Descripció de l’activitat

En aquesta última entrada deixo constància del procés de creixement professional i personal que he viscut a través del Pràcticum portat a terme durant aquests tres mesos, els quals m’han servit per poder analitzar quins són els meus punts forts i, per contra, quins són els punts que he de millorar com a futura psicopedagoga.

Objectius

1. Valorar l’adquisició de les competències psicopedagògiques durant el període de pràctiques.

2. Explorar les dificultats trobades durant el Pràcticum

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Durant el període del Pràcticum, he pogut posar en pràctica tots els coneixements estudiats al llarg de les assignatures del Màster de Psicopedagogia, d’entre les quals destaco la idea d’aplicar la psicopedagogia a les aules de forma personalitzada i adaptada a les necessitats individuals i grupals de l’alumnat.

Així, tenint en compte les paraules de Goleman (1996) sobre la intel·ligència emocional i la creació de les relacions amb els alumnes, és essencial ensenyar a l’alumnat, a les famílies i als docents a proporcionar eines i estratègies que impliquin gestionar les emocions pròpies i les dels altres, el qual en el meu projecte ha estat fonamental per tal de comprendre la importància de les dinàmiques dissenyades i poder aplicar-les en un futur en el dia a dia de l’alumnat.

Tot i això, cal destacar que tot i no haver observat gairebé cap dificultat en la part pràctica del projecte “Compartint emocions”, sí que he de dir que al principi potser amb alguna família vaig notar certa comunicació poc fluida, sigui perquè em veien jove o perquè els faltava agafar confiança amb mi i amb el meu projecte. És per això que vaig haver de mantenir una escolta activa en tot moment per veure què anaven opinant de les activitats que realitzàvem i ajudar-los a comprendre als seus fills/es i a tenir paciència.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació final de tot el projecte i d’aquesta reflexió en l’àmbit personal i professional ha estat l’evolució observada tant dels alumnes i de les famílies com de mi mateixa, ja que he hagut d’anar fent les adaptacions pertinents als tallers que havia preparat inicialment tot veient quines eren les necessitats i les característiques del grup a qui anaven dedicades. I això és el que m’ha fet reflexionar sobre la meva futura pràctica professional com a psicopedagoga, en la qual em trobaré amb algunes situacions difícils a les quals hauré d’adaptar-me i continuar aprenent.

Observacions personals

Finalment, l’única observació personal que vull acabar d’afegir és que ha estat molt gratificant tenir l’oportunitat de gestionar la diversitat de reaccions emocionals que s’han anat produint al llarg dels dies i les sessions. Així, tot i que en algun moment vaig dubtar de les meves tècniques d’intervenció, a mesura que anava veient l’evolució dels alumnes i les seves famílies em vaig anar sentint més segura de mi mateixa i de la meva pràctica com a futura psicopedagoga.

Referències bibliogràfiques:

• Goleman, D. (1996). La inteligencia emocional. Buenos Aires: J. Vergara Editor. https://archive.org/details/lainteligenciaem0000gole_d6d2

Descripció de l’entrada

En aquesta nova entrada reflexionaré sobre com la posada en pràctica del projecte “Compartint emocions” ha afavorit la relació família-escola. Així, aquest se centra en quatre tallers emocionals on tant els alumnes com les seves famílies són els principals protagonistes i tenen l’oportunitat de treballar conjuntament per tal d’adquirir noves estratègies que ajudin en l’autoregulació emocional i la gestió de conflictes. A més, aquestes eines pedagògiques permeten emprar-se tant en l’àmbit educatiu com familiar, el qual les fa aplicables tant a l’escola com a casa.

Objectiu

• Analitzar i reflexionar sobre la importància d’establir vincles entre la família i l’escola per promoure el desenvolupament integral de l’alumne i l’autoregulació emocional.

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Sabent que “Els intercanvis pare-alumne-mestre són únics. En cada un s’hi troben persones amb la seva subjectivitat i la seva història, que es comuniquen tant a nivell manifest com implícit, però família i escola també són dues institucions, amb la seva cultura, la seva estructura i el seu funcionament” (Vilaregut i Sallarés, 2009, p. 168), a través dels quatre tallers portats a terme dins del projecte “Compartint emocions”, he pogut observar com el vincle i la relació entre la família, l’escola i l’alumne és clau per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se amb èxit i a establir un entorn emocionalment saludable per a ells. Tal com argumenta Thio (2014), el principal objectiu consisteixi a intentar que les famílies puguin comprendre millor als seus fills per així ajudar-los a millorar la seva relació i aprendre a utilitzar les eines i els recursos necessaris per educar segons les necessitats individuals de cada alumne. Així, aquesta reflexió l’he pogut veure reflectida en diverses dinàmiques que he portat a terme, d’entre les quals destaco la del termòmetre emocional, ja que totes les famílies que van participar en aquest taller, van confirmar posteriorment haver emprat aquest recurs a casa i afirmaven ser una eina funcional i pràctica que els estava ajudant a millorar la comunicació i la convivència familiar.

Avaluació de la intervenció

Tal com s’ha indicat en les entrades referents als tallers emocionals portats a terme, puc afirmar que les famílies han estat molt implicades i participatives en totes les dinàmiques realitzades. A més, han agraït poder fer aquestes sessions perquè en poc temps han pogut aprendre estratègies noves que els estan ajudant a gestionar la comunicació emocional en l’àmbit familiar. D’aquesta manera, l’alumnat també es va mostrar molt participatiu en les activitats i van demostrar poder-se autoregular i gestionar les seves emocions tot expressant-se de forma assertiva.

Finalment, cal destacar que totes aquestes conclusions s’han extret dels instruments d’avaluació emprats en els quatre tallers, d’entre els quals destaco els qüestionaris, la graella d’observació i el registre de participació.

Observacions personals

La posada en pràctica d’aquest projecte ha estat una gran experiència tant a nivell personal com d’aprenentatge, ja que m’ha servit per comprovar i afirmar que la relació entre la família i l’escola és essencial per vetllar per l’educació integral de l’alumnat, així com el vincle entre família i alumne també és fonamental per compartir un espai educatiu i familiar que permeti crear un vincle fort i positiu entre l’escola i la llar.

D’altra banda, cal destacar que l’actitud de les famílies durant el desenvolupament de les sessions m’ha semblat excepcional, ja que en tot moment s’han mostrat predisposades, atentes i obertes a compartir lliurement els seus problemes, les seves experiències, els seus punts de vista i opinions. A més, han rebut la meva ajuda sense posar-hi cap mena d’inconvenient pel fet de ser estudiant, i això ha ajudat a afavorir un espai emocional de profunda reflexió.

Finalment, vull expressar que aquest treball m’ha permès reafirmar-me quant a la necessitat de promoure la relació família-escola per tal d’afavorir el benestar emocional de l’alumnat.

Referències bibliogràfiques

• Thió de Pola, C. (2014). Societat, escoles i famílies: Tots canviem. El paper de la família i el paper de l’escola. Noves necessitats educatives i socials. Revista Catalana de Pedagogia, 8, 73–88. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000220/00000087.pdf
• Vilaregut Puigdesens, A., & Sallarés Viola, R. (2009). Família i escola: dos sistemes que s’han de trobar i entendre’s. Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna, (23), 163–167. https://raco.cat/index.php/Aloma/article/view/129703/179135

Descripció de l’activitat

En aquest últim taller es va tractar l’establiment dels vincles afectius entre l’alumnat i les seves famílies, és per això que es va intentar crear un clima suau i relaxat mitjançant una música de fons que convidava a entrar i observar l’espai que havia preparat.

A continuació, es va explicar com començaria la dinàmica i posteriorment es van repartir el model de cartes a tots els participants per tal que cada alumne pogués escriure una carta a la seva família expressant el que sentien cap a ells a través del treball emocional que havíem anat fent al llarg de les sessions i perquè cada família també en pogués escriure una per al seu fill/a.

Seguidament, es va donar l’oportunitat de fer pública la carta que havien escrit a través de la lectura en veu alta de forma voluntària, el qual va afavorir un moment molt emotiu on l’afecte i l’expressió eren els principals protagonistes.

Finalment, es va fer una reflexió grupal on tothom podia donar el seu punt de vista respecte a la importància de demostrar els nostres sentiments i verbalitzar-los encara que donem per fet que l’altra persona ja ho sap. A més, es va explicar que per tal que aquesta dinàmica es pogués utilitzar també a casa, es podrien aprofitar les dues cartes escrites i guardar-les en una caixa perquè es pugui llegir sempre que es necessiti i així poder reforçar el vincle entre fill/a i família en moments difícils.

Per tal de concloure amb tot el projecte portat a terme durant aquestes setmanes, es va proporcionar un full de valoració individual que havia d’omplir cada participant perquè pogués conèixer la seva visió respecte al funcionament i l’organització dels tallers, possibles suggeriments i propostes de millora, entre d’altres.

Objectius

• OO1: Comprendre la importància del vincle afectiu
• OO2: Mostrar sentiments d’afecte i valoració

Reflexió personal i fonamentació teòrica

Tal com he esmentat, personalment considero que aquest taller va ser el més emotiu de tots, ja que va permetre que les famílies i els alumnes dediquessin un temps a pensar sobre el que sentien i plasmar-ho en una carta que posteriorment es va entregar als seus destinataris. Així, la meva sensació va estar molt positiva, ja que vaig poder veure com tots els participants havien pogut connectar amb ells mateixos i havien estat capaços de sincerar-se i expressar allò que sentien.

D’aquesta manera, tenint en compte que “Tots els éssers humans, per la condició pròpia del nostre gènere, necessitem tenir referents afectius en el dia a dia de les nostres vides” (Ballús, 2018, p. 32), és necessari destacar la importància de treballar aquest vincle tant a casa com a l’escola per a poder construir una relació segura entre el docent-alumne, el docent-família i l’alumne-família, el qual facilita l’aprenentatge i la convivència.

D’altra banda, tenint en compte les paraules de Bisquerra (2000) respecte a la importància de proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per ajudar-los a identificar tant les seves emocions com les dels altres, comprendre-les i expressar-les, considero que aquest taller ha estat adient per permetre canalitzar les emocions de tots els participants de forma íntima i reflexiva.

Finalment, és necessari destacar que l’establiment dels vincles com una eina pedagògica que no només treballa el reconeixement de les emocions, sinó que també ajuda a reforçar la relació entre la família-escola i l’alumne-família, el qual avui dia representa un dels principals desafiaments de l’àmbit educatiu.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta intervenció es va portar a terme tot posant èmfasi a la participació de les famílies i els seus fills/es en un taller completament emocional a través de l’escriptura d’una carta que els donava l’oportunitat d’obrir-se sentimentalment i expressar tot el que sentien. Així, aquesta avaluació va tenir en compte la participació tant dels alumnes com de les seves famílies, la reflexió del que havien après en aquest taller de forma oral i la valoració final del projecte a través d’un qüestionari individual que invitava a suggerir propostes de millora, escriure el que havien après, etc.

Observacions personals

Considero que aquest taller ha estat el més emotiu de tots, ja que ha permès que tots els participants es poguessin obrir lliurement i expressar els seus sentiments sense cap mena de pressió. Així, em va sorprendre la capacitat dels alumnes, molts dels quals van saber expressar les seves emocions de forma profunda. A més, el resultat final (les cartes escrites) van ser realment boniques i expressives, el qual va permetre que es generés un espai segur i còmode ple de confiança.

Cal destacar també que la dinàmica portada a terme durant aquesta sessió també va permetre poder incloure el treball de l’educació emocional tant a l’escola com a casa, fet que reforça la seva relació i ajuda a caminar junts cap a un mateix objectiu. Així doncs, aquest taller ha permès demostrar que els vincles afectius són necessaris perquè els alumnes es desenvolupin amb èxit i les famílies se sentin partícips dels seus progressos.

Com a dificultats, puc afirmar que sorprenentment no en vaig experimentar de cap mena, tot i que abans de començar la sessió pensava que seria complicat que les famílies es poguessin obrir de forma tan emocional i volguessin llegir la seva carta sense problema.

Referències bibliogràfiques

• Ballús, E. (2017). Els vincles: alumne-mestre, mestre-alumne. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa, (66), 83–92. https://dau.url.edu/bitstream/handle/20.500.14342/2399/95915-154237-1-PB.pdf?sequence=2&isAllowed=y

• Bisquerra Alzina, R., & Chao Rebolledo, C. (2021). Educación emocional y bienestar: por una práctica científicamente fundamentada. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1(1), 9–29. https://rieeb.ibero.mx/index.php/rieeb/article/view/4/3

Evidències de l’activitat

Mare i filla llegint les seves cartes:

Exemples de cartes escrites per les famílies:

Exemples de cartes escrites pels fills/es:

Fulls de valoració completats per les famílies:

Bon dia companys!! Aquesta entrada es per explicar com han anat els primer dies al centre.

Des del primer dia de pràctiques al centre Avanza, m’he sentit molt ben acollit tant per l’equip professional com per la meva tutora, l’Andrea, psicopedagoga amb una àmplia experiència i una gran vocació. M’ha transmès seguretat, confiança i una actitud oberta per compartir coneixements, la qual cosa m’ha fet sentir molt còmode i motivat a implicar-me en les tasques psicopedagògiques que es desenvolupen al centre. Des del primer moment he notat que aquestes pràctiques seran una experiència molt enriquidora a nivell professional i personal.

La primera jornada va començar amb una visita guiada per les instal·lacions, cosa que em va permetre conèixer els diferents espais i entendre el funcionament del centre. Hi ha sales específiques per a les valoracions psicopedagògiques, per a l’atenció logopèdica individual i una sala gran compartimentada, on es duen a terme sessions simultànies amb infants que presenten diferents necessitats educatives. Aquesta organització permet una atenció personalitzada però també flexible, adaptant-se a les característiques i ritmes de cada alumne.

Durant aquests primers dies, he pogut participar en diverses intervencions amb infants i adolescents amb necessitats molt diverses, com la dislèxia, el TDAH, el retard cognitiu o les dificultats d’orientació acadèmica. He observat de primera mà com s’apliquen estratègies adaptades per a cada cas, i he pogut col·laborar activament en les sessions.

Per exemple, amb la Zue, una nena amb dislèxia, hem treballat la discriminació de lletres similars com la “b” i la “p”, una dificultat típica en aquests casos. Aquestes activitats no només ajuden a millorar l’ortografia, sinó que també fomenten la consciència fonològica i la reflexió sobre el llenguatge. El dictat, acompanyat de la justificació oral de les paraules escrites, ha estat clau per potenciar la metacognició i millorar l’autocorrecció.

Amb l’Hugo, un adolescent en procés d’orientació acadèmica, hem abordat qüestions sobre el seu futur formatiu, analitzant opcions i motivacions. Aquest tipus d’intervenció és fonamental per reduir la incertesa i afavorir una presa de decisions realista i informada, especialment en joves que poden sentir-se desorientats o pressionats pel seu entorn.

També he treballat amb l’Anissa i la Sabrina, dues alumnes amb TDAH i altres dificultats associades. Les activitats de funcions executives i atenció sostinguda, com jocs de memòria visual o l’activitat tipus “Pasapalabra”, no només tenen un component lúdic, sinó que també entrenen habilitats cognitives bàsiques que impacten directament en el rendiment acadèmic. A més, el treball de continguts curriculars com l’accentuació o el sistema sexagesimal ha estat adaptat al seu ritme i necessitat, aplicant suports visuals, instruccions clares i reforç positiu per fomentar l’autonomia i reduir la frustració.

En aquests primers dies, he après molt sobre la importància d’individualitzar les intervencions, tenir en compte les emocions dels infants i saber escoltar-los. Sentir-me part activa de les sessions, podent proposar, adaptar i reflexionar sobre les activitats, m’ha fet adonar de com d’important és el rol psicopedagògic en el dia a dia de l’atenció educativa. Estic molt satisfet amb l’acollida rebuda i amb les primeres experiències viscudes. Em sento motivat, aprenent constantment i, sobretot, valorant encara més la tasca psicopedagògica com a eina per transformar l’aprenentatge i el benestar dels infants!!!!!

Seguim,

Marc Rebollo Iglesias

Bon dia, companyes i companys!!!!

Com a part del Repte 2 del Pràcticum, hem hagut de realitzar una presentació en format Prezi sobre el centre on estem fent les pràctiques. Aquesta activitat ens permet compartir amb la resta de l’aula una visió general del tipus de centre, l’àmbit d’intervenció, el col·lectiu atès i, sobretot, les necessitats detectades durant la nostra estada.

A partir d’aquesta proposta, he creat el següent Prezi, on intento reflectir les principals característiques del Centre Avanza, així com algunes de les necessitats psicopedagògiques observades. La presentació té com a objectiu facilitar un intercanvi enriquidor entre nosaltres, i alhora donar a conèixer la diversitat de contextos en què estem treballant.

Enllaç a la presentació: https://prezi.com/view/os1ygsjKO8sUznXY5ZLc/

Espero que us resulti interessant i estic obert a qualsevol comentari o aportació!!!!

Marc Rebollo