objectius proposats són els següents:

Objectiu general: Començar el procés d’orientació acadèmica i personal de l’alumnat de l’aula oberta de 3r d’ESO, promovent l’autoconeixement dels interessos personals.

Objectius específics:

• Donar a conèixer les optatives que s’ofereixen a 4t d’ESO durant el tercer trimestre de 3r d’ESO
• Establir relacions entre els interessos personals i les optatives de 4t d’ESO
• Valorar la importància de la presa de decisions conscient i progressiva respecte al propi itinerari educatiu

A partir de la intervenció “Orienta3” es pretén iniciar aquest acompanyament a l’autoconeixement i tria d’itineraris abans, perquè els alumnes de l’aula oberta puguin prendre una decisió informada.